Nikolai Serguéievitx Jiliàiev (Kursk, 18 d'octubre de 1881 – Kommunarka, 20 de gener de 1938) fou un compositor, pianista, crític musical, teòric, editor i pedagog musical rus i soviètic. Alumne de Serguei Tanéiev i Mikhaïl Ippolítov-Ivànov, va exercir de professor al Conservatori de Moscou i tingué una influència important sobre diverses generacions de músics soviètics. Entre els seus alumnes hi hagué Aram Khatxaturian, Lev Knipper, Samuïl Feinberg, Kirill Kondraixin, Ievgueni Golúbev i Anatoli Aleksàndrov. També fou amic d'Aleksandr Skriabin i participà en l'edició de diverses de les seves obres.

Formació i primers anys Va néixer a Kursk en una família de la petita noblesa empobrida i va rebre allí la primera formació musical. El 1896 es traslladà a Moscou i entre 1897 i 1900 estudià de manera privada amb Serguei Tanéiev, que el considerava un dels seus alumnes més dotats. Amb ell treballà harmonia, contrapunt, fuga i forma musical. A partir de 1898 estudià també orquestració amb Gueorgui Konius i posteriorment ingressà al Conservatori de Moscou, on es graduà el 1904 o 1905, segons la font, en la classe de composició lliure de Mikhaïl Ippolítov-Ivànov.

Entre 1905 i 1909 desenvolupà una activitat intensa com a compositor i algunes de les seves obres foren publicades per l'editorial de Piotr Jurgenson. Paral·lelament actuà com a pianista, especialment en concerts de música de cambra, i treballà com a crític en revistes i diaris moscovites. Publicà articles a Zolotoie runó, Moskovski iejenedélnik i Múzika, i al diari Rul signà alguns textos amb el pseudònim Per Gynt.

Relació amb Skriabin Jiliàiev mantingué una estreta amistat amb Aleksandr Skriabin i es convertí en una de les persones de confiança del compositor en qüestions de revisió i edició musical. Participà en la preparació editorial d'algunes de les darreres sonates de Skriabin i, a partir de 1922, formà part del consell editorial del sector musical de l'editorial estatal soviètica, on col·laborà en la preparació de l'edició completa de les obres del compositor.

La seva activitat com a editor i musicòleg no es limità a Skriabin. També revisà partitures d'altres compositors i fou consultat per músics com Nikolai Miaskovski i un jove Dmitri Xostakóvitx, que viatjava des de Leningrad per demanar-li opinió sobre les seves obres.

Docència Poc abans de la Primera Guerra Mundial començà a dedicar-se intensament a l'ensenyament. Entre els seus primers alumnes hi hagué Aleksei Stantxinski, Samuïl Feinberg i Anatoli Aleksàndrov. L'any 1926 s'incorporà al Conservatori de Moscou, on ensenyà fins al 1930 i novament entre 1933 i 1937. El 1933 hi obtingué el títol de professor.

Impartí una gran varietat de matèries teòriques: harmonia, polifonia, instrumentació, anàlisi formal i composició. La seva pedagogia continuava en bona part els principis de Tanéiev i insistia especialment en la comprensió de l'estil i en l'anàlisi de la funció concreta de cada procediment musical dins un llenguatge determinat.

Entre els seus alumnes figuren Ievgueni Golúbev, Aram Khatxaturian, Lev Knipper, Aleksei Kozlovski, Kirill Kondraixin, Antonio Spadavecchia, Daniïl Jitómirski, Samuil Feinberg, Anatoli Aleksàndrov i Vissarion Xebalín. La seva influència, però, s'estengué també a músics que no foren alumnes formals seus, gràcies a la seva reputació com a assessor i crític musical.

Primera Guerra Mundial i Guerra Civil Durant la Primera Guerra Mundial fou mobilitzat a l'Exèrcit Imperial Rus. En els anys de la Guerra Civil russa treballà com a bibliògraf a l'estat major de Mikhaïl Tukhatxevski, amb qui mantingué una estreta relació personal. Aquest vincle tindria conseqüències tràgiques durant les purgues estalinistes de la dècada de 1930.

A la dècada de 1920 participà també en institucions científiques i musicològiques soviètiques. Formà part de l'Acadèmia Estatal de Ciències Artístiques i de l'Institut Estatal de Ciència Musical, i desenvolupà tasques editorials, textuals i de recerca.

Compositor La major part de la seva producció compositiva data dels primers anys del segle XX, especialment del període 1905-1909. Va escriure obres per a piano, cançons i música de cambra, però posteriorment abandonà gairebé del tot la composició per concentrar-se en la crítica, l'edició, la teoria i la docència.

El seu llenguatge inicial estava vinculat al darrer romanticisme rus i mostrava l'empremta de Tanéiev, però també l'interès per les innovacions harmòniques de Skriabin. La seva producció ha quedat eclipsada per la importància de la seva tasca pedagògica i musicològica.

Repressió i mort Després de l'arrest i execució de Tukhatxevski el 1937, Jiliàiev quedà sota sospita de les autoritats soviètiques. Fou detingut pel NKVD el 3 de novembre de 1937 i acusat de participar en una organització contrarevolucionària terrorista.

El 20 de gener de 1938 el Col·legi Militar del Tribunal Suprem de l'URSS el condemnà a mort i fou executat aquell mateix dia. Les fonts memorialístiques situen l'execució i enterrament al camp de tir de Kommunarka, als afores de Moscou, un dels principals llocs d'execució del Gran Terror. El seu arxiu i la seva extensa biblioteca musical foren confiscats després de la detenció.

Va ser rehabilitat pòstumament pel Tribunal Suprem de l'URSS l'abril de 1961.

Importància Jiliàiev és recordat sobretot com una figura clau de la pedagogia i la teoria musical russes del primer terç del segle XX. El Conservatori de Moscou destaca l'amplitud extraordinària dels seus coneixements i la influència que exercí sobre compositors, directors, pianistes i musicòlegs soviètics. La seva activitat com a editor de Skriabin i assessor de Miaskovski i Xostakóvitx el situà també en una posició singular dins la vida musical russa entre el final de l'Imperi i els primers decennis de la Unió Soviètica.

La seva trajectòria quedà durant dècades parcialment esborrada a conseqüència de la repressió estalinista. La recuperació posterior de la seva figura culminà, entre altres iniciatives, amb la publicació el 2008 pel Conservatori de Moscou i el Museu Glinka del volum Nikolai Serguéievitx Jiliàiev: treballs, dies i mort, que aplega cartes, documents, records de contemporanis i estudis sobre la seva activitat.

Referències

Categoria:Compositors russos del segle XX Categoria:Pianistes russos Categoria:Musicòlegs russos Categoria:Crítics musicals russos Categoria:Pedagogs musicals russos Categoria:Persones de Kursk Categoria:Nascuts el 1881 Categoria:Morts a l'óblast de Moscou Categoria:Morts el 1938