La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic, a tocar del riu Ebre. L'actual edifici gòtic de l'any 1347 i va ser edificat sobre un anterior romànic; és consagrat per primera vegada el 1441 i les fases de construcció continuaren fins a arribar a la façana barroca, iniciada a la dècada de 1620 i deixada sense acabar el 1757. Les excavacions arqueològiques, han fet palès que aproximadament en aquest mateix lloc hi havia hagut el fòrum romà.
Aquesta catedral ostenta el títol de basílica i el 1931 va ser declarada, juntament amb el Palau Episcopal, Bé Cultural d'Interès Nacional.Fitxa de BCIN.
Història Quan el 1148 Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat va concedir a Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona i bisbe provisional de Tortosa, la mesquita més gran de la ciutat i totes les seves possessions, aquest bisbe la va convertir tot seguit en catedral i aprofitant les edificacions musulmanes les va reconvertir en estances per al monestir, es va anomenar bisbe a Gaufred d'Avinyó (1151-1165) abat de la canònica de Sant Ruf d'Avinyó.Ramos, M. Lluïsa,Catedral de Tortosa,2005, Barcelona, Geoestel, . En temps del bisbe Ponç de Torrella (1213-1254) es van anar ampliant els dominis de la diòcesi amb l'annexió dels territoris valencians de Morella i Borriana, construint-se un palau episcopal sota el mandat del bisbe Berenguer de Prat (1316-1340).
El claustre junt amb les dependències canonicals van ser construïts durant els segles XII i .
L'actual catedral de Santa Maria es va començar a construir al 21 de maig del 1347, quan el bisbe Bernat Oliver en col·locà solemnement la primera pedra. Durant molts anys es va pensar que hi havia hagut un concurs de projectes l'any 1345, ja que el canonge Matamoros (1932), el primer historiador modern de l'edifici, va datar en aquest any dos dibuixos que atribuí als mestres Antoni Guarc (en realitat, un mestre actiu a les dècades de 1370 i 1380) i Benet Basques de Montblanc (mestre del qual no s'han trobat referències documentals). Avui només es conserva el dibuix original de Guarc, que correspon a una planta de tres naus amb deambulatori i un absis amb nou capelles radials. En tot cas, va ser el mestre Bernat d'Alguaire, procedent d'Horta de Sant Joan, qui al maig de 1346 va signar les capitulacions com a mestre major.Barral i Altet, Xavier, La catedral de Tortosa, 1994, Barcelona, Edicions 62, p.190.
miniatura|esquerra|Voltes a les naus de la catedral A la cronologia de l'obra de l'absis es pot observar de tan àrdua i llarga que es va presentar. Durant els anys 1366 fins finals de 1381 es va ocupar d'elles el mestre d'obres Andreu Julià, que més tard va ser l'autor de la famosa "torre del Micalet", campanar de la catedral de València. Després, a partir del 1382, es van fer càrrec dels treballs Pere Moragues i Joan de Frenoy, fins als volts del 1400, quan es van es van acabar les capelles radials. El 1416 constaven com a mestres majors Pasqual de Xulbi (o Pasqual d'Eixulbi) i el seu fill Joan de Xulbi (o Joan d'Eixulbi), treballant també a l'absis. La clau de volta central del presbiteri, que representa la Coronació de la Mare de Déu, s'atribueix a Bartomeu Santalínea. L'altar es consagrava el 1441. Consta que aquestes obres es van fer amb la col·laboració de la ciutat, que va contractar mestres, pagar materials i cedir espais per a la construcció del temple.J. Vidal, "Notes sobre la contribució municipal a l'obra de la Seu de Tortosa (ca. 1406-1455)", Recerca, 6 (2002), p. 151-196 http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27128/26962
La construcció de la nau va ser igualment molt lenta i amb interrupcions freqüents. Gràcies a les donacions fetes el 1487 per Miquel Terga, es va poder acabar la primera volta de la nau després de l'altar i el 1496 es pintava la clau de volta i es pavimentava aquest tram. L'any 1586 s'arribava als pilars del tercer i quatre tram i s'obria una porta que comunicava el tercer tram amb el claustre. Sense esperar l'acabament de les obres, l'any 1597 es va procedir a una nova consagració pel bisbe Gaspar Punter i Barreda, en aquest mateix any es va col·locar la primera pedra del baptisteri i de la torre.
El capítol catedralici va decidir d'adoptar les noves formes barroques per completar l'obra a la façana, que es va prolongar fins a la meitat del . Des d'aquí l'activitat d'aquest període es demostra sobretot per la gran quantitat de capelles que es van realitzar com la de la Mare de Déu de la Cinta realitzada entre els anys 1672 i 1725.
