és una pensionista espanyola coneguda per la seva lluita per evitar el desnonament de l'habitatge del barri d'Ibiza, al districte del Retiro de Madrid, on havia viscut des del 1956. El seu desnonament, executat el setembre de 2026 quan tenia 87 anys, després de diversos intents frustrats i d'una petició del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides perquè se li proporcionés una alternativa habitacional, va tenir una àmplia repercussió social i mediàtica. El seu cas assolí una gran repercussió pública i esdevingué un símbol de la lluita contra els desnonaments a Espanya.

Biografia Abascal es traslladà amb els seus pares i el seu germà a un habitatge del número 46 del carrer d'Alcalde Sainz de Baranda de Madrid l'any 1956, quan tenia uns disset anys. La família s'hi instal·là, entre altres motius, perquè el seu pare tenia un negoci al barri relacionat amb el bestiar lleter. El pare morí el 1960, amb 51 anys, i la mare continuà vivint amb ella al mateix domicili fins que hi morí el 2005.

Estudià per ser professora de taquimecanografia i posteriorment cursà estudis de secretariat. Va treballar durant 34 anys en una empresa farmacèutica nord-americana, on exercí de secretària del consell d'administració, fins que es jubilà el 1998. Després de la jubilació continuà residint al mateix barri. Amb els anys patí diversos problemes de mobilitat i, en el moment del desnonament, tenia reconegut un grau de discapacitat del 50%.

Conflicte per l'habitatge El contracte de lloguer de l'habitatge era un contracte de renda antiga signat pel pare d'Abascal el 3 de setembre de 1956, i a la seva mort fou subrogat a la seva esposa i, al seu torn, quan aquesta morí el 2005, subrogat de nou a Maricarmen Abascal amb el vistiplau del propietari d'aleshores, continuà pagant la renda actualitzada durant els anys següents.

La propietat de l'immoble canvià posteriorment de mans, sent adquirida en 2018 pel grup Renta Corporación, que més endavant vengué l'habitatge a Urbagestión Desarrollo e Inversión SL, una societat limitada dedicada a la gestió, administració i promoció d'actius immobiliaris que únicament gestiona aquest immoble. Diversos mitjans i el moviment pel dret a l'habitatge l'han qualificat de "fons voltor" en relació amb el cas d'Abascal, si bé la societat ha rebutjat aquesta denominació i ha sostingut que no és un fons d'inversió sinó una petita empresa immobiliària.

La propietat inicià un procediment per extingir el contracte, en considerar que la segona subrogació no podia mantenir-se indefinidament. Abascal obtingué inicialment una resolució favorable, però l'Audiència Provincial de Madrid revocà la decisió. El Tribunal Suprem inadmeté posteriorment el recurs de cassació d'Abascal, de manera que quedà ferma l'extinció del contracte.

Llei d'Arrendaments Urbans de 1994 estableix que els contractes de renda antiga, després de la segona subrogació no es poden subrogar en les mateixes condicions que haurien permès mantenir indefinidament la renda antiga, permetent allargar determinades subrogacions en cas de discapacitat igual o superior al 65%, mentre que Abascal tenia reconegut un 50%.

Durant el conflicte, Abascal pagava una renda d'uns 500 euros mensuals i percebia una pensió d'uns 1.400 euros. La propietat li plantejà la compra de l'habitatge per 247.000 euros i un nou contracte amb una renda molt superior, que Abascal considerà inassumible. Les xifres publicades sobre la nova renda eren d'entre 1.650 i 2.650 euros mensuals.

Mobilització contra el desnonament miniatura|Acampada reivindicativa a la Puerta del Sol de Madrid, posterior al desnonament, per reclamar solucions polítiques a l'habitatge. miniatura|Concentració al Palau de Congressos, davant la presència del president espanyol Pedro Sánchez, en plena negociació pel 'Decret Maricarmen'. El primer llançament estava previst per al 29 d'octubre de 2025. El cas havia començat a tenir repercussió pública i el Sindicat de Llogateres de Madrid organitzà una campanya sota el lema "Maricarmen se queda". La vigília del llançament, la justícia el suspengué temporalment mentre s'estudiava la situació de vulnerabilitat d'Abascal i la inexistència d'una alternativa habitacional.

