Joan Molina i Figueras (Girona, 1965) és un historiador de l'art català, especialista en pintura gòtica catalana i en les relacions entre art i poder a la Corona d'Aragó. Des de gener de 2025 és cap de la Col·lecció de Pintura Europea fins al 1500 del Museu del Prado.
Formació i trajectòria acadèmica És doctor en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi Imágenes e ideas en la pintura tardogótica catalana: estudios sobre el significado y carácter de los ciclos iconográficos en los retablos barceloneses (1443-1501), llegida el 1996. Va iniciar la seva carrera docent el 1990 a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des de 1992, va exercir a la Universitat de Girona, on va ser professor titular d'Art Medieval des de 1997. Ha estat professor convidat a les universitats de Viterbo i Nàpols, al Kunsthistorisches Institut de Florència i a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, i ha fet estades de recerca al Warburg Institute de Londres, a la Biblioteca Hertziana de Roma i a l'École Française de Roma. El 2020 es va incorporar al Museu del Prado com a cap del Departament de Pintura Gòtica Espanyola, càrrec des del qual, el gener de 2025, va passar a cap de la Col·lecció de Pintura Europea fins al 1500.
Línies de recerca La seva primera línia de recerca, objecte de la tesi doctoral, va ser l'estudi dels significats i les funcions iconogràfiques de la pintura tardogòtica catalana, particularment dels retaules barcelonins del segle . Posteriorment es va dedicar a l'estudi dels orígens de la catedral gòtica de Girona. Des de llavors, una de les seves línies de recerca principals han estat les relacions entre art i poder a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim.
Comissariat d'exposicions Ha estat comissari, entre d'altres, de les exposicions Bernat Martorell i la tardor del gòtic català (Museu d'Art de Girona, 2003), El bisbe Margarit i la seva època (Fundació Caixa de Girona, 2006), Bartolomé Bermejo (Museu del Prado, 2018, i Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2019) i El espejo perdido. Judíos y conversos en la España medieval (Museu del Prado, 2023). El 2026 ha estat el comissari de l'exposició A la Manera de Italia al Museu del Prado, on fa una revissió del'obra de Ferrer Bassa rectificant anteriors atribucions que ell situa dins el catàleg del Mestre de la Creu de Mombaroccio, un pintor italià originari de la regió de Marques d'estil sienès i format a Avinyó.
Obra És autor de més de cinquanta articles publicats en revistes nacionals i estrangeres, i dels llibres Arte, devoción y poder en la pintura tardogótica catalana (1999), Fragments del gòtic a Girona (2008) i La memoria de Carlomagno. Culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona (2018).
Referències
Categoria:Historiadors de l'art catalans del sud Categoria:Comissaris d'exposicions catalans Categoria:Historiadors gironins contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Professors de la Universitat de Girona Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Docents del Gironès