José María Puig Pellicer (Barcelona, 12 de juny de 1913-Ibid., 11 de gener de 1980) va ser un empresari i dirigent carlí espanyol.
Biografia En 1949 va ser nomenat per Manuel Fal Conde Cap Regional de la Comunió Tradicionalista lleial a la regència de Francesc Xavier de Borbó i Parma, en substitució de Maurici de Sivatte. Va haver de fer front a la falta d'unitat del carlisme català, perquè els grups escindits, octavistes i sivattistes, eren molt nombrosos a la regió, si bé després de la mort de l'arxiduc Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, els octavistes anirien tornant gradualment al javierisme.
En l'exercici del seu lloc, Puig Pellicer va organitzar multitudinaris «aplecs» carlistes a Montserrat en els quals es va exaltar el 18 de Juliol i va definir la Guerra Civil Espanyola com a «Croada».
En cessar Manuel Fal Conde com a Cap Delegat de la Comunió Tradicionalista en 1955, molts carlistes temien que Don Javier realitzaria una política de cessions al règim de Franco que conclouria amb una possible acceptació de la successió a la corona de don Joan, als qui algunes personalitats tradicionalistes van arribar a reconèixer com a rei legítim d'Espanya en 1957.
El 20 d'abril de 1956 va visitar al governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga. Aquest miso dia el governador es va entrevistar amb altres carlistes com Ramon Gassió i Bosch, Maurici de Sivatte i altres.
Després de la concentració carlista de Montejurra de 1956, Puig Pellicer va participar en una junta organitzada per Maurici de Sivatte que va actuar al marge de la Secretaria General presidida per José María Valiente. L'anomenada Junta Suprema de les Regions, en la qual van participar els representants carlistes de Catalunya, Aragó, Guipúscoa, Navarra i València, va fer públic un document confidencial en el qual Don Javier reclamava els seus drets a la corona d'Espanya, i va emetre el 3 de juny des de Pamplona un manifest que criticava durament el règim franquista com a «estatista, dictatorial, totalitari, capitalista i socialitzant».
A mitjan desembre de 1960 Puig Pellicer va dimitir com a Cap Regional de Catalunya, i fou succeït per Juan Sáenz-Díez García, resident a Madrid. En una Junta Regional celebrada al setembre de 1961, es va constatar la desorganització, abandó i profunda divisió de la Catalunya carlista, així com la invasió de les Agrupacions d'Estudiants Tradicionalistes per «elements procedents del socialisme i del separatisme català». Posteriorment va ser nomenat Cap Regional Josep Prat i Piera, però, després de l'ascens de la camarilla de Carles Hug a la direcció de la Comunió a l'abril de 1965, el 28 d'octubre d'aquest any Puig Pellicer era nomenat Delegat Regi per a l'antiga Corona d'Aragó..
En ser preguntat per Ramón Rodón Guinjoán (en aquells dies jove estudiant de la AET) si creia que la política de col·laboració valia realment la pena, atès que Franco semblava haver-se decidit ja per Joan Carles de Borbó com el seu successor, José Puig Pellicer va contestar:
En les eleccions municipals de 1966 es va presentar com a candidat a regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel terç sindical, en representació de les Indústries Químiques.
Després de la dimissió de Valiente com a Cap Delegat, en 1968 Pellicer va formar part d'una Junta Suprema Carlista, presidida per Juan José Palomino Jiménez, de la qual també van formar part Ricardo Ruiz de Gauna y Lascurain, Manuel Piorno y Martín de los Ríos, Ignacio Romero Osborne (marquès de Marchelina) i José María Zavala Castella.
En 1971 José Puig Pellicer va presidir la citada Junta Suprema Carlista, que un col·laborador del setmanari ¿Qué pasa? va acusar de «una confabulació sense precedents, traint la fe catòlica, el patriotisme nacional, el fuerismo genuí, i només al servei de Francesc Xavier de Borbó-Parma i de Carles Hug de Borbó i Parma, posats en una actuació política que solament serveix a la més negra subversió». No obstant això, la pròpia Junta Suprema es va veure desbordada pels «edecanes» del príncep Carles Hug i Puig Pellicer no exerciria posteriorment cap càrrec directiu en l'anomenat Partit Carlista, creat per aquestes mateixes dates.
Segons Ramón M. Rodón Guinjoán, «la greu crisi oberta en la Comunió [Tradicionalista] arran de la desviació doctrinal i clara defecció ideològica de D. Caros Hugo havia de produir-li profund pesar», però José Puig Pellicer no va exterioritzar «descoratjaments ni contrarietats personals»..
Va estar casat amb Angelina Pla Martí (1917-2021), amb qui va contreure matrimoni en 1945.. Van tenir de fills María Ángeles, José Luis, Ramón, Carlos, Inmaculada i Javier Puig Pla.
Referències
Enllaços externs Cartes de José Puig Pellicer i altres dirigents carlistes a Javier de Borbó Parma al Portal d'Arxius Espanyols (PARES)
Categoria:Carlins catalans Categoria:Empresaris barcelonins