El 2026, davant nous intents de desnonament, la mobilització adquirí més dimensió. Centenars de veïns i activistes participaren en actes de suport a Abascal, als quals també s'afegiren personalitats de la cultura i representants polítics. Abascal passà a participar públicament en la campanya contra el seu desnonament i reclamà que les administracions adquirissin l'habitatge per convertir-lo per a llogar social.

El juny de 2026, la defensa d'Abascal portà el cas davant el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides. Com a mesura provisional mentre examinava la comunicació, el Comitè demanà a l'Estat espanyol que adoptés les mesures necessàries per evitar possibles danys irreparables i que Abascal no fos desallotjada sense disposar d'un habitatge alternatiu adequat a les seves necessitats. Un altre llançament previst per al juny fou ajornat pel jutjat fins al 23 de setembre perquè no s'havia respectat el termini mínim legal establert per al desallotjament d'un habitatge habitual.

Desnonament El 23 de setembre de 2026, en el quart intent de llançament, la comissió judicial executà finalment el desnonament. Centenars de persones s'havien concentrat durant la nit i el matí davant de l'edifici per intentar impedir-lo. La Policia Nacional desallotjà els manifestants dels accessos a l'immoble i Abascal abandonà la casa en una llitera cap a una ambulància del SAMUR.

El 25 de setembre, Urbagestión proposà a l'Ajuntament de Madrid incorporar el pis al programa municipal ReViVa perquè Abascal hi pogués tornar amb un lloguer assequible. L'Ajuntament de Madrid considerà la proposta inviable en els termes plantejats perquè l'habitatge no complia els requisits del programa, tot i que promogué una reunió entre l'empresa i els representants d'Abascal per intentar trobar una altra solució.

Repercussió Internacionalització El desnonament obtingué també una notable repercussió internacional. Reuters explicava el cas en el context de la crisi de l'habitatge a Espanya i de la pressió sobre els llogaters de llarga durada a les grans ciutats; el diari britànic The Guardian dedicà una crònica al desnonament i als enfrontaments entre la policia i els manifestants, i el diari italià La Repubblica presentà Abascal com un símbol de la crisi de l'habitatge a Espanya. La cadena paneuropea Euronews també informà del cas i de les protestes posteriors al desnonament.

Manifestacions El dia del desallotjament, cas tingué repercussió més enllà de Madrid i provocà protestes en altres ciutats espanyoles.

El 26 de setembre, tres dies després del desnonament, unes 25.000 persones segons la Delegació del Govern es manifestaren a Madrid sota el lema «Ni una Maricarmen más», en una marxa entre la Puerta del Sol i el Congrés dels Diputats convocada pel Sindicat de Llogateres per reclamar mesures urgents en matèria d'habitatge. La mobilització coincidí amb protestes convocades en desenes de ciutats espanyoles. Des de l'hospital, Abascal demanà al Govern espanyol que aprovés el decret llei sobre habitatge previst per al Consell de Ministres següent, amb l'objectiu que el seu cas no es repetís. El Sindicat de Llogateres es referí a la iniciativa com el «decret Maricarmen».

Debat legislatiu L'endemà del desnonament, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, afirmà que el cas constituïa una "referència simbòlica" de la crisi de l'habitatge i mostrava l'existència de deficiències, incloses de caràcter legal, i reclamà a les administracions mesures urgents per evitar desnonaments de persones vulnerables.

El relator de les Nacions Unides sobre el dret a l'habitatge, Koldo Casla, considerà igualment que el cas posava de manifest mancances de la legislació espanyola i reclamà una reforma de la normativa processal perquè es garantís una anàlisi individualitzada de proporcionalitat abans d'executar determinats desnonaments.

La repercussió del cas tingué també conseqüències en el debat legislatiu sobre els desnonaments. Després del desallotjament, el Govern espanyol reprengué les negociacions parlamentàries per aprovar un reial decret llei d'habitatge que inclogués noves mesures de protecció davant els desnonaments de persones vulnerables. Entre les mesures plantejades hi havia una reforma de la Llei d'enjudiciament civil que permetria suspendre un llançament, fins i tot amb sentència ferma, per raons de vulnerabilitat. Fonts del Govern assenyalaren que dues de les mesures previstes haurien impedit el desnonament d'Abascal.

Referències

Categoria:Madrilenys