miniatura|Detall de l'estrella del barret de la cogomella d'estrella (Macrolepiota rhodosperma) amb escates que que tenen el marge separat La cogomella d'estrella (Macrolepiota rhodosperma) és una cogomella de cama tigrada, cogomelles que es caracteritzen per tenir la cama marcada per bandes horitzontals com la pell d'un tigre. La cogomella d'estrella rep aquest nom pel fet que sol presentar una gran escata en forma d'estrella en el centre del barret així com escates marginals a les vores que es desprenen amb facilitat .
Descripció Macroscòpica Aquesta espècie té un barret de 7–12 (15) cm de diàmetre; convex i de marge involut, estès en madurar i amb un umbó rom. Superfície de blanquinosa a bru cremosa, flocosa i amb pels fibrosos longitudinals; la zona central presenta una gran escata bruna, generalment en forma d'estrella; entre l'estrella central i el marge del barret sol presentar esquames grans, brunes molt poc adherides pel que es desprenen amb facilitat.
La tija fa entre 8 i 15 (18) cm de llargada i entre 0,8 i 1,5 cm d'amplada, té una base lleugerament engruixida i sol ser més llarga que l'amplada del barret. És finament reticulada i pot envermellir-se, però no necessàriament, quan es ratlla l'escorça de la tija. L'espècie té un anell gruixut, robust i llanut amb un marge esfilagarsat , que és mòbil a la tija i incompletament doble, ja que consisteix en restes dels vels parcial i universal . Tanmateix, l'anell també pot ser una mica més prim, i no sempre és visible un solc clar entre els dos vels.
Les làmines, estretes i espaiades entre si, són blanquinoses i sovint tenen un to rosat quan les espores són madures. Estan separades de la tija en un patró circular ( collar ). La carn és blanca i no s'envermelleix, o com a molt només lleugerament, a l'escorça de la tija; té una olor feble de bolet. A la tija, és llenyós i fortament fibrós.
L'empremta de les espores és de color vermellós cremós clar a rosat clarament.
Microscòpica Espores tenen una mida de 13–17 × 8–10,5 µm, són el·líptiques a ovalades, de paret gruixuda, hialines i tenen un porus germinatiu .
Els basidis en forma de maça mesuren 35–45 × 12–15 µm. Els queilocistidis també tenen forma de maça i mesuren 25–48 × 8–20 µm. Les hifes de la cutícula de la càpsula tenen parets parcialment gruixudes, amb parets de fins a 2 µm de gruix. Depenent de l'autor, l'espècie té poques o cap connexió de subjecció a la base dels queilocistidis i els basidis.Gernot Friebes: Sobre el complex grup de bolets de safrà i parasol: els gèneres Chlorophyllum i Macrolepiota. A: Der Tintling . Número 4/2013, núm. 83. Karin Montag, 2013, ISSN 1430-595X, pàg. 7–27.
Iconografia Breitenbach & Kranzlin (1995): Pilze Schweiz 4: fig. 250, com a M. konradii.
Espècies semblants Sovint es confon amb el la cogomella vera (Macrolepiota procera). Aquesta darrera és més gran i robusta, té les escates del barret més petites, nombroses i gruixudes, que no es desprenen a les vores i les bandes de la cama més marcades; l'esporada és més blanquinosa.
El rar para-sol de taques verdes ( M. olivascens ) sembla un bolet para-sol una mica més fosc i es pot distingir del para-sol d'escames estel·lars per les mateixes característiques, però també es torna vermellós i verdós amb l'edat. Igual que el para-sol d'escames estel·lars, també té impressions d'espores de color rosa crema.
Altres bolets para-sol, com el para-sol de mugró ( M. mastoidea ) i el para-sol de camp ( M. excoriata ), difereixen en el seu anell de tija més prim, únic (no doble) i en la reticulació de la tija molt feble. Tanmateix, com que el gruix de l'anell i la reticulació de la tija també poden variar en el para-sol d'escales estel·lars, el para-sol de mugró, en particular, pot semblar molt similar. També es diferencia en el seu umbo del capell més pronunciat, generalment punxegut, i en les escates del capell més nombroses i més petites (excepte en la forma *konradii *; vegeu la secció sobre taxonomia i nomenclatura).
