La Universitat Laboral de Xest és un complex d'edificis educatius situat a l'esmentat municipi de la Foia de Bunyol. Rep la denominació oficial de Complex Educatiu de Cheste.
Universitats laborals Les universitats laborals van ser uns centres educatius nascuts i desapareguts a l'època franquista (1953-1978). Estaven destinades principalment als fills dels treballadors. Van estar en funcionament entre el 1955 i el 1989, encara que el 1978 van deixar d'estar adscrites al Ministeri de Treball i van passar a dependre del Ministeri d'Educació com a centres d'ensenyaments integrats. Va arribar a haver-ne vint-i-una, en què van estudiar aproximadament mig milió de persones, generalment homes excepte en les tres específicament femenines.
Emplaçament El projecte estava previst per a un altre lloc i va haver d'adaptar-se a un territori suaument accidentat, a 22 km de València i les millors condicions del qual van recomanar el canvi. Es tractava d'un paratge rural que va ser transformat en una petita ciutat enjardinada projectada per a més de cinc mil persones. La Universitat Laboral se situa sobre el turó que emergeix entre els barrancs de Sechara i de la Canaleja, al terme de Xest. Forma un recinte paisatgístic de gran extensió, insert al paisatge de la Foia de Bunyol com un conjunt docent modern que procura conservar en la mesura del possible les característiques originals del lloc.
El 1963, el Ministeri de Treball es va plantejar la construcció d'una universitat laboral a l'àrea de València. Es van estudiar per a això diversos emplaçaments com Meliana, el Saler, la Pobla de Vallbona o Burjassot, i finalment es va decidir ubicar-la a Xest, a la partida de la Loma.Els avantatges de Xest sobre en concret el Saler es poden veure en aquesta imatge disponible a https://docomomoiberico.com/edificios/universidad-laboral-de-cheste/
De la superfície a utilitzar, eren propietat de l'Ajuntament de Xest, que els va cedir de manera gratuïta a la Caja de Compensación y Reaseguro de las Mutualidades Laborales del Ministerio de Trabajo. Els altres van ser comprats a diferents particulars. L'import d'aquests terrenys va ser pagat a parts iguals per l'Ajuntament de València, la Diputació Provincial i la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València.
Arquitectura Arquitecte El complex va ser dissenyat pel ceutí Fernando Moreno Barberá, un arquitecte de gran capacitat planificadora i amb una qualificació notable per a la construcció d'edificis universitaris. El 1953 havia realitzat la Facultat de Veterinària de Madrid. A València va dissenyar les facultats de Dret (1956) i de Filosofia i Lletres (1960) i l'Escola d'Enginyers Agrònoms (1958) per a la Universitat.
Seguidor de Le Corbusier, la seua influència s'aprecia en l'ús del formigó armat, el funcionament dels edificis i l'ús dels brise-soleil (retícules de nervis i lamel·les com a sistema de protecció solar) a tots els seus edificis.
Posteriorment a Xest, va realitzar les universitats laborals de Gran Canària i Toledo (1971) i Màlaga (1972).
Construcció La construcció es va iniciar el febrer del 1968 i les obres es van finalitzar el juny del 1969. L'empresa adjudicatària de l'obra va ser Agroman. Així doncs, encara que la propaganda oficial presumia de “rècord d'edificació a Espanya, construït en un termini molt breu”, van passar sis anys, des del plantejament el 1963 fins que l'octubre del 1969, el nou centre entrés en funcionament amb la denominació de Centro de Orientación de Universidades Laborales de Cheste (COUL).
El complex Es va partir de dues premisses bàsiques que eren no alterar la topografia de l'emplaçament i evitar la massificació induïda per la multitud d'usos simultanis.
En disposar-se en un turó, l'ordenació del conjunt es produeix desplegant els edificis en arcs successius al vessant sud, d'acord amb una zonificació basada en els diferents usos. El programa de solucions arquitectòniques es va abordar agrupant funcions per nivells. Al nivell superior es van construir la zona esportiva -amb camps d'esport i gimnasos- i la residencial. Aquesta segona compta amb quatre edificis organitzats sobre una plataforma comuna.
Al nivell intermedi es troben dues piscines i baixant es desenvolupa la zona docent la qual compta vuit aularis, quatre tallers i l'edifici departamental que és més gran i ocupa una posició central respecte dels altres, que s'estenen format ales a banda i banda. Entre les residències i els aularis, a l'extrem occidental de l'emplaçament de les piscines, hi ha la capella, i també a l'extrem oest, però dels aularis i tallers, es trova la infermeria.
El nucli de menjadors està format per dos edificis circulars i dos quadrats al voltant de l'edifici de serveis.
Finalment, a la part més meridional i més baixa del vessant, es troba la zona representativa on destaca el singular edifici del Paranimf al qual acompanya un auditori a l'aire lliure.
Zones exteriors El trànsit apareix segregat segons les recomanacions de la Carta d'Atenes. Les vies de circulació de vianants estan assenyalades com a cintes de formigó que en desenvolupar-se creen espais convivencials i de recer per als recorreguts quotidians.
Zona esportiva i residencial Els camps esportius es situaren al cim del turó. Junt a ells es construiren dos gimnasos exempts el front principal dels quals disposa de portes corredisses que permeten una gairebé total obertura.
El complex havia de resoldre la qüestió de com allotjar 4800 persones d'alumnat que realitzarien activitats simultànies, alhora que complia amb el criteri d'evitar la massificació. Per aconseguir-ho es va distribuir a l'alumnat en quatre edificis de sis plantes, cadascun autònom i dotat de les seves pròpies escales d'accés, cosa que va donar lloc a una composició que alterna ampits i buits.
