Anne Marie Frederikke Telmányi (Copenhaguen, 4 de març de 1893 – Hørsholm, 17 d'abril de 1983) fou una pintora i escriptora danesa, filla del compositor Carl Nielsen i de l'escultora Anne Marie Carl-Nielsen. Va conrear principalment el retrat, el paisatge i la pintura de figures i va desenvolupar una llarga trajectòria expositiva a Dinamarca. Entre 1918 i 1936 estigué casada amb el violinista hongarès Emil Telmányi.

Biografia Va créixer en un ambient fortament vinculat a les arts. El seu pare era el compositor Carl Nielsen i la seva mare l'escultora Anne Marie Carl-Nielsen, i la casa familiar era freqüentada per diverses personalitats de la cultura danesa. Des de petita es va interessar pel dibuix i va rebre les primeres classes a l'escola artística de Julie Meldahl i Charlotte Sode. El 1909, amb setze anys, va ingressar a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts, però al cap d'un any va interrompre els estudis per passar una temporada en un internat d'Anglaterra. El 1912 va reprendre la formació a l'Acadèmia i s'hi graduà el 1916. Aquell mateix any va obtenir la petita medalla d'or de la institució per una representació de la Pietat.

L'any següent va debutar a l'Exposició de Primavera de Charlottenborg, on presentà, entre altres obres, la Pietat premiada i El somni de Jacob. A partir d'aleshores va participar regularment en exposicions daneses i va cultivar la pintura de figures, el paisatge i sobretot el retrat.

El 7 de febrer de 1918 es va casar a Copenhaguen amb Emil Telmányi, violinista nascut a Arad que mantenia una estreta relació artística amb Carl Nielsen. Durant els primers anys de matrimoni va acompanyar el seu marit en diverses gires europees, una experiència de la qual sorgiren nombrosos paisatges. El matrimoni es dissolgué el 1936.

Formació a París i obra Entre 1925 i 1926 va ampliar estudis a París, a l'Académie Moderne, amb Othon Friesz i Fernand Léger. Aquesta etapa va comportar una major presència del color, la llum i la simplificació formal en la seva pintura. També va viatjar a Hongria, Espanya i Itàlia, i va exposar individualment a Göteborg el 1925 i a Copenhaguen el 1927 i el 1936.

La seva producció inclou paisatges, escenes mitològiques, autoretrats i nombrosos retrats. Entre les personalitats que va pintar hi ha els seus pares, la pintora Olivia Holm-Møller, l'actriu Bodil Ipsen, la mezzosoprano Else Brems, el compositor Niels Viggo Bentzon, el compositor Vagn Holmboe, el director Mogens Wöldike i l'arqueòleg P. V. Glob. La crítica de la seva època va valorar especialment la seva capacitat com a retratista i la manera de captar el caràcter psicològic dels models.

També va treballar en projectes decoratius. El 1933 va rebre l'encàrrec de decorar l'escala del conservatori de música amb quatre composicions inspirades en l'antiguitat clàssica i la música: Safo, Orfeu, Atena inventant la flauta i Apol·lo vencent Màrsias. El 1943 va realitzar una altra decoració mural per a una empresa química de Copenhaguen.

Exposicions i associacionisme Telmányi va participar en l'Exposició de Tardor dels Artistes els anys 1917, 1921, 1923 i entre 1928 i 1933, i continuà exposant al llarg de tota la seva vida. Durant les dècades de 1930, 1940 i 1950 va exposar repetidament amb altres artistes, entre elles Else Vogel-Sørensen. El 1961 va participar en la creació del grup Aurora, una associació de dones pintores que organitzava exposicions a Møn i mostres itinerants arreu de Dinamarca.

El Fyns Kunstmuseum li va dedicar una gran retrospectiva a finals de la dècada de 1960, i poc abans de complir noranta anys va protagonitzar una altra exposició a Mostings Hus, que posteriorment es va presentar a Odense i Flensburg.

Carl Nielsen i Anne Marie Carl-Nielsen A més de la seva activitat artística, va tenir un paper important en la preservació i difusió del llegat dels seus pares. El 1965 va publicar Mit barndomshjem, unes memòries sobre la seva infantesa al costat de Carl Nielsen i Anne Marie Carl-Nielsen, i el 1979 publicà una monografia dedicada a la seva mare.

El 1957, juntament amb la seva germana Irmelin Eggert Møller, va crear la Fundació Carl Nielsen i Anne Marie Carl-Nielsen, destinada a concedir premis i ajuts a músics, compositors i escultors. També es va crear el llegat Anne Marie Telmányi, destinat específicament a donar suport a dones artistes de més de quaranta anys.

El seu paper va ser igualment decisiu en la creació del Museu Carl Nielsen d'Odense. El 1964 les dues germanes van acordar amb l'Ajuntament d'Odense que una part important del patrimoni familiar passaria a la ciutat per fer possible un museu dedicat als seus pares. A la mort de Telmányi, el seu testament va permetre transferir a Odense una extensa col·lecció de documents, objectes personals i obres d'art relacionats amb Carl Nielsen i Anne Marie Carl-Nielsen.

Darrers anys i llegat L'any 1957 va rebre el Tagea Brandts Rejselegat, una distinció danesa destinada a dones amb una trajectòria destacada en els camps de les arts i les ciències. Va continuar pintant i exposant fins a una edat avançada, especialment retrats i autoretrats.

Va morir a Hørsholm el 17 d'abril de 1983, poc després d'haver complert noranta anys, i fou enterrada al cementiri de Vestre de Copenhaguen. Una part considerable de la seva obra i del patrimoni familiar es conserva a les institucions d'Odense, gràcies en bona part a les seves disposicions testamentàries.

Obres publicades 1965 – Mit barndomshjem, memòries sobre la vida familiar d'Anne Marie Carl-Nielsen i Carl Nielsen 1979 – Anne Marie Carl-Nielsen, estudi biogràfic sobre la seva mare

Referències

Categoria:Escriptors danesos del segle XX Categoria:Pintors de Copenhaguen Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca Categoria:Morts a la Regió de Hovedstaden