Rubén López Sabariego (Guamá, província de Santiago de Cuba, Cuba, 11 de juny de 1917 - Base Naval de la Badia de Guantánamo, 15 d'octubre de 1961) va ser un conductor de bus cubà que treballava a la Base Naval de la Badia de Guantánamo, on va ser torturat durant una setmana i assassinat. Membres de la Intel·ligència Naval estatunidenca sospitaven que podria ser un agent cubà, però van decidir mantenir el seu lloc treball a la base.
El seu cos va ser deixat més d'una setmana a la intempèrie (en aquella època, a Guantánamo, les temperatures màximes mitjanes ascendien a més de 30 °C), abans de ser retornat a Cuba en estat de putrefacció.
Els Estats Units va comunicar que López havia estat executat pel Govern cubà amb un tret de pistola. Cinc anys més tard va afirmar que havia estat executat per un capità de marina amb un sol tret de pistola. No obstant això, quan el seu cos va ser retornat (a l'octubre de 1961), els forenses cubans van descobrir que López tenia diversos ossos trencats (múltiples fractures en el crani, el pòmul dret i la costella esquerra) i signes de tortura (com lesions d'arma blanca ―possiblement una baioneta― a l'abdomen i a les cames i lesions en els genitals).
Trajectòria Vida familiar López va néixer en un llogaret anomenat Fenton, prop del poblat de Cojímar (que no s'ha de confondre amb la ciutat de Cojímar, a Havana de l'Est), en el municipi de Guamá, situat a la província de Santiago de Cuba. A una edat primerenca, va quedar orfe i va ser criat pels seus avis. El 1939 va començar a treballar com a fuster a la base militar de Guantánamo. El 1940 es va casar amb una dona anomenada Georgina González i van tenir nou nens. El 1945, López va deixar de treballar a la base i el 1948 o 1949 va començar a treballar novament a la base, aquesta vegada com a a conductor de bus.
Treball a Guantánamo Des de la seva instal·lació a Guantánamo el 1903, el govern dels Estats Units dona feina a milers de treballadors cubans. Després de la Revolució Cubana, el gener de 1959, com aquesta no es va declarar immediatament socialista, el govern dels Estats Units ―en plena Guerra Freda contra la Unió Soviètica―, va permetre que els cubans viatgessin diàriament a la base per a continuar treballant-hi.
Desaparició L'esposa de López, Georgina González, el va veure per última vegada viu quan va sortir a treballar el 30 de setembre de 1961. Quan aquella nit no va tornar a casa seva, li va preguntar a d'altres viatgers que treballaven a la base, que li van dir que pensaven que els estatunidencs l'havien arrestat. El 4 d'octubre de 1961, González va rebre permís de les autoritats cubanes per a visitar la base estatunidenca per investigar la desaparació del seu marit. Oficials estatunidencs li van dir que aquella nit havien sentit un tret, i li van suggerir que López havia estat afusellat per les autoritats cubanes.
En la seva última visita al recinte militar, el capellà de la base estatunidenca va portar a Georgina González fins a un lloc despoblat prop de la costa, i li va mostrar el cos completament podrit de López, tirat en una rasa. Va trigar una setmana addicional perquè els funcionaris de la base estatunidenca acordessin retornar el cadàver.
Relat de William Szilli El 1963, el tinent William Szili va oferir la seva versió de la mort de López.
Ell havia treballat com a oficial executiu d'una companyia d'infants de marina que cuidaven el límit occidental de la base. Segons Szili, la nit del 30 de setembre de 1961, ell i el seu comandant de companyia, el capità Arthur J. Jackson ―qui havia obtingut una medalla d'honor durant la Segona Guerra Mundial―, havien consumit aproximadament sis còctels martini en el club d'oficials de la base. Ell va dir que va deixar a Jackson en el club d'oficials, i se'n va anar a casa seva a dormir, i la crida d'un dels oficials de la base el va despertar, que li va dir que Jackson havia trobat a Rubén López en una àrea restringida, i que Jackson necessitava la seva ajuda.
La policia del campament li va ordenar a Jackson que escortés a López fins a la porta nord-est, l'única sortida oficialment utilitzada després de la Revolució Cubana. Com això no era possible ―perquè requeria prendre un viatge en ferri al costat est de la badia de Guantánamo, i el transbordador només funcionava fins a la mitjanit―, Jackson va decidir usar una porta més petita que havia estat abandonada després de la Revolució Cubana.
Quan Jackson, Szili i López van arribar a la porta abandonada, aquesta es trobava tancada amb cadenat. Jackson li va ordenar a Szili que anés a buscar una maça. Szili va dir que quan va tornar, va trobar a Jackson en estat de pànic. Jackson li va dir que havia aconseguit trencar el cadenat, que havia acompanyat a Rubén López al costat cubà de la frontera, però que en alliberar-lo, López l'havia atacat i Jackson el va disparar. Jackson li va dir a Szili que havia llançat el cos de López sobre el penya-segat, on el límit entre la base i el territori cubà es trobava amb la costa.
Tot el dia 1 d'octubre de 1961, els dos oficials van deixar el cos de López tirat a la platja sota el penya-segat. La nit de l'1 d'octubre van decidir tornar a la platja i enterrar el cos de López sota les roques, del costat cubà. El 2 d'octubre, Jackson va decidir que haurien d'enterrar-lo del costat estatunidenc.
El 3 d'octubre, el primer intent de recuperar el cos de López va fallar, perquè es va trencar la corda que estaven usant. Finalment van demanar ajuda a tres oficials i sis reclutes. Sota la direcció de Jackson, van ingressar a la zona cubana, van recuperar el cadàver i el van ingressar novament a la base, i el van tirar a una rasa a 250 metres de la tanca fronterera. Algun dels còmplices va difondre el rumor sobre l'existència del cadàver, i finalment es va fer una cerca d'una tomba poc profunda, que es va trobar dues setmanes més tard.
Szili va dir que va haver de confessar aquest crim perquè no trobava treball després d'abandonar el servei militar, i perquè va sentir que la seva reputació havia estat tacada injustament, i va aconseguir que el seu representant en el Congrés l'ajudés a obtenir una tribunal militar per a netejar el seu nom.
Reacció cubana Fidel Castro va oferir públicament un relat de la mort de López, basat en les conclusions dels forenses cubans en l'autòpsia, que demostraven que el cos de López mostrava els efectes de diversos dies de cops i tortures. Algunes fractures estaven començant a soldar-se.
González, la vídua de López, va ser entrevistada en moltes ocasions en els anys següents del crim.
El 1966, el govern de Cuba es va negar a signar un tractat amb els Estats Units, i el diari The Virgin Islands Daily News va citar la tortura i l'assassinat de Rubén López Sabariego com un dels incidents que van provocar la negativa de Cuba.
A l'octubre de 2011, Radio Angulo, emissora provincial de la província d'Holguín, va enumerar les ferides que es van trobar a l'autòpsia de Rubén López, que van portar als forenses cubans a concloure que López havia estat torturat. Va informar que: «A causa de la persistència de la seva dona, les restes de López li van ser retornades el 21 d'octubre amb fractures al crani, la galta dreta i la costella esquerra, puncions de baioneta a l'abdomen i a la cama i altres lesions que evidencien que López va ser sotmès a tortures greus».
Referències
Categoria:Morts el 1961 Categoria:Nascuts el 1917 Categoria:Cubans Categoria:Víctimes de tortura Categoria:Víctimes d'assassinat