Cafeteria i rectorat Aquest conjunt és molt proper al paranimf, l'edifici del restaurant, les oficines i el rectorat és un ampli pavelló d'una planta, d'inspiració miesiana. Sobre un paviment continu desenvolupa un recinte fluid, tamisat amb porxos, que es genera a partir de dos grans rectangles maclats. L'espai obert, a manera de plaça pública, està vorejat per xiprers i hi ha una font.
L´element més interessant d´aquesta part del complex és el Saló de Graus. Al seu sostre reprodueix els jocs de llums i ombres de les gelosies exteriors. Té una capacitat de 225 persones. Com als despatxos de direcció, les parets laterals estan revestides de fusta de pi, però al fons, on cal l'absorció acústica per evitar el desagradable efecte de les reverberacions, ho està d'un tipus de maó els buits dels quals van ser especialment dissenyats.
A l'edifici de la cafeteria crida l'atenció la barra en ziga-zaga, dissenyada així per motius pràctics.
Paranimf El paranimf és l'aula magna del complex. Tot i que es va desenvolupar amb estrictes criteris d'austeritat, disposa de . Es complementa amb un amfiteatre exterior, remarcat per un tornaveu escultòric. La principal referència visual d'aquest edifici, però, és l'estructura portant vista formada per unes potents costelles de formigó armat. El paranimf de Xest està inspirat pel projecte que Le Corbusier i Pierre Jeanneret van presentar per al Palau dels Soviets de Moscou.Les maquetes del projecte dels cosins Jeanneret es troben al MoMA de Nova York. https://www.moma.org/collection/works/82340
A l'interior es distingeixen dos àmbits: la sala pròpiament dita i un amfiteatre superior, perllongat lateralment amb butaques fins a l'escenari, per facilitar la participació massiva de l'alumnat en esdeveniments com a grans celebracions litúrgiques ocasionals -ja hi ha una capella per a les ordinàries- o lliuraments de títols o premis.
La geometria en ventall del recinte porporciona unes bones condicions acústiques, a les quals col·labora el revestiment interior de suro vist a tots els paraments de l'interior.
Evolució L'Ordre de 27 d'octubre de 1969 va aprovar el Reglament orgànic del Centro de Orientación de Universidades Laborales. Aquesta norma es va publicar al BOE de 1 de novembre de 1969.A través d'aquest se li va conferir una organització específica. Es destinava a realitzar una funció preliminar d'orientació i formació bàsica a nens d'11 a 14 anys -nivell del segon cicle d'educació general bàsica- oferint-los intensivament formació i orientació per incorporar-se a la resta d'universitats laborals. Al monent de la seva obertura s'impartien els ensenyaments d'Orientació i Selecció i el Batxillerat Elemental. En etapes posteriors es va impartir la segona etapa d'Educació General Bàsica (EGB), formació professional, Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i Curs d'Orientació Universitària (COU).
El Reial decret llei 36/1978, de 16 de novembre, de Presidència de Govern, sobre gestió institucional de la Seguretat Social, la Salut i l'Ocupació, va extingir els organismes i serveis socials de les universitats laborals, alhora que derogava la Llei d'11 de març de 1959, que establia les normes reguladores de les universitats laborals. La mateixa norma creava l'Instituto Nacional de Enseñanzas Integradas (Institut Nacional d'Ensenyaments Integrats), organisme autònom de caràcter administratiu, adscrit al Ministeri d'Educació i Ciència. que va assumir les competències del Servei d'Universitats Laborals i d'aquelles universitats que fins aleshores tinguessin personalitat jurídica pròpia.
El Reial Decret 2093/1983, de 28 de juliol, de traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Generalitat Valenciana en matèria d'educació, va passar el centre a administració autonòmica com a Centre d'Ensenyaments Integrats. El Decret 205/1985, de 23 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, va regular el Centre d'Ensenyaments Integrats de Xest, transformant-lo en un Complex Educatiu. Aquest decret va ser derogat pel Decret 54/1988, de 25 dabril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es reestructura i regula el Complex Educatiu de Cheste (CECheste).
La Resolució de 7 de juliol de 2008, de la Subsecretària de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, va formalitzar la desadscripció de la Conselleria d'Educació de certs edificis i instal·lacions del Complex Educatiu de Xest així com la seua adscripció a la llavors Conselleria de Governació, edificis que utilitza l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE).
Per Resolució de 16/09/2010, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, es va acordar que que formaven part del Complex Educatiu de Xest passessin a integrar-se dins la parcel·la del circuit de velocitat de Xest. Els terrenys van deixar d'estar afectats a serveis educatius a la Conselleria d'Educació i van quedar afectes a fins esportius a la Conselleria de Cultura i Esport.
Ús del complex al 2025 El complex compren quaranta edificis i 270.000 m² de jardins i instal·lacions esportives.
Hi ha edificis destinats a serveis generals, com administració i gerència. Una zona de serveis inclou alimentació. cuines i menjador per a alumnat; serveis de manteniment i bugaderia.
S'hi troven dos centres educatius, el Centre Integrat Públic de Formació Professional (CIPFP) i l'institut d’educació secundària IES José Martínez Toral. A més acull la seu de l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE) i el Centre de Medicina Esportiva i Tecnificació. El complex inclou un centre de residències, serveis mèdics per a l'alumnat i cafeteries, tant de servei general com per a l'alumnat.
També acull la Col·lecció Museogràfica “LA UNI”, la qual està reconeguda com a col·lecció museogràfica permanent de la Comunitat Valenciana per resolució de la Conselleria d'Educació Cultura, Universitats i Ocupació de 17 de gener de 2025.
Referències
Categoria:Xest Categoria:Edificis de la Foia de Bunyol