va ser un militar general espanyol, executat pels revoltats a l'inici de la guerra civil espanyola.
Biografia Amb divuit anys va ingressar en l'Acadèmia General d'Infanteria, d'on va sortir amb el grau de tinent. Va participar en la guerra hispano-estatunidenca a Cuba i en la del Marroc. Àmpliament condecorat, va ascendir a coronel per mèrits de guerra i va ser professor a l’Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Des de finals de 1933 fins a l'1 d'agost de 1935 va ser per primera vegada comandant cap de la circumscripció oriental del Protectorat Espanyol al Marroc amb seu a Melilla. Al març de 1936 va tornar a ocupar el mateix càrrec. Quan es va produir la revolta militar, un grup d'oficials i caps rebels, al comandament dels coronels Luis Soláns Labedán i Juan Seguí, va ocupar l'edifici de la comandància on es trobava el general Romerales i el seu Estat Major, la major part del qual es va sumar a la revolta. Sota amenaça d'executar-lo en aquest moment van forçar al general a rendir-se i declinar el comandament, i tant ell com els que l’acompanyaven van ser detinguts.
El 26 agost es va celebrar el consell de guerra, presidit pel general Manuel de la Gándara y Sierra. Es va acusar el general Romerales del tancament del casino militar, que va ordenar per a evitar enfrontaments entre els oficials i els militants de les Joventuts Socialistes Unificades, d'haver elogiat el manifest del Front Popular l'1 de maig anterior i de plegar-se a les directrius del Front. El fiscal va demanar la pena de mort sota l'acusació de rebel·lió militar i de traïció, al que el general Romerales —quan se li va permetre manifestar el seu parer— va negar cap traïció i va qüestionar al tribunal tant per raons de forma com de fons.
Finalment va ser condemnat a mort i afusellat al camp de tir del Fuerte de Rostrogordo.
Referències
Bibliografia
Categoria:Generals espanyols Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola