Fatima Ezzahra El Mansouri (àrab: فاطمة الزهراء المنصوري, romanitzat:Fāṭima al-Zahrāʾ al-Manṣūrī) nascuda el 3 de gener de 1976, és una política i advocada marroquina que ha esdevingut la primera ministra designada del Marroc des del 29 de setembre de 2026. Membre del Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), anteriorment va ser alcaldessa de Marràqueix, per primer cop del 2009 al 2015 i després a partir del 2021.
El Mansouri va estudiar dret a França. Es va unir al PAM a la dècada del 2000 i va obtenir un escó a l'ajuntament el 2009, després del qual va ser elegida alcaldessa de Marràqueix. El Mansouri va exercir més tard com a ministre de Planificació Nacional, Urbanisme, Habitatge i Política Urbana, sota el comandament del ministre Aziz Akhannouch.
El 29 de setembre de 2026, va ser nomenada primera ministra del Marroc pel rei Mohammed VI, convertint-se en la primera dona marroquina a assumir aquest càrrec.
Joventut i formació Fatima Ezzahra El Mansouri va néixer el 3 de gener de 1976 en una família originària a la província de Rehamna. El seu oncle matern és el coronel Abdallah Mansouri, i és neta d'Ahmed Mansouri, que va ajudar Caid Ayadi, un aliat de França, i Pasha Thami El Glaoui contra els marroquins que es resistien a la colonització. També és filla d'Abderrahmane Mansouri, que va ser paixà (sotsgovernador) de Marràqueix durant vuit anys, i ambaixador del Marroc als Emirats Àrabs Units. A més, és parenta del fundador del Partit de l'Autenticitat i la Modernitat, l'amic del rei, Fouad Ali El Himma, cosí del seu cunyat.
Va estudiar a escoles franceses a Marràqueix, i dret a la Universitat de Montpeller de França, influenciada pel seu pare des de ben jove, va seguir la seva pràctica judicial des dels tribunals. El Mansouri va començar la seva carrera com a advocada, fundant un bufet d'advocats especialitzat en transaccions comercials i immobiliàries. Exercí com a assessora municipal del Partit de l'Autenticitat i la Modernitat (PAM).
Carrera política Elecció com a alcaldessa Al Marroc, els alcaldes són escollits entre els membres electes del consell municipal, que elegeixen un dels seus per a aquest càrrec. Fatima Ezzahra El Mansouri va guanyar un escó a l'ajuntament a les Eleccions locals de 2009, a partir de les quals va ser nomenada per al càrrec d'alcaldessa amb el suport del Partit de l'Autenticitat i la Modernitat (PAM) el 22 de juny de 2009, derrotant el seu rival, Omar Jazouli, l'alcalde sortint del partit Unió Constitucional, per 54 vots a 35. Jazouli, de 75 anys, podria haver estat tacat per un "miniescàndol" a mitjan maig causat per les acusacions d'una prostituta sobre la seva vida privada. Jazouli també va patir una campanya de difamació a la premsa, llançant diversos rumors sobre ell, com ara acusant-lo de ser homosexual.
El mes següent, el juliol de 2009, un tribunal va anul·lar l'elecció d'El Mansouri arran de proves de frau presentades per partits rivals. Després que el Front de Forces Democràtiques (FFD) presentés una denúncia, el tribunal va determinar que les paperetes s'havien emès anticipadament, i que alguns registres de votació havien estat destruïts. El PAM va convocar una vaga de 48 hores per protestar contra la decisió. Enmig de la pressió de la Primavera Àrab, El Mansouri va dimitir de l'alcaldia el 7 de juliol de 2011, però més tard es va retractar de la decisió. Thami El Khyari ,de la FFD, va dir que la queixa era contra el procés electoral, no contra la mateixa Fatima Ezzahra El Mansouri. El Mansouri va impugnar el veredicte. El setembre de 2009, el Tribunal Administratiu d'Apel·lació de Marràqueix va anul·lar la decisió judicial anterior i va declarar que les eleccions eren vàlides. El jutge que va invalidar les eleccions per primera vegada, Jaafar Hassoun, va ser posteriorment destituït i exclòs del poder judicial.
Els partits governants van acusar les autoritats de promoure activament el PAM a les eleccions del 2009, i van criticar El Mansouri per la seva manca d'experiència política. El pare d'El Mansouri va morir la nit de les eleccions. Després d'assumir el càrrec, va anunciar: "Vull governar amb l'exemple" i va transferir el seu salari de 5.500 dírhams (480 euros) per a cobrir les despeses dels funcionaris municipals.
Administració Segons un article a Jeune Afrique de gener del 2010, deia que Mansouri havia adoptat un enfocament transparent i participatiu, celebrant reunions amb els ciutadans cada setmana. Havia promès erradicar la pobresa, i atendre els problemes de 20.000 llars que no tenen accés a aigua potable ni electricitat. També tenia la intenció de reformular la política turística, basant-se més en la indústria turística i hotelera que en el suport a les polítiques socials. Anunciaria que, en sis mesos des de l'inici del seu mandat com a alcaldessa, els ingressos de la ciutat havien augmentat gairebé un terç.
El 7 de juliol de 2011 s'informaria que El Mansouri havia presentat la seva dimissió a l'ajuntament, especulant que la causa era la pressió del seu adjunt, Hamid Nargis, perquè acceptés les seves decisions. El Mansouri també havia amenaçat d'abandonar el PAM, aparentment a causa d'una lluita interna per l'autoritat dins del partit. Algunes de les reformes que havia fet a l'organització i les pràctiques de contractació de la ciutat poden haver ofès interessos particulars. La notícia va causar enrenou, però Mansouri va tornar a la seva oficina l'endemà. Es va informar que havia rebut garanties de no-interferència a canvi d'acceptar no dimitir.
L'abril de 2012, El Mansouri va criticar en una carta oberta les declaracions de Mustapha Ramid, ministre de Justícia i Llibertats. Havia estat crític amb el turisme i els turistes a Marràqueix. El Mansouri va dir que, tenint en compte la seva posició, els seus comentaris havien estat irresponsables, difamant la ciutat i els seus habitants, violant el principi de tolerància.
Reelecció Després de l'èxit del Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), el seu partit a les Eleccions Locals de setembre de 2021, El Mansouri va ser reelegida com a alcaldessa de Marràqueix. Més tard va ser nomenada ministra d'habitatge en el nou govern d’Aziz Akhannouch.
Primera ministra del Marroc (2026-present) Com a coordinadora del Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), va liderar el partit a les eleccions generals marroquines de 2026, aconseguint una victòria que va estar a prop de la majoria absoluta després de la derrota del partit governant.
El 29 de setembre de 2026, Mohammed VI la va rebre al Palau Reial de Rabat, i va nomenar El Mansouri primera ministra del Marroc, convertint-se en la primera dona a ocupar el càrrec des de la seva creació el 1911.
Vida personal El Mansouri està divorciada i és mare de dos fills.
Reconeixements El Mansouri va ser nomenada per la revista americana Forbes el 2014 com una de les 20 dones menors de 45 anys més influents d'Àfrica.
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Montpeller Categoria:Primers ministres del Marroc Categoria:Polítics marroquins Categoria:Persones de Marràqueix