és un químic japonès, especialitzat en química de coordinació, amb un enfocament en compostos híbrids orgànic-inorgànic i en les propietats físiques i químiques dels polímers de coordinació porosos, particularment les estructures metall-orgàniques. És professor distingit a l'Institut de Ciències Integrades de Cèl·lules i Materials (iCeMS) de la Universitat de Kyoto, centre que va cofundar. El 2025 va rebre el Premi Nobel de Química.
Biografia Kitagawa va néixer el 4 de juliol de 1951 a Kyoto.
Va obtenir el seu doctorat en química d'hidrocarburs a la Universitat de Kyoto el 1979, després d'haver completat els seus estudis de grau a la mateixa institució. Aquell any, va ser nomenat professor ajudant a la Universitat de Kindai, on va ser ascendit a professor el 1983 i professor associat el 1988.
El 1992, es va convertir en professor de química inorgànica a la Universitat Metropolitana de Tòquio. Va tornar a la Universitat de Kyoto el 1998 com a professor de química funcional inorgànica al Departament de Química Sintètica i Química Biològica. El 2007, va cofundar l'Institut de Ciències Integrades de Materials Cel·lulars (iCeMS), exercint de director adjunt fundador, i després com a director del 2013 al 2023. El 2024, va ser nomenat vicepresident executiu de promoció de la recerca a la Universitat de Kyoto.
El seu treball a l'estranger inclou una beca postdoctoral a la Universitat de Texas A&M amb F. Albert Cotton (1986–1987) i una càtedra de professor visitant a la Universitat de la Ciutat de Nova York (1996). Va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat Tècnica de Munic el 2018.
Kitagawa va ser membre i membre associat del Consell Científic del Japó des del 2011 fins al 2023.
Recerca científica Arran dels descobriments de Makoto Fujita (1994) i Omar M. Yaghi (1995), Kitagawa va demostrar el 1997 que les estructures de polímers de coordinació tenen propietats d'adsorció de gasos, una troballa clau per al desenvolupament de materials porosos funcionals.
Entre les seves obres més influents hi ha: Un article pioner del 1997 sobre un polímer de coordinació porós per a l'adsorció de molècules petites.. Un dels primeres articles, del 2004, sobre polímers de coordinació porosos funcionals. Un article del 2009 sobre els "cristalls porosos tous", que es caracteritzen per una capacitat de transformació estructural a gran escala davant d'estímuls químics o físics.
El 2025, Kitagawa va rebre, juntament amb Richard Robson i Omar M. Yaghi, el Premi Nobel de Química «pel desenvolupament d'estructures metall-orgàniques».
Referències
Enllaços externs
Categoria:Premis Nobel de Química Categoria:Nascuts el 1951 Categoria:Professors de la Universitat de Kyoto