Lluís Rodríguez Salvà (Girona) és un pianista, musicòleg, pedagog, escriptor i activista cultural català. Ha desenvolupat una carrera com a recitalista, solista amb orquestra, músic de cambra, pianista acompanyant i conferenciant, paral·lelament a la docència i a la investigació musicològica. Especialitzat en la figura i els escrits d'Isaac Albéniz, és doctor en musicologia i història de l'art per la Universitat d'Oviedo.
Formació Nascut a Girona, inicià la seva formació pianística a la seva ciutat amb Luiz de Moura Castro al Conservatori de Música Isaac Albéniz, i posteriorment estudià amb María Jesús Crespo al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Més endavant es traslladà a Nova York, on cursà un màster a la Manhattan School of Music amb el pianista nord-americà Byron Janis, deixeble de Vladimir Horowitz, i treballà també amb la professora japonesa Miyoko Nakaya Lotto. Durant aquesta etapa va obtenir el Harold Bauer Award, una de les distincions acadèmiques de la institució.
En el seu desenvolupament artístic ha rebut també orientació de pianistes i músics com Alicia de Larrocha, Martha Argerich, Daniel Barenboim, Bruno Leonardo Gelber, Joaquín Achúcarro, Josep Colom, Ruth Laredo, Nina Svetlanova i Gábor Takács-Nagy. Aquesta formació combina, per tant, l'escola pianística catalana i espanyola amb la tradició internacional vinculada als centres musicals de Barcelona i Nova York.
Carrera pianística Rodríguez Salvà ha estat guardonat en vint-i-cinc concursos d'interpretació pianística, catorze dels quals amb primers premis. Entre aquests figuren el concurs Frechilla-Zuloaga de Valladolid, el Bergen Philharmonic Competition, el Heida Hermanns International Competition, el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d'Espanya, el concurs Ciutat de Carlet, El Primer Palau, el Dora Zaslavsky Koch Competition, el concurs de Vilafranca del Penedès, el New York Chopin Competition, el Ciutat de Palmanyola, el Joan Massià, L'Arjau, el concurs Ricard Viñes i el World Piano Competition de Cincinnati. També ha obtingut distincions en concursos com el Concurs Internacional de Piano José Iturbi, el Pilar Bayona, el Manuel Massotti Littel, el Ciutat de Berga, el Gregorio Baudot, el Ciudad de Albacete i el Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona.
La seva activitat concertística l'ha portat per diversos països d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, amb actuacions a Itàlia, Alemanya, França, Andorra, Suïssa, Països Baixos, Bèlgica, Regne Unit, Romania, Estats Units, Argentina, Perú, Japó, Xina, Malàisia, Marroc i Gabon. A l'Estat espanyol ha actuat en sales com el Teatro Monumental de Madrid, el Teatro de la Maestranza de Sevilla, el Palau de la Música de València, l'Auditori Miguel Delibes de Valladolid, L'Auditori i el Palau de la Música Catalana de Barcelona. El 2004 debutà al Weill Recital Hall del Carnegie Hall de Nova York.
Ha desenvolupat un repertori que combina les grans obres del repertori pianístic amb una atenció especial a la música catalana. El 2025 protagonitzà al Palau de la Música Catalana un recital d'homenatge a Ricard Viñes amb motiu del 150è aniversari del naixement del pianista lleidatà, amb música de Maurice Ravel, Claude Debussy i Modest Mussorgski, dins el cicle Palau Piano. El concert fou enregistrat per Catalunya Música.
Docència En l'àmbit pedagògic ha exercit la docència pianística al Conservatori Superior de Música d'Aragó i al Conservatori Superior de Música del Liceu, a més d'impartir cursos i classes magistrals en diferents centres i activitats formatives. La seva trajectòria combina l'ensenyament del repertori pianístic amb l'activitat concertística i la recerca musicològica.
Ha estat vinculat igualment a diverses iniciatives de formació musical a Catalunya. El 2026 participà en el Curs Internacional de Música Isaac Albéniz de Camprodon, on impartí una conferència dedicada a Isaac Albéniz, dins una activitat que reuneix professors i estudiants de piano, violí, viola, violoncel i música de cambra.
Musicologia i recerca Rodríguez Salvà és doctor en Musicologia i Història de l'Art per la Universitat d'Oviedo. La seva tesi doctoral, Isaac Albéniz (1860-1909): el músico y el hombre a través de sus escritos, dirigida per Miriam Perandones Lozano i defensada el 2021, estudia la figura d'Isaac Albéniz a partir del conjunt dels seus escrits. La investigació analitza, entre altres aspectes, la seva activitat com a crític musical, els seus interessos culturals, la seva activitat com a director d'orquestra i la documentació epistolar conservada.
La recerca, desenvolupada durant aproximadament una dècada, va permetre reunir i estudiar textos personals, cartes, escrits autobiogràfics, cròniques i altres documents del compositor de Camprodon. El seu treball ha contribuït especialment al coneixement d'aspectes menys estudiats d'Albéniz, més enllà de la seva activitat com a compositor i pianista, i ha estat citat en repertoris especialitzats sobre els escrits de compositors.
El 2024 publicà com a curador l'edició crítica Isaac Albéniz. Escritos, editada per Ficta Edicions amb el suport del Centre Robert Gerhard, que reuneix escrits personals d'Albéniz, entre els quals les cròniques dels seus viatges a Hongria de 1880 i a Praga de 1897, textos autobiogràfics, aforismes i altres documents dispersos. El volum fou presentat el juliol de 2024 al Museu Isaac Albéniz de Camprodon amb la participació, entre altres, de Jordi Alomar, director del Museu de la Música de Barcelona.
També ha treballat en la recuperació i edició de patrimoni musical català. Entre aquests projectes figura l'edició de l'obra completa per a tecla del compositor català Pau Marsal, publicada per l'editorial Tritó, una línia de treball que complementa la seva recerca sobre Albéniz i el seu interès per la recuperació del repertori pianístic català.
Publicacions Com a escriptor ha publicat també Falsos mites del piano, obra dedicada a revisar idees i creences esteses sobre la interpretació, la tècnica i la cultura pianística. El llibre combina la seva experiència com a intèrpret i pedagog amb la recerca històrica i musicològica, i forma part del vessant divulgatiu de la seva activitat.
Entre les seves principals publicacions i treballs de recerca destaquen la tesi doctoral Isaac Albéniz (1860-1909): el músico y el hombre a través de sus escritos, l'edició crítica Isaac Albéniz. Escritos, l'edició de les obres per a tecla de Pau Marsal i Falsos mites del piano.
Activisme cultural Rodríguez Salvà ha desenvolupat també una activitat destacada en la representació professional dels intèrprets de música clàssica. Ha estat president de l'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) i ha participat en organismes relacionats amb el sector musical, entre els quals l'Acadèmia Catalana de la Música. Des d'aquestes plataformes ha participat en iniciatives vinculades a les condicions laborals, la visibilitat professional dels intèrprets i la promoció de la música clàssica a Catalunya.
El maig de 2025 comparegué davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya com a president de l'ACIMC per presentar un informe sobre la música clàssica a Catalunya i exposar la situació professional dels intèrprets del sector. La compareixença formava part dels treballs parlamentaris dedicats a analitzar les condicions i necessitats del sector cultural català.
Referències
Categoria:Pianistes catalans Categoria:Musicòlegs catalans Categoria:Pedagogs musicals catalans Categoria:Músics gironins Categoria:Docents del Gironès Categoria:Escriptors gironins