Fra Gerundi de Campazas (en castellà, Fray Gerundio de Campazas) és un personatge de ficció creat per l'escriptor jesuïta José Francisco de Isla i protagonista de la novel·la satírica Historia del famoso predicador fray Gerundio de Campazas, alias Zotes, la primera part de la qual fou publicada el 1758. La figura de Gerundi serveix a Isla per satiritzar els defectes de l'educació i, sobretot, els excessos retòrics de la predicació religiosa espanyola del .
Personatge Gerundi és presentat com un jove criat en un entorn rural de Tierra de Campos que, des de petit, destaca per la capacitat d'imitar i memoritzar discursos. La seva formació, però, queda en mans de mestres caracteritzats per la ignorància, la pedanteria i l'ús d'un llatí artificiós. Diversos estudis han assenyalat que l'educació del protagonista és un dels eixos principals de la novel·la: la seva evolució mostra com una formació defectuosa acaba produint el mal predicador que Isla vol ridiculitzar.
Convertit en frare i predicador, Gerundi es caracteritza per una oratòria grandiloqüent, plena de jocs verbals, citacions mal emprades, latinismes i recursos destinats més a impressionar l'auditori que a transmetre un contingut religiós. Fra Blas reforça aquestes inclinacions, mentre que fra Prudenci representa una concepció més sòbria i racional de la predicació.
La crítica ha interpretat el personatge no només com una caricatura individual, sinó com l'instrument d'un programa satíric i reformador. María Pilar Celma considera que la novel·la no es limita a parodiar els mals sermons, sinó que planteja una proposta de reforma de l'oratòria sagrada. José Enrique Martínez Fernández ha estudiat, al seu torn, la construcció còmica del personatge a través de la burla, la caricatura, els noms grotescos, els sil·logismes absurds i altres recursos que relaciona amb la tradició carnavalesca, Cervantes, Molière i Erasme de Rotterdam.
El poder de la retòrica en la novel·la és rellevant, Gerundi és alhora com a víctima d'una educació deficient i transmissor d'un llenguatge capaç de manipular els qui l'escolten. Jorge Chen Sham ha estudiat aquesta mateixa dimensió des de la corrupció del llenguatge i la relació entre la sàtira, el discurs del narrador i el projecte ideològic de l'obra.
Acollida La publicació de la primera part de la novel·la el 1758 tingué una gran repercussió i provocà una intensa polèmica. La crítica als predicadors i a determinats sectors religiosos generà nombroses respostes favorables i adverses i contribuí a una difusió de l'obra que continuà fins i tot després de la seva prohibició.
La Inquisició espanyola intervingué poc després de l'aparició del llibre: en suspengué la reimpressió i impedí inicialment la publicació de la segona part, i el maig de 1760 en decretà la prohibició. María José Collantes de Terán ha assenyalat que la sàtira anava més enllà dels mals predicadors i afectava també altres comportaments i defectes atribuïts a membres de les ordres religioses, fet que contribuí a les denúncies contra l'obra.
Malgrat la censura, Fray Gerundio continuà circulant i esdevingué una de les obres més estudiades de la narrativa espanyola del segle XVIII. La seva influència i la del personatge han estat analitzades tant dins la història de la novel·la com en estudis sobre sàtira, educació, retòrica i història de la llengua.
A Catalunya, la Biblioteca de Catalunya conserva un manuscrit del amb correspondència de José Francisco de Isla adreçada al pare Matías de Marquina relacionada amb Fray Gerundio, posterior a la publicació de la primera part de l'obra. El personatge ha continuat apareixent posteriorment en la cultura i la premsa catalanes com a referent de l'oratòria afectada i recarregada.
Referències
Enllaços externs Fray Gerundio de Campazas, text complet a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Categoria:Personatges de ficció