Domènec Rovira el Major (Sant Feliu de Guíxols, 1608 - Barcelona, 1678/79) es considera un dels escultors més rellevants de la seva època. Gràcies a la seva participació i defensa, es va aconseguir que el gremi d'escultors es consolidés respecte al gremi dels fusters. Rovira va ser dels primers escultors que aconseguí que li fos reconegut el dret a contractar i emprendre totes les feines per a la realització d'un retaule. El 1632 ja se’l troba a Barcelona, però fins al 1638 no es troba la seva primera obra documentada.
És un escultor que destacarà per un elevat nombre d'encàrrecs de retaules i escultures de fusta, treballant una bona part de la seva etapa amb fusters que l'ajudaven amb la realització de les seves obres fins a mitjans del , quan comença a prescindir dels fusters. Va treballar per diferents indrets de Catalunya i possiblement, una de les seves obres més importants, va ser la realització del gran retaule de Sant Feliu de Guíxols el 1657, ara desaparegut.
La seva obra és força extensa però molt desconeguda, ja que arran de la Guerra Civil Espanyola, a partir del 1936, va patir diversos atacs com incendis que van destruir bona part de les seves obres i del patrimoni català.
Biografia Domènec Rovira el Major va ser un dels escultors més importants i actius del a Catalunya. El 1608 va néixer el poble de Sant Feliu de Guíxols, el sisè de deu germans, juntament amb la seva germana bessona Caterina.
Els pares, Ponç i Caterina, eren de Sant Feliu de Guíxols on van crear la seva família, de la qual van sortir diferents artistes, com Antoni Rovira com a pintor, el mateix Domènec Rovira com a escultor, i nebot d'aquests dos, Domènec Rovira el Menor, també escultor. Possiblement, la feina de barriler del seu pare va apropar-lo a la fusta i les seves eines per treballar-la, així va iniciar la seva carrera d'escultor amb fusta.
De la vida de Domènec Rovira se’n desconeixen molts aspectes. Es creu que de ben jove va marxar a Barcelona però no es coneix del cert si va establir-se directament en un taller propi o seguint les informacions de Joan Bosch, Domènec Rovira va ser un escultor influenciat i proper al taller d'Agustí Pujol, ja que el guixolenc, en més d'una ocasió, havia considerat “entre els millors escultors hi haguts enEspanya”a Agustí Pujol. Bosch, parla de Domènec Rovira el Major com a aprenent del mestre Pujol, i el més dotat, a part de ser un dels millors artistes del segon terç del segle, el qual la majoria de les seves obres han desaparegut. Les atribucions de Rovira amb el taller d'Agustí Pujol i una estreta relació, parteixen de dues declaracions jurades: a la primera, consta a l'acta judicial de l'agost del 1628 on Domènec Rovira, amb vint anys, certifica la mort d'Agustí Pujol. Rovira també apareix en el plet de revenedors del Pi amoïnats per la desaparició del bell Sant Miquel (1653) on el jove escultor hi reconeix que “la figura ha vista fer ell testimoni a Agustí Pujol escultor en casa del qual en dita ocasió estave ell testimoni per aprenent”. La influència estilística d'Agustí Pujol es veurà reflectida a obres com el retaule de Sant Pau o Sant Julià de l'Arboç.
Establert a Barcelona, degué formar família en aquesta ciutat, ja que no se li ha localitzat cap partida de casament al poble natal de la Costa Brava. El que si se sap és que tingué una filla, Llúcia Rovira, qui va casar-se amb l'escultor Miquel Llavina.
Domènec Rovira però no va perdre la vinculació amb el poble de Sant Feliu de Guíxols, ja que el 1657 en va rebre l'encàrrec de la realització del retaule major. El retaule no es conserva però sí el contracte que va firmar l'escultor, on hi constatava que havia d'ocupar tot el presbiteri i havia de ser de fusta i pedra. Dels vuit anys que havia de trigar a fer-se el retaule, van passar-ne vint-i-un fins que va estar acabat. També el preu va apujar-se degut els canvis de disseny que es van anar fent al llarg del procés de la realització. Del retaule major de Sant Feliu de Guíxols només s'han conservat vuit àngels minyons que es poden visitar al Museu Municipal del mateix poble.
