va ser un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs. Encara que hi ha poques dades sobre la seva vida i que molts dels seus treballs més importants es varen destruir a finals del , se'l considera com el pintor més influent del .Campbell 2009, pàg. 7
Va ocupar el càrrec de pintor de la ciutat de Brussel·les i la seva obra consistí, per una banda, principalment en retrats de personatges i mandataris de la cort de Borgonya i, per l'altra, en pintura religiosa que en molts casos foren tríptics i políptics de grans dimensions. Dins d'aquesta especialitat, alguns passatges els tractava d'una manera semblant i es repetien d'una obra a una altra. Les crucifixions o les pietats no tan sols són temes recurrents en la seva obra, i tenen una composició molt similar.
Va formar-se amb Robert Campin i va ser contemporani de Jan van Eyck; ell i Van Eyck, des de diferents perspectives, van ser els artífexs del desenvolupament de l'escola flamenca del . Si Van Eyck, a partir de la seva ampla erudició i una treballada observació, va realitzar unes obres carregades de simbolisme, Rogier es va preocupar de representar, amb força realisme, els sentiments i sensacions —especialment els dolorosos— dels seus personatges, aconseguint-ho «com cap pintor no ho havia capturat mai».
Vida i família Rogier van der Weyden va néixer el 1399 o el 1400 a Tournai (a l'actual Bèlgica) amb el nom de Rogier de Pasture. Els seus pares eren Henri de le Pasture i Agnes de Watrélos. La família s'havia instal·lat a Tournai, on el pare de Rogier treballava com a maître-coutelier (fabricant de ganivets). El 1426, Rogier es va casar amb Elisabeth, la filla de Jan Goffaert, sabater de Brussel·les, i Cathelyne van Stockem. Rogier i Elisabeth varen tenir quatre fills: Cornelius (1427) (que de gran es faria monjo cartoixà), Margaretha (1432), Pieter (1437) i Jan (1438). Amb anterioritat al 20 d'octubre de 1435 la família es va instal·lar a Brussel·lesPanofsky 1998, pàg.245-247 on varen néixer els dos fills petits, Pieter i Jan. A partir del 2 de març de 1436, Rogier va obtenir el títol de pintor de la ciutat de Brussel·les (stadsschilder) un càrrec molt prestigiós perquè Brussel·les era en aquella època la residència més important de l'esplèndida cort dels ducs de Borgonya. Amb el seu trasllat a Brussel·les, on es parlava en flamenc, Rogier va traduir-se el cognom passant a anomenar-se Rogier van der Weyden. Era un home generós i un catòlic devot.Enciclopèdia Catòlica
Inicis com a pintor Poc se'n sap sobre la formació de Rogier com a pintor. Les fonts arxivístiques de Tournai (completament destruïdes durant la Segona Guerra Mundial, si bé n'existeixen transcripcions del i començaments del ) són una mica confoses i han conduït a diferents interpretacions per part dels investigadors. Per un document se sap que l'ajuntament de Tournai va oferir un vi en honor d'un tal «Maistre Rogier de le Pasture» el 17 de març de 1427. Tanmateix, el 5 de març de 1427 el registre del Gremi de Sant Lluc recollia l'ingrés de «Rogelet de Pasture» i Jacques Daret al taller de Robert Campin. Només cinc anys més tard, l'1 d'agost de 1432, Rogier de la Pasture va obtenir el títol de mestre (Maistre) com a pintor.de Vos 1999, pàg. 51 S'ha qüestionat si l'aprenent de Campin, «Rogelet», era el mateix que el mestre «Rogier» al qual s'oferí el vi el 1426. El fet que el 1426-1427 Rogier fos un home casat de gairebé trenta anys, i molt per sobre de l'edat normal dels aprenents, ha servit per argumentar que «Rogelet» era un altre pintor més jove, que tenia el mateix nom. Tanmateix, durant la dècada del 1420 la ciutat de Tournai va patir una crisi i els gremis no varen poder funcionar amb normalitat. Podria ser que la darrera formació de Rogier/Rogelet hagués estat una mera formalitat legal. També Jacques Daret tenia llavors al voltant de vint anys i havia estat vivint i treballant a casa de Campin com a mínim durant una dècada.