La cogomella verdejant (Chlorophyllum molybdites)
Els bolets de safrà parasol ( Chlorophyllum ) es distingeixen per una tija llisa i sense cicatrius i una carn que s'envermelleix per tot arreu (no només a l'escorça de la tija). El gènere inclou el safrà parasol de color marró oliva, un bolet comestible, però també espècies potencialment verinoses com ara Chlorophyllum brunneum .Else C. Vellinga, Rogier PJ de Kok, Thomas D. Bruns: Phylogeny and taxonomy of Macrolepiota (Agaricaceae). A: Mycologia , 95, núm. 3, 2003, pàgs. 442–456.
Els bolets parasol ( Leucoagaricus , alguns dels quals se sospita que són verinosos) també es diferencien per tenir una tija llisa i/o un envermelliment distintiu de la carn quan es fan mal.
Altres espècies de bolets, com ara el para-sol espinós d'escates punxegudes o els bolets para-sol del gènere Lepiota, són significativament més petits, tenen escates diferents i/o no tenen l'anell fort de la tija.
Hàbitat i distribució geogràfica Espècie saprotròfica, creix solitària o en grups petits; dins, a la vora del bosc o, el més corrent en clarianes i llocs assolellats; des de l'estiu fins a la tardor.
Usos De manera similar a la cogomella vera (M. procera), és considerat un bon comestible.
Noms populars El nom cogomella d'estrella és un nom proposat, que pren com a referència el nom alemany Sternschuppiger Riesenschirmling.
Taxonomia i nomenclatura La primera descripció de l'espècie es va publicar l'any 1984 per part del micòleg anglès P.D. Orton com a Lepiota rhodosperma, epítet específic que dona valor al color rosat de l'esporada. L'any 1995, el micòleg italià Vincenzo Migliozzi va transferir l'espècie al gènere Macrolepiota, amb la nova combinació M. rhodosperma (P. D. Orton) Migl.
La posició taxonòmica d'aquesta espècie és molt confusa i poc clara, en part perquè ha estat interpretada de manera diferent per molts autors. Per tant, l'espècie s'ha publicat amb diversos altres noms.Gernot Friebes: Sobre el complex grup de bolets de safrà i parasol: els gèneres Chlorophyllum i Macrolepiota. A: Der Tintling . Número 4/2013, núm. 83. Karin Montag, 2013, ISSN 1430-595X, pàg. 7–27.
El nom Macrolepiota rhodosperma és el que correspon a l'espècie que Vellinga va anomenar M. fuliginosa.
Apareix a bibliografia recent
A la literatura, l'espècie sovint s'ha anomenat Macrolepiota konradii . Tanmateix, en la descripció original, el basiònim Lepiota konradii s'utilitza per a una forma d'escames gruixudes del bolet para-sol del mugró ; aquesta forma és genèticament indistingible de la forma tipus i, per tant, no se sol separar a nivell d'espècie ( Macrolepiota mastoidea f. konradii ). Per tant, l' epítet konradii no s'hauria d'utilitzar per al bolet para-sol d'escames estrellades.
El nom Macrolepiota fuliginosa, que s'utilitzava aleshores , també s'utilitza en la descripció original per a un bolet diferent, és a dir, una forma de color fosc del bolet para-sol que s'envermelleix a l'escorça de la tija , que també és genèticament indistinguible de la forma tipus i que ara també se sol distingir a nivell de forma a causa de les característiques morfològiques que difereixen del bolet para-sol típic ( Macrolepiota procera f. fuliginosa ).
El bolet para-sol gegant amb escates estel·lars, que difereix genèticament i morfològicament del bolet para-sol i representa clarament una espècie separada, ara ha estat anomenat Macrolepiota rhodosperma . El nom fa referència a la seva impressió rosa d'espores.
Referències
Categoria:Agaricàcies