Domènec Rovira va morir a l'edat de 71 anys l'any 1678/1679. El mateix any de la seva mort, es firmava a Barcelona per part del rei, la creació de la confraria dels Sants Màrtris escultors, privilegi que comportava poder obrir tenda, treballar qualsevol material i gaudir de tots els avantatges devant qualsevol gremi.La lluita que Domènec Rovira el Major havia protagonitzat durant tants anys per separar-se, com escultors, del gremi dels fusters s'aconseguia. El 1679, vint-i-vuit escultors barcelonins van presentar al Consell de Cent la firma perquè se'ls permetés la creació d'un gremi propi. El seu nebot, Domènec Rovira el Menor o el seu gendre Miquel Llavina, també van participar-hi.
El 1980 a Sant Feliu de Guíxols es va acordar dedicar-li un carrer al reconegut escultor guixolenc del .
Retaule de la Capella de Sant Pau i Sant Felip Neri miniatura|Escultura del Sant Pau realitzada per Domènec Rovira i que destaca per la seva gran qualitat i per la capacitat de transmetre serenitat i autoritat El cavaller de Barcelona, Pau Ferrant, l'any 1639 va encarregar a Domènec Rovira el Major i el fuster Francesc Codorniu el retaule de la capella de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar a Barcelona.
La poca informació que s'obté d'aquest retaule és que havia de ser de fusta, des del sòcol i on dos portes permetien pujar a l'orgue. La composició havia de ser de bancal, dos pisos i tres carrers, sense tenir pràcticament informació de l'arquitectura. Els dos pisos del retaule tenien vuit columnes de fust llis i d'ordre corinti.
Sant Pau va ser el motiu d'aquest retaule i era la iconografia principal de l'obra, ja que els relleus del bancal estaven dedicats al sant. L'escultura principal és el Sant Pau, una figura de nou pams que ofereix veure la capacitat de l'escultor de Domènec Rovira el Major. Es considera una figura d'una qualitat alta, que aporta serenitat i autoritat. S'hi pot percebre la influència d'Agustí Pujol II en els drapejats i la gesticulació, tot i que en el Sant Pau són més harmònics. L'acompanyen a la dreta Sant Matías i a l'esquerra Sant Felip Neri, que feia poc que havia estat canonitzat.
En el segon pis del retaule, la Immaculada és la imatge que ocupa la fornícula central i l'acompanyen a la dreta Santa Caterina i a l'esquerra Santa Pràxedes. L'àtic del retaule el componien la Trinitat i àngels. El retaule va ser destruït el 1936.
D'altra banda, a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, l'any 1645 Domènec Rovira i obrers varen firmar les capitulacions de l'obra del sagrari pel nou retaule de Santa Maria del Mar. Aquest, havia de ser de plata però l'elevat cost va fer que finalment fos de fusta. Les descripcions que s'han conservat parlen d'un sagrari o tabernacle monumental que havia de tenir quaranta-vuit figures de ple volum. A la base hi havia setze àngels, quatre amb canelobres, sis adoradors i sis amb instruments musicals, dos sacerdots de l'antiga Llei i sis virtuts. La resta de figures eren àngels i puttis. miniatura|Retaule major del Bonsuccès
Retaule major del monestir i convent del Bonsuccés El mateix 1639, juntament amb el fuster Joan Aldabó, Domènec Rovira van rebre l'encàrrec per realitzar el retaule de la Confraria del Bonsuccés. El retaule major ocupava tota la capçalera, seguint el model del moment, i arquitectònicament era semblant a una retícula. Les línies verticals i horitzontals s'identifiquen ràpidament remarcant els entaulaments, els frontons, les columnes dels diferents pisos i les ornamentacions. L'ordre que Domènec Rovira va utilitzar per a aquest retaule major també va ser el corinti, on les columnes del primer pis tenen un fust entorxat i en segon pis i l'àtic estirades. Les columnes tenen la peculiaritat que el terç baix del fust està ornamentat.