És possible que Rogier obtingués un títol acadèmic (Mestre) abans que es convertís en pintor i que se li atorgués el vi d'honor amb motiu de la seva graduació. Les sofisticades i 'apreses' qualitats iconogràfiques i de composició de les pintures atribuïdes a Rogier s'han utilitzat a vegades com a argument a favor d'aquesta suposició. L'estatus social i intel·lectual de Rogier en la seva vida va superar la d'un simple artesà d'aquell moment. En general, l'estret enllaç estilístic entre els treballs documentats de Jacques Daret i les pintures atribuïdes a Robert Campin i a Rogier van der Weyden són l'argument principal per considerar que ell fou alumne de Campin. miniatura|Madonna Medici (1450) (Institut Städel, Frankfurt del Main)
Pintor de la ciutat de Brussel·les La darrera menció de «Rogier de la Pasture» als arxius financers de Tournai, datada el 20 d'octubre de 1435, el descriu «demeurrant à Brouxielles» ('vivint a Brussel·les'). Alhora, apareix la primera menció de Rogier van de Weyden com a pintor oficial de Brussel·les; és a dir, Rogier de la Pasture i Rogier van der Weyden són el mateix pintor. El càrrec de pintor de ciutat (portrater der stad va Brussel) es va crear especialment per a Van der Weyden, i estava relacionat amb una gran comanda que consistia a pintar quatre escenes sobre el tema de la justícia per a la 'Cambra Daurada' de l'Ajuntament de Brussel·les.de Vos 1999, pàg. 53 A la seva mort va ser substituït pel seu deixeble Vrancke van der Stockt. D'altra banda, hi ha documentades diferents adquisicions de propietat i altres inversions al seu nom que mostren la seva prosperitat material. Els retrats que va pintar dels ducs de Borgonya, dels seus parents i dels cortesans, demostren una relació propera amb l'elit dels Països Baixos.
Fruit de la seva generositat, el 1448 va fer una donació de diners i pintures a la cartoixa d'Hérines, prop d'Enghien, on havia entrat el seu fill gran, i a la cartoixa de Scheut, prop de Brussel·les. Al seu testament va deixar una altra mostra de caritat, fent dues importants donacions als pobres de diferents parròquies de Brussel·les.Frère, pàg. 75-76 Durant l'any del jubileu de 1450 —potser aprofitant el viatge per a instal·lar el políptic del Judici Final o per demanar una indulgència per l'ànima de la seva filla Margaret morta aquell any—, Rogier va pelegrinar a Roma i es va posar en contacte amb artistes i patrons italians.Britannica Educationla 2009, pàg. 50 Tot i desconèixer la ruta que seguí en el seu pelegrinatge, es creu que va passar per Milà —on va pintar el tríptic Sforza—, Ferrara i deuria va contactar amb la família Este per a qui va pintar el retrat de Francesco d'Este. A continuació, marxà a Florència, on va pintar per als Mèdici la Madonna Medici, on apareixen els sants Cosme i Damià, patrons de la família, i la flor de lis florentina. Com a final del recorregut, va arribar a Roma i, gràcies a la crònica de Bartolomeo Fazio, se sap que va admirar l'obra de Gentile da Fabriano a Sant Joan del Laterà.Pijoan, pàg. 81
Com a conseqüència d'aquest viatge, la duquessa de Milà, Bianca Maria Visconti, va enviar a Brussel·les el seu pintor de cort, Zanetto Bugatto, perquè treballés d'aprenent en el taller de Van der Weyden. La reputació internacional de Rogier havia anat augmentant progressivament. En els anys 1450 i 1460 estudiosos com Cusa, el Filarete i Fazio es referien a ell en termes superlatius: «el més gran», «el més noble» dels pintors. Van der Weyden va morir el 18 de juny de 1464, i fou enterrat a la capella de Santa Caterina, a la Catedral de Brussel·les;de Vos 1999, pàg. 63 al seu costat van enterrar la seva dona que va morir poc després d'ell.
