El Mitsubishi Toppo (三菱・トッポ, Mitsubishi Toppo) és un model d'automòbil lleuger o kei car produït pel fabricant d'automòbils japonès Mitsubishi Motors entre els anys 1990 i 2013. Les dues primeres generacions van ser desenvolupades sobre la sisena i setena generació del Mitsubishi Minica. El nom del model és un mot creuat entre l'anglès "top" (sostre) i el japonès "noppo" (llargerut), el que dóna el mot italià "toppo" (ratolí).
Inicialment comercialitzat amb el nom de Mitsubishi Minica Toppo, hi va haver una versió d'estil "retro" anomenada Mitsubishi Minica Toppo Town Bee presentada l'any 1996. La tercera generació del model va sortir al mercat amb el nom de Mitsubishi Toppo BJ (el BJ equival al vocable Big Joy en anglès) l'any 1998. Paral·lelament, la marca va presentar l'any 1999 el Mitsubishi Toppo BJ Wide, una versió més gran i amb un motor més potent derivada de la tercera generació, a l'estil del Suzuki Solio/Wagon R+. L'any 2001, l'espai que ocupava el Toppo a la gamma Mitsubishi fou ocupat pel nou Mitsubishi eK; tot i així, el Toppo continuà comercialitzant-se fins l'any 2004. El model fou reintroduït uns anys més tard, al 2008, aquesta vegada només amb el nom de Mitsubishi Toppo.Mitsubishi Motors press release , September 17, 2008 Al Japó, l'únic país on es va comercialitzar de manera regular, el Toppo es podia trobar als concessionaris Mitsubishi Galant Shop.
Primera generació (1990-1993) miniatura|Minica Toppo de primera sèrie (1990-92) miniatura|Minica Toppo d'última sèrie (1992-1993) miniatura|Vista posterior d'un Minica Toppo Feta sobre la base del Mitsubishi Minica de sisena generació, la primera generació del Mitsubishi Minica Toppo va ser llançada al mercat en febrer de 1990 amb una única carrosseria monovolum de tres portes. Tot just aquell any, la llei d'automòbils lleugers o kei cars havia estat modificada, permetent una llargària adicional de 10 centímetres i un motor de fins a 660 centímetres cúbics, però com que el Minica Toppo havia estat desenvolupat amb anterioritat, no va poder aprofitar les noves mides màximes permeses, sent 4 cm més curt que altres kei cars. Aquest fet fou rectificat a l'actualització de gener de 1992. Mecànicament, el Minica Toppo només va equipar l'aleshores nou motor de 657 cc amb tracció a les quatre rodes (4WD) com a opció. El model va ser comercialitzat en dues variants: furgoneta comercial i vehicle de passatgers, aquest últim més i millor equipat. La carrosseria del Minica Toppo era assimètrica: la porta del copilot era més gran que la del conductor per afavorir l'accés a les places posteriors i del copilot des de la part més segura del vehicle.
El Minica Toppo "C", el nivell més bàsic, només incorporava dos seients (els davanters), transmissió manual de quatre velocitats i l'equipament mínim. Pel que fa a la resta de Minica Toppo comercials/van, els altres nivells d'equipament eren l'U, l'U2 i l'U2-4, l'última amb tracció a les quatre rodes. Per altra banda, els nivells o graus d'equipament per a la versió de passatgers eren el B (el més econòmic), Q, Q2 i Q2-4, el darrer també amb tracció a les quatre rodes (4WD).
Les variants comercials i les més bàsiques de passatgers van rebre un motor SOHC amb carburador que produïa 40 cavalls de potència a 6.000 rpm. Fins maig de 1991 les versions comercials no equipaven catalitzador. Les variants per passatgers equipaven o bé un motor atmosfèric DOHC amb carburador i 15 vàlvules (5 per cilindre) amb 46 cv a 7.000 rpm o un amb injecció de combustible i 52 cv a 7.500 rpm.Automobile Guide Book 1991~'92, p. 215 Després de l'actualització de gener de 1992, la gamma va rebre el Minica Toppo Qt Canvas Top, amb el mateix motor de l'esportiu Mitsubishi Minica Dangan ZZ, què arribava als 64 cv a 7.000 rpm amb turbocompressor.Automobile Guide Book 1992~'93, p. 207
En gener de 1992, tant el Toppo com el Minica van ser modificats i actualitzats, principalment per tal de complir els nous reglaments de seguretat. Les variants de passatgers van beneficiar-se de barres de seguretat contra impactes laterals a les portes, bloqueig de seguretat al volant, sensor de cinturons de seguretat, juntes sense asbest i més coses. Alguns graus van rebre cinturons de seguretat de tres punts als seients posteriors, cosa que no era de sèrie als kei cars fins a finals de la dècada. La graella frontal, els para-xocs, els fars davanters i les tapisseries van ser completament redissenyats. A més, des d'aleshores, el vidre de la porta posterior també es podria obrir com un maleter i al para-xocs posterior es va posar un petit esglaó per tal d'accedir amb més facilitat al sostre i la seva hipotètica càrrega. Una altra novetat va ser un sostre retractil de teixit (canvas top), disponible als graus Qt (amb turbo) i Qc (atmosfèric).
La producció de la primera generació del Mitsubishi Minica Toppo va finalitzar al setembre de 1993, quan la segona generació, basada en la setena del Minica, va ser llançada al mercat. No obstant això, la segona generació del Minica Toppo va rebre la mateixa carrosseria que la primera generació, tot afegint la part frontal del nou Minica.
Segona generació (1993-1998) miniatura|esquerra|Motor 4A30 d'un Minica Toppo RT miniatura|Minica Toppo tres portes miniatura|Minica Toppo Town Bee cinc portes miniatura|esquerra|Interior d'un Minica Toppo RT de 1993 miniatura|Posterior d'un Minica Toppo Town Bee
Tercera generació (1998-2004) miniatura|Toppo BJ de primera sèrie (1998-1999) miniatura|Vista posterior d'un Toppo BJ miniatura|Edició especial Toppo BJ Guppy
Quarta generació (2008-2013) miniatura|Toppo G miniatura|Vista posterior d'un Toppo G
Referències
Toppo Categoria:Kei car