La confraria va demanar algunes modificacions als dos artistes del retaule, i la més important va ser la incorporació d'un sagrari que serveix per manifestar l'exaltació de l'Eucaristia des del Concili de Trento.
Retaule per al Sant Crist de Sant Jeroni de la Murtra El retaule per la capella del Sant Crist de Sant Jeroni de la Murtra va ser un encàrrec fet per part de la família Enveja, la qual va ser molt important per Rovira, ja que sempre hi va tenir bona relació, i així li van encarregar el 1654. El retaule, com moltes obres d'aquesta època, no es conserven, però sí dos gravats.
El retaule respon a un tabernacle d'estructura reduïda que té com a principal funció, la col·locació de la imatge a qui es dedica, en aquest cas al Sant Crist. És un retaule d'un sol pis que acaba amb un àtic. Per informacions del mossèn Josep Mas, se sap que el retaule era de fusta amb el pedestal de pedra. D'altra banda, tenia el sòcol on en sortia l'arcada de columnes d'ordre jònic que creen més d'un pla.
Un dels gravats, presenta les imatge de Sant Joan i de Maria, que documentalment consten que existien en el , però que acabaren essent substituïts per dos àngels penjats a mitja columna aguantant un ciri. També van canviar-se els àngels dels angles superiors de l'altar, el vel de la Verònica i la forma dels sòcols de les columnes. La resta de l'altar no va tocar-se. Aquest gravat permet fer-nos una idea de com anava estructurat el retaule.
Retaule major de Sant Feliu de Guíxols La troballa d'un contracte firmat per Domènec Rovira el Major a Sant Feliu de Guíxols, demostra que havia realitzat el gran retaule major l'any 1657 i que va acabar-lo vint-i-un anys després, el 1678.
El contracte, firmat el dia 26 de novembre de 1657, descriu les dimensions de l'obra: 73 pams (14,2 m) d'alçada i 39 pams (7,60 m) d'amplada, ocupant tota l'alçària i tot l'amplada del presbiteri. El retaule havia de ser una peça de taller i per aquests motius, en el contracte també s'especificava la disposició de Rovira de la casa i de l'església de Sant Joan per treballar-hi, i lliure de taxes. Domènec Rovira havia de trigar vuit anys a concloure la realització del retaule, que costava en un inici, 7000 lliures barceloneses. Finalment però, per motius de pagament i que ja s'especifiquen en el mateix contracte, Rovira va trigar tretze anys més a acabar-lo.
La traça del retaule se li va proporcionar a Domènec Rovira de mà del Sr. Abat i dels jurats, que també consten a la firma del contracte. La traça s'havia de seguir però li van permetre a Rovira, un escultor professional en aquell moment i molt considerat, que qualsevol modificació que servís per millorar el retaule, podia realitzar-la com artista de la peça de Sant Feliu de Guíxols. L'altar, de pedra, ja estava fet.El peu del retaule havia de ser de pedra brillant amb 10 pams (1,95 m) d'alçada i amb vuit àngels; a sobre, s'hi col·locarien les cartel·les amb representacions de caps d'àngels. Els voltants de plafons, vuit en total, havien de ser de pedra jaspiada de Tortosa, la resta de pedra negre de Barcelona. (ESTEVE CRUAÑAS, 1992:142)
Tot i no haver-se conservat cap dels dibuixos que el contracte tenia, en el document hi consten les altres proporcions i mides del retaule: Dintreel peu hi hauria una estança de 6 pams (1,16 m) de fondo i 7.5 pams (1,46 m)d'amplària, com es veu a la planta traçada en el paper signat per l'abat i elsjurats, diu el contracte. L'estança havia de tenir volta de rajola, on hihauria l'entrada de l'escala per a pujar al sagrari. L'alçària de l'escala seria la mateixa que la del peu: 10 pams (1,95 m), a raó d'un pam cada graó, els quals havien de ser de pedra ordinària, que es trobava a la mateixa vil·la. Després de pujar l'escala, es trobaria la porta per a obrir la pastera del sagrari, que seria de 4,75 pams (0,92 m) de fondo i 7,5 pams (1,46 m) d'amplària on hi hauria l'entrada de l'escala de cargol, d'uns 21 graons de fusta o