La Cort de Barcelona de 1379-1380 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona el 25 de maig de 1379, inicialment per reunir-se el 10 de juny, i desenvolupada entre aquell any i 1380. La Cort estigué marcada per les necessitats financeres de la monarquia per sostenir la guerra a Sardenya i pels projectes de Pere el Cerimoniós a Sicília, així com per una nova reorganització de la Diputació del General de Catalunya.

En començar la Cort, la Diputació era dirigida pels diputats que la comissió reorganitzadora creada a la Cort de Barcelona de 1377-1378 havia designat a començament de 1379: Ramon Gener, pel Braç Eclesiàstic; Pere de Merlès, pel Braç Militar, i Francesc de Gualbes, pel Braç Reial.

Context Un dels principals objectius de Pere el Cerimoniós era reforçar el domini de la Corona a Sardenya, on continuava l'enfrontament amb el Jutjat d'Arborea. Al mateix temps, el monarca seguia atentament la situació política de Sicília, governada per la seva néta Maria de Sicília, i pretenia evitar que el matrimoni de la reina situés l'illa fora de l'òrbita de la dinastia barcelonina.

Durant el 1379 aquesta política ja havia provocat intervencions navals. Tres galeres de la Generalitat comandades per Gilabert de Cruïlles participaren el juny d'aquell any en l'atac contra la flota que Gian Galeazzo Visconti, comte de Vertus, havia reunit a Porto Pisano amb la intenció de passar a Sicília. Visconti aspirava a casar-se amb Maria de Sicília, projecte al qual s'oposava Pere el Cerimoniós.

Donatiu per a Sardenya i Sicília En els capítols presentats al rei el 3 de desembre de 1379, els braços Eclesiàstic i Reial oferiren un donatiu de 150.000 lliures per finançar una gran expedició destinada a reforçar el domini reial a Sardenya i facilitar la intervenció de la Corona en els afers sicilians.

L'oferta quedava condicionada al fet que el Braç militar contribuís també en la proporció que li corresponia i que els altres territoris de la Corona d'Aragó fossin convocats a corts i concedissin subsidis semblants. Inicialment s'aprovà una bestreta de 50.000 lliures, dins la qual s'incloïen préstecs que ja havien estat concedits anteriorment.

El Braç Militar acabà acceptant la contribució després d'obtenir del rei diversos privilegis. El 28 de maig de 1380 es formalitzaren les condicions del donatiu amb la participació dels tres braços.

Les 50.000 lliures avançades serviren per atendre les necessitats defensives més urgents i mantenir la vigilància marítima vinculada a Sardenya. La resta del donatiu estava condicionada al fet que la gran expedició es dugués a terme dins el termini d'un any. Com que l'empresa no s'organitzà, no consta que la resta de l'ajut arribés a fer-se efectiva.

Una part dels diners s'havia d'obtenir mitjançant la venda de censals i violaris garantits pels ingressos de les generalitats, mentre que les comunitats podien obtenir la seva part mitjançant impostos o altres mecanismes de recaptació. La Cort aprovà també l'arrendament de les generalitats per un període de dos anys.

La Cort establí igualment que el valor de les galeres que la Generalitat posés a disposició del rei es pogués descomptar del donatiu, després que fossin taxades, ja que el seu lliurament estalviava al monarca la construcció o adquisició de noves embarcacions.

Reorganització de la Diputació del General La Cort introduí una nova modificació en l'organització de la Diputació del General. El 17 de gener de 1380 elegí tres nous diputats residents: pel Braç eclesiàstic, Felip d'Anglesola, sagristà de Tarragona; pel Braç militar, Guillem Sanoguera, cavaller; pel Braç reial, Guillem Ferrer, mercader i ciutadà de Barcelona.

Felip d'Anglesola ja havia participat en la comissió reorganitzadora creada el 1378. Guillem Sanoguera havia estat uixer d'armes de Pere el Cerimoniós, mentre que Guillem Ferrer havia representat Barcelona a la Cort de Montsó de 1376 i també havia format part de la comissió reorganitzadora.

A diferència de diputacions anteriors, la Cort decidí no nomenar nous oïdors de comptes, amb l'objectiu de reduir les despeses administratives. Les seves funcions foren assumides pels mateixos diputats: el diputat reial es convertí en receptor i administrador dels diners del General, mentre que els diputats eclesiàstic i militar n'havien de supervisar els comptes. Els tres actuaven, alhora, com a oïdors dels comptes dels administradors, comissaris i diputats anteriors.

Cadascun dels diputats havia de percebre un salari anual de 150 florins. També podien rebre una gratificació extraordinària de 100 florins, una sola vegada, per tasques com la reclamació de quantitats pendents de donatius anteriors o la realització d'investigacions administratives.

La reorganització afectà també l'administració territorial. La Cort destituí els comissaris i diputats locals existents, de manera que els nous diputats hagueren de procedir a nomenar-ne de nous. El 28 de maig de 1380 reberen també facultats per vendre censals amb la finalitat d'obtenir els recursos necessaris.

Conseqüències La reorganització reduí el cost de funcionament de la Diputació, però també limità la capacitat d'actuació dels diputats. En els anys següents sorgiren diversos conflictes amb Pere el Cerimoniós, especialment quan el monarca reclamà l'ús de galeres o recursos de la Generalitat per a finalitats que els diputats consideraven fora dels poders que els havia conferit la Cort.

Felip d'Anglesola morí cap a la fi de 1380, menys d'un any després del seu nomenament, i fou substituït el gener de 1381 per Pere de Santamans. La Diputació sorgida de la Cort continuà en funcions fins a les noves Corts Generals convocades per Pere el Cerimoniós el 1383.

Referències

Barcelona (1379-1380) Categoria:Història de Barcelona