Patrícia de No (Sant Cugat del Vallès, c. 1974) és una flautista catalana, activa com a solista, música de cambra, instrumentista d'orquestra, pedagoga i directora artística. Formada dins la tradició de l'escola francesa de flauta, ha desenvolupat una carrera internacional a Europa, Àsia i Amèrica i ha actuat en sales com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Nacional de Costa Rica, la Guangzhou Opera House, el Macao Cultural Centre i el Helsinki Music Centre.

Formació De No es va formar en la tradició de l'escola francesa de flauta amb professors com Claudi Arimany, Raymond Guiot, Alain Marion, Shigenori Kudo i Maxence Larrieu, amb estudis a Barcelona, Ginebra i París. Es va graduar al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va obtenir dos premis d'honor de flauta. El 1996 va ingressar al Conservatoire Supérieur de Musique de Genève, on va estudiar amb Maxence Larrieu i el 1998 va obtenir el Diplôme de Perfectionnement et Virtuosité i el Premier Prix de flûte.

Durant la seva formació i els primers anys de carrera va ser guardonada en concursos nacionals i internacionals, entre els quals el Concurs Internacional de Flauta Friedrich Kuhlau d'Alemanya i el Concurs Internacional Carl Nielsen de Dinamarca.

Va mantenir també una relació artística amb Jean-Pierre Rampal, de qui va rebre consell musical, i ha citat Rampal i Claudi Arimany entre els seus principals referents formatius.

Carrera artística De No ha desenvolupat una carrera de més de dues dècades com a solista i música de cambra, amb actuacions a Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, la Xina, els Estats Units, Costa Rica i Colòmbia.

Com a solista ha actuat amb la Silesian Chamber Orchestra, la Prague Virtuosi Chamber Orchestra, l'Orquestra Simfònica EAFIT de Medellín, l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra, l'Orquestra Simfònica Sant Cugat i la Hungarian Virtuosi de Budapest. Ha treballat sota la direcció de mestres com Sylvain Cambreling, Bertrand de Billy, Sebastian Weigle, Michel Plasson, James Judd, Christopher Hogwood, Jesús López Cobos, Peter Schneider i Lawrence Foster.

Com a instrumentista d'orquestra ha format part o col·laborat amb l'Orquestra Simfònica de Tenerife, l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària, l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, l'Orquesta de Cámara de España i l'Orquestra Simfònica de Bilbao. També va ser convidada per la Rundfunk-Sinfonieorchester de Munic per participar en Saint François d'Assise d'Olivier Messiaen.

Amb l'Orquestra Simfònica Sant Cugat ha interpretat, entre altres obres, el Concert per a dues flautes i orquestra de Franz Doppler juntament amb Vincent Lucas.

També ha interpretat el Concert per a flauta en re major, op. 283, de Carl Reinecke amb l'Orquestra Simfònica EAFIT de Medellín, dins d'una gira internacional per Colòmbia.

Gran Teatre del Liceu De No ha mantingut una vinculació prolongada amb el Gran Teatre del Liceu, tant com a membre de l'orquestra com en produccions específiques del teatre.

Ha participat com a flautista en La petita flauta màgica, adaptació de Die Zauberflöte de Wolfgang Amadeus Mozart creada per Comediants i dirigida escènicament per Joan Font.

També va participar com a música en l'adaptació de Hänsel und Gretel d'Engelbert Humperdinck coproduïda pel Centre de Titelles de Lleida, el Teatre Nacional de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu.

Música de cambra i projectes artístics La música de cambra ha ocupat un lloc destacat en la seva trajectòria. El 1996 va enregistrar amb el quartet de flautes Adri el disc Flautes d'Adri, dedicat a obres de Friedrich Kuhlau, Eugène Bozza, Jean-Michel Damase, César Guerra-Peixe i Eugène Walckiers.

Ha desenvolupat també projectes que combinen música clàssica amb altres disciplines artístiques. En l'espectacle Plàncton del Ballet Contemporani de Catalunya va assumir la direcció musical i va interpretar Vox Balaenae de George Crumb juntament amb Laia Puig al violoncel i David Casanova al piano.

Ha estat directora artística del cicle Visites amb Notes Musicals de Sant Cugat del Vallès i del Festival Jardins Musicals de Piera. També ha dirigit projectes i festivals vinculats a la vida musical santcugatenca.

Docència Paral·lelament a la interpretació, ha desenvolupat una activitat pedagògica continuada. Ha impartit classes magistrals a la Universitat de Medellín, l'Ashland University dels Estats Units i l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Ha estat directora del màster de flauta de la Universidad Alfonso X el Sabio de Madrid i professora del Conservatori dels Pirineus. Posteriorment s'ha incorporat com a professora adjunta a la Blanquerna – Universitat Ramon Llull, on el 2024 va crear l'Orquestra Simfònica Blanquerna i n'assumí la direcció.

També és responsable de la secció de vents i dels tallers de música de cambra de l'Orquestra Diletant de Catalunya.

Discografia La seva discografia inclou:

Flautes d'Adri, amb el quartet de flautes Adri. La flauta romàntica (Solfa Recordings, 2010), amb la pianista Alba Ventura. Intimate, amb la pianista Cristina Casale, un projecte que combina repertori clàssic i jazz.

Estil i repertori El seu repertori abraça des del barroc fins a la música contemporània, amb obres de compositors com Johann Sebastian Bach, Wolfgang Amadeus Mozart, Carl Reinecke, Cécile Chaminade, Franz Doppler, George Crumb i Claude Bolling. Ha mostrat un interès especial per una concepció lírica de la flauta influïda pel bel canto, fruit també dels estudis de cant líric que va realitzar durant quatre anys.

La seva manera d'entendre l'instrument posa un èmfasi especial en el fraseig, el legato i la projecció de la línia melòdica, aspectes que ella mateixa ha relacionat amb la seva formació vocal.

Referències

Categoria:Flautistes catalans Categoria:Artistes santcugatencs Categoria:Nascuts el 1974 Categoria:Músics del Vallès Occidental