La Cort de Barcelona de 1323 fou una convocatòria de la Cort General de Catalunya realitzada per Jaume II i celebrada a Barcelona durant l'estiu de 1323. La convocatòria estava directament relacionada amb els afers de Sardenya i Còrsega i amb les necessitats militars i financeres derivades de la conquesta de Sardenya, iniciada aquell mateix any sota el comandament de l'infant Alfons.
La reunió no aconseguí adoptar una decisió conjunta dels tres braços. Segons el registre reial, després de nombroses discussions sorgiren dissensions i divisions entre els participants i «nichil fuit actum concorditer», és a dir, no s'hi pogué fer res de manera concorde. Els assistents foren finalment llicenciats, es donà la reunió per acabada, però posteriorment els representants de les ciutats i viles reials concediren al rei una ajuda de dos anys destinada a l'empresa sarda.
Context Jaume II havia rebut del papa Bonifaci VIII el 1297 la investidura del regne de Sardenya i Còrsega, però la conquesta efectiva fou ajornada durant més de dues dècades. La campanya començà finalment el 1323, dirigida per l'infant Alfons, i comportà un considerable esforç financer per a la reialesa i els regnes de la Corona d'Aragó.
Les necessitats financeres de l'expedició portaren la Corona a recórrer tant als seus recursos patrimonials com a les aportacions dels seus súbdits. La historiografia ha assenyalat que les ajudes obtingudes de ciutats i viles foren essencials per sostenir la campanya, encara que la recaptació del subsidi català de 1323 resultà més lenta i menys productiva del que el rei esperava.
Convocatòria Jaume II ordenà la convocatòria de la Cort General el 29 de juny de 1323. El document conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó indica expressament que fou convocada per tractar l'auxili relacionat amb la conquesta de Sardenya. Les cartes reials fixaren la reunió a Barcelona per la festivitat de Maria Magdalena, el 22 de juliol de 1323.
La convocatòria s'adreçà als membres dels diferents braços de la Cort. Entre els eclesiàstics figuraven l'arquebisbe de Tarragona, diversos bisbes, abats i representants de capítols catedralicis; també foren convocats nobles i cavallers; així com els representants de ciutats i viles del domini reial.
Entre les poblacions convocades o representades hi havia Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Vic i Manresa, i les viles de Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Berga, Besalú i Torroella de Montgrí. La documentació conservada identifica també diversos dels síndics enviats per aquestes comunitats.
Desenvolupament La qüestió central sotmesa a la Cort era l'obtenció d'ajuda per a l'empresa de Sardenya i Còrsega. El mateix encapçalament del registre reial descriu la reunió com una cort general convocada a Barcelona «pro negociis Sardinie et Corsice», fet que vincula directament l'assemblea amb la política mediterrània de Jaume II.
Les negociacions, però, no conduïren a un acord general. La font oficial assenyala que, malgrat que la qüestió fou discutida extensament, sorgiren dissensions i divisions entre els qui havien acudit a la Cort. Com a conseqüència, no es prengué cap decisió concordada pel conjunt de l'assemblea i el rei autoritzà els participants a marxar.
Això no impedí que els síndics i procuradors de les ciutats i viles reials arribessin posteriorment a un acord amb Jaume II. El braç reial concedí una ajuda destinada a la conquesta de Sardenya que havia de tenir una durada de dos anys.
El donatiu El donatiu concedit pel braç reial s'havia de recaptar mitjançant un impost directe. El sistema establia una taxa personal per habitant i una altra calculada sobre els béns mobles i immobles. La documentació definitiva de l'ajuda està datada el 3 de novembre de 1323 i es conserva en diversos testimonis, entre els quals un pergamí de l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega i còpies als registres de la Cancelleria reial i de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La recaptació no produí, tanmateix, els resultats esperats. Pere Ortí assenyala que aquest tipus de donatiu tenia l'inconvenient que la Corona desconeixia per endavant la quantitat que finalment obtindria i havia d'esperar que l'impost fos efectivament recaptat. En el cas de 1323 els ingressos foren inferiors als previstos i arribaren amb retard, fet que provocà queixes del mateix Jaume II.
Per administrar l'ajuda es creà una comissió temporal dependent dels estaments, un dels precedents de les posteriors diputacions del General. Aquest tipus d'organismes ja havia estat utilitzat en altres corts i tornà a aparèixer el 1323, però tenia encara un caràcter temporal i desapareixia després d'haver complert la seva funció recaptatòria. La recaptació mantingué dos centres administratius, un a Barcelona i un altre a Lleida. Els diners havien de ser custodiats als convents dominicans d'aquestes dues ciutats, mentre que el retiment de comptes es faria a Manresa, situada aproximadament a mig camí entre totes dues. Aquest sistema continuava en part el model emprat en ajudes anteriors de finals del segle XIII.
Aquestes comissions de 1292, 1300 i 1323 són considerades antecedents de la Diputació del General de Catalunya, però no constituïen encara una institució permanent. La continuïtat orgànica de la Diputació se sol situar a partir de la Cort de Cervera (1359), quan l'organisme encarregat de gestionar el donatiu adquirí una estructura més estable.
Importància La Cort de Barcelona de 1323 és especialment significativa per a l'estudi del desenvolupament de la fiscalitat pública catalana. El donatiu mostra el procés pel qual les demandes extraordinàries de la reialesa, especialment les relacionades amb l'expansió mediterrània, contribuïren a crear mecanismes propis de recaptació i administració controlats pels estaments i les comunitats urbanes.
Alhora, la reunió evidencia els límits de l'acord entre rei i estaments: la Cort General no aconseguí adoptar una posició comuna sobre l'auxili sol·licitat, i fou exclusivament el braç reial el que acabà comprometent-se amb un subsidi. Per aquest motiu, cal distingir entre el fracàs de la negociació conjunta dels tres braços i l'acord fiscal posterior assolit amb les ciutats i viles reials.
Referències
Barcelona (1323) Categoria:Història de Barcelona