Estil miniatura|esquerra| Sant Iu (circa. 1450) Oli sobre taula de roure de 45 x 35 cm, National Gallery de Londres. Obra del seu taller.Fitxa de l'obra a la National Gallery L'estil de Van der Weyden es distingeix fonamentalment per la representació de temes marians i el tractament de situacions de forta càrrega dramàtica. Va realitzar la seva obra en oli sobre fusta, en panell únic, en díptics o políptics. En les seves primeres obres el seu estil és marcadament gòtic, hieràtic, i amb fons daurats. Posteriorment, va evolucionar cap a línies sinuoses i fluides com es pot observar en els cossos i en les robes. Els seus personatges són realistes, amb expressions patètiques i un fort dramatisme, que pretén causar un gran impacte emocional en els espectadors.
A Flandes, en aquells temps, la tendència religiosa dominant era la devotia moderna que exhortava els creients a meditar sobre la humanitat de Crist, el qual era representat en el context de la seva vida. L'obra de Rogier, mancada d'un halo, pretén atraure l'espectador de manera que aquest participi efectivament en l'escena que té davant d'ell.
Si Jan van Eyck va ser la gran figura dels primitius flamencs, Rogier va contribuir a millorar l'escola amb el seu geni. Max Frieländer, l'expert en pintura flamenca del , va sentenciar: «Jan van Eyck era un explorador, mentre que Rogier era un inventor». La diferent naturalesa dels dos fundadors de la pintura flamenca consisteix en el fet que «Van Eyck observava coses que cap pintor no havia observat mai, mentre que Van der Weyden tractava d'expressar sentiments i sensacions —especialment els dolorosos— com cap altre pintor no havia aconseguit capturar». El somriure de les seves mares de Déu evoca un afecte maternal i, alhora, tristos pressentiments. L'expressió dels donants és de recolliment i amb una actitud profundament pietosa. La seva pintura va permetre el «descobriment del món visible»; investigà la realitat i cercà la reproducció fidel, i ho aconseguí recolzant-se en noves tècniques pictòriques, i es decantà més cap al realisme que cap al simbolisme de Van Eyck. Entre les figures religioses desenvolupà un nou sentit de l'acció, com si fossin en un tableau vivant i aconseguint, a més a més, la primera expressió convincent i no convencional dels sentiments.Comentari sobre la mostra de Piero della Francesca (2007)
Influència La seva vigorosa, subtil i expressiva pintura, i les concepcions religioses populars tingueren una influència considerable sobre la pintura europea, no tan sols a França i Alemanya sinó també a Itàlia i a Espanya. Hans Memling va ser el seu seguidor més rellevant, encara que no està demostrat que fos un dels seus alumnes.
Va influir en altres artistes posteriors, com Hugo van der Goes, Petrus Christus, Dirk Bouts i Gerard David, així com en el pintor i gravador alemany Martin Schongauer les impressions del qual es varen distribuir per tot Europa a partir de les darreres dècades del . Indirectament, les impressions de Schongauer varen ajudar a difondre l'estil de Van der Weyden.
La manca de signatura, que no permetia identificar les seves obres, i un error d'identificació de Karel van Mander, el pintor i biògraf dels artistes flamencs, va provocar que la seva figura quedés enfosquida entre el i el , quan els investigadors Karl Schnaase o Gustav Friedrich Waagen varen recuperar l'autoria i el reconeixement del pintor.Van Veen 2005, pàg. 231
Obres Amb certesa, a patir d'una base documental del , no es pot atribuir cap treball a Rogier van der Weyden. Tanmateix, Lorne Campbell ha manifestat que hi ha almenys tres pintures ben autenticades, si bé en diferents moments s'ha dubtat o s'ha subestimat la seva autoria. L'obra millor documentada és El davallament de la Creu que està al museu del Prado (Madrid). Campbell assenyala que la història d'aquesta pintura es pot reconstruir amb detall des del i en registres posteriors. Els altres dos treballs certificats són el Retaule de Miraflores, esposat a Berlín, i La Crucifixió del monestir d'El Escorial.Campbell 2009, pàg. 32-64
El 1439, el duc Felip el Bo li va encarregar la policromia de la tomba de Maria d'Evreux, dona de Joan III, duc de Brabant, i de la seva filla Maria; i el 1441, la pintura d'un drac per a la processó del «Grand Tour», cerimònia en honor de santa Gertrudis de Nivelles.