Controvèrsies relacionades amb el Futbol Club Barcelona fa referència als principals conflictes, disputes, incidents i controvèrsies relacionats amb el Futbol Club Barcelona al llarg de la seva història.
Reial Madrid vs FC Barcelona (Copa del Rei 1916) A les semifinals de la Copa del Rei 1916 entre el Madrid CF i el FC Barcelona, després que ambdós equips va guanyar el seu respectiu partit a casa, van haver d'anar al desempat, de nou a O'Donnell, i també l'àrbitre, José Berraondo, exjugador del Madrid. Berraondo va anul·lar un gol del Barça marcat per Paulí Alcántara i va concedir tres penals a favor del seu antic equip, els dos primers els va salvar el porter del Barça Lluís Bru, però el tercer, l'únic que no es va parlar, va ser convertit pel Santiago Bernabéu al minut 118 per salvar l'empat 6–6, forçant així una altra desempat, que també va ser arbitrat per Berraondo, que va tornar a fer diverses decisions qüestionables, com ara donar un altre penal a l'últim minut amb el marcador igualat a 2, però Bru també va salvar aquell per forçar la pròrroga, en què Sotero Aranguren va marcar dos gols, tot i que els barcelonins van protestar que els atacants del Madrid havien fet va agafar Bru en el segon gol, però Berraondo no va fer cas i el Barça es va retirar en protesta. Al final del partit, el públic va protestar enèrgicament per l'actuació de Berraondo, i a la final de 1916 entre el Madrid i l'Athletic de Bilbao, que es va jugar a Barcelona, algunes pancartes a la grada fins i tot van demanar el cap de Berraondo.
Cas Garchitorena És el primer cas conegut d'un jugador amb passaport fals, protagonista del que fou anomenat cas Garchitorena. Ingressà al FC Barcelona l'any 1916 i disputà el Campionat de Catalunya de la temporada 1916-17. Després d'un partit que el Barça guanyà l'Espanyol per 3-0, el conjunt blanc-i-blau impugnà el partit per alineació indeguda. Aquells anys estava prohibida l'alineació de jugadors estrangers i la Federació Catalana donà la raó a l'Espanyol.
Escàndal de Chamartín miniatura|Portada de Marca titulada "11-1 un partit extraordinari del Madrid" per descriure la victòria per 11-1 sobre el Barça. El juny de 1943 el Barça va disputar la tornada de copa al camp del Madrid de Chamartín, tenien l'avantatge de l'anada de 3-0, però la pressió de la dictadura va fer, entre altres coses, multar el Barça per suposats altercats i, en canvi, no fer res a les pedrades que rebia el porter del Barça. Abans del partit el director general de seguretat de l'estat i l'àrbitre, van entrar al vestidor del barça per advertir-los que durant el partit contra el madrid havien de jugar i tenir una actitud passiva. El barça, que tenia molt millor equip, va perdre per 11 a 1. Piñeyro va dimitir. Ex-jugadors i altres testimonis com Joan Antoni Samaranch, que era periodista, certifiquen els fets:
o en aquest vídeo.
Cas Di Stéfano
Llaudetazo És conegut amb aquest nom el desmatellament de la secció de bàsquet del FC Barcelona decretada pel llavors president Enric Llaudet l'any 1961.
Un cop instaurada la Lliga espanyola de bàsquet (1957-1983), el Reial Madrid va guanyar-ne les primeres dues edicions. A la tercera edició, el FC Barcelona es reforçà amb grans jugadors com José Luis Martínez, Alfonso Martínez, Jordi Bonareu, Joan Canals i guanyà la lliga espanyola. Després de dos títols madridistes més, el 1961 Enric Llaudet, acabat d'arribar a la presidència del Barça, va decidir prendre una sèrie d'accions per reduir costos, entre elles desmantellar la secció del bàsquet del club blaugrana, vendre el futbolista Luis Suárez Miramontes a l'Inter de Milà, i prescindir de jugadors com Ladislau Kubala i Antoni Ramallets. Un any més tard Llaudet reconsiderà la decisió davant la pressió social i la secció va tornar a instaurar-se.
Cas d'Emilio Guruceta
La temporada 1969-70 va ser polèmic el Clàssic de quarts de final de la Copa del Generalíssim, en el qual Guruceta va sancionar amb penal una entrada de Rifé a Velázquez a dos metres fos de l'àrea, i també va expulsar el blaugrana Eladio per protestar, en un partit que va acabar amb la policia sobre la gespa del Camp Nou. Guruceta va romandre recusat pel Barcelona fins al juliol de 1985.
Motí de l'Hespèria
Revolta dels jugadors del Barça de la temporada 1987-1988 cap a la directiva del club que sol·licitava la dimissió del president Núñez, durant una roda de premsa que ells mateixos havien organitzat a causa d'una disputa financera. Per tant, la directiva fitxà com a nou entrenador el Johan Cruyff.
Villarato
Alfredo Relaño va encunyar el terme «villarato» per designar la particular manera com, segons ell, el llavors president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Ángel María Villar, es mantenia al poder i dirigia el futbol espanyol. Una de les característiques més notòries del villarato seria la suposada existència en les competicions espanyoles d'un biaix favorable al FC Barcelona i perjudicial al Reial Madrid, dut a terme, principalment, a través d'una suposada conveniència dels errors arbitrals, de l'aixecament de determinades sancions o d'altres avantatges que li atorgaria la RFEF.
Acusació de dopatge de Le Monde El 2008, el diari francès Le Monde va ser condemnat a pagar una indemnització per vulnerar la reputació en haver publicat un article publicat el 2006 titulat Le Real Madrid et le Barça liés au docteur Fuentes, sobre l'assessorament en l'ús de material dopatge pel metge Eufemiano Fuentes -condemnat per l'Operació Port- al Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona.
El FC Barcelona va portar als tribunals a la publicació per difamació i calúmnies, obtenint el suport de la Justícia espanyola, que va condemnar al diari a pagar una indemnització de 300.000 euros al club blaugrana. Le Monde va anunciar la seva intenció de recórrer la sentència.
El febrer de 2014, Le Monde va ser finalment ordenat pels tribunals espanyols d'indemnitzar dos clubs de futbol per la vulneració del dret a l'honor. El diari va haver de pagar 15.000 euros al FC Barcelona, arran d'un article que acusava els jugadors de dopatge sense proves. En desestimar el recurs de Le Monde contra el FC Barcelona, el Tribunal Suprem va considerar l'any 2011 que "la informació publicada no era veraç, el diari ha utilitzat dades inconsistents i no contrastades, i el periodista no ha comprovat prou les seves fonts en un assumpte la gravetat del qual hauria submergit el club en el descrèdit."
Cas Neymar
El vicepresident del club, Josep Maria Bartomeu, va dir inicialment que el preu del traspàs de Neymar era de 57,1 milions d'euros, un dels més cars de la història del club, i que la seva clàusula d'alliberament estava fixada en 190 milions d'euros.
El fiscal va demanar set anys i mig de presó per a Rosell i dos anys i tres mesos per a Bartomeu. La multa que va demanar el fiscal, José Perals, per al club blaugrana, va ser de 22 milions, a més dels 11 a què haurien de fer front solidàriament el club, l'expresident Rosell i el president Bartomeu. El procediment judicial iniciat pel jutge Pablo Ruz, de l'Audiència Nacional, va ser traslladat posteriorment als jutjats de Barcelona.
Cas Neymar 2
Sanció de la FIFA
L'abril del 2014 la FIFA acusa al Barça de realitzar infraccions en la inscripció de jugadors menors de 18 anys, se'ls impedeix fitxar jugadors per dos cicles (fins a juny de 2015). Després d'això el club recorre la sanció sent aquesta ajornada.
Sportswashing Patrocini de Qatar Airways a equip de futbol El partit homenatge a Diego Maradona 2021 entre el FC Barcelona i el Boca Juniors batejat com a "Copa Maradona" celebrat a l'Aràbia Saudita.
Cas I3 Ventures
Cas Griezmann
Cas Negreira
La presumpta compra de partits del FC Barcelona per mitjà de pagaments a José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, durant disset anys i que afecten els mandats de Joan Gaspart, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.
Referències
Categoria:Història del Futbol Club Barcelona