Canònica de Tortosa miniatura|Refetor de la Canònica, que actualment acull una de les sales del Museu de la Catedral Sota l'orde de Sant Agustí, la vida canònica va ser establerta el 1154-1155 per Gaufred d'Avinyó i els seus monjos (en principi nou)mitjançant un document anomenat Prima Ordenatio Ecclesie Dertusensis, on s'anomenen els càrrecs de prior, cambrer, sagristà, procurador i hospitalari, més endavant el nombre de canonges va augmentar a dotze.Moran (1990) pp-63-64 Estructurant-se definitivament el 1178 sota el mandat de Ponç de Monells (1165-1193) provinent del monestir de Sant Joan de les Abadesses que a més a més va ser el que va portar del seu monestir original, alguns còdexs litúrgics, que es guarden a l'Arxiu Capitular de Tortosa.Moran (1990) p.79 El bisbe Arnau de Jardí, el 1278, va establir que totes les possessions dels canonges una vegada morts passessin a ser propietat del capítol. Fins a l'any 1369 els bisbes només podien ser escollits entre els canonges. A una butlla atorgada pel papa Benet XIII el 1414, s'anomena que són vint els monjos que hi havia en aquesta època. Es va mantenir la vida monàstica fins a l'any 1772 quan el papa Climent XIV va secularitzar la canònica.
Catedral romànica miniatura|esquerra|Planta Després de pocs anys des de la consagració de la mesquita per al seu ús cristià, en 1158 es va començar una nova construcció romànica, sota l'advocació de Santa Maria, constava de planta llatina, i no es conserven més que restes de murs i alguna finestra. Va ser consagrada per l'arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls el dia 28 de novembre de 1178 sota el mandat del bisbe Ponç de Monells i amb la compareixença d'Alfons II d'Aragó i la seva esposa Sança de Castella. Totes aquestes dades es poden veure a una placa commemorativa, conservada a l'escala que comunica el claustre amb la plaça de Palau, i des de desembre de 2007 es troba a l'exposició permanent oberta a la Catedral.
Catedral gòtica Interior miniatura|Naus i presbiteri miniatura|Nau lateral miniatura|Capella de la Pietat, al deambulatori Té planta basilical de tres naus separades per pilars i amb capelles laterals entre els contraforts, amb volta de creueria quadrangular que a l'absis són en forma de trapezi i triangles totes convergeixen a la gran clau de volta central del presbiteri, on està esculpida i policromada la representació de la Coronació de la Verge pel seu fill. La capçalera està formada per un absis semicircular, envoltat per una doble girola, l'única d'aquesta classe que existeix a Catalunya, la primera formada per la prolongació de les dues naus laterals i la segona per les capelles radials amb una separació entre l'absis i la girola amb dos nivells d'arcs ogivals, l'inferior calat amb traceria gòtica flamígera. La disminució progressiva de l'alçada dels cossos de l'absis, deambulatori i capelles radials aconsegueixen el poder tenir tres nivells de vitralls que inunden de llum l'interior del temple. Aquests vitralls són de dues etapes diferents: els de la capçalera foren obrats a finals del als tallers d'Eudald Ramon Amigó, destacat mestre vitraller historicista i els de les naus després la darrera guerra civil.
La nau consta de cinc trams amb voltes de creueria sostingudes per grans pilars que recorden la catedral de Barcelona, per la diferència entre l'alçada de la nau central, les naus laterals i les capelles van permetre la col·locació de vitralls als dos murs superiors per a la il·luminació de l'interior. El disseny de les motllures dels pilars va ser variat cap al 1490, època en què Pere Compte i Antoni Queralt es feren càrrec de la direcció d'obra. Els arcs ogivals dels finestrals així com els de les capelles van rebaixant els arcs ogivals a mesura que s'avança cap als últims trams dels peus del temple, a causa de la durada de les obres i el pas d'un estil arquitectònic a un altre. A les capelles de l'últim tram també se substitueix les voltes de creueria per la volta de canó amb cassetons.
La capella del Baptisteri, conserva una pila baptismal del provinent del Castell de Peníscola. Era una font decorativa del jardí, però amb la dispersió de diversos béns sembla que la trobem a Tortosa des de 1429, però no s'usà com a pila baptismal fins al 1719. Té forma octogonal, feta amb pedra de Girona i amb l'escut de Benet XIII, una àguila i un dract enfrontats, un cavaller amb llança contra un griu, una lluita entre jovent i una lluita entre vells. miniatura|Pila baptismal
La capella de la Mare de Déu del Roser, obra de l'important mestre pedrapiquer Pere Compte,J. Vidal, "Pere Compte, mestre major de l'obra de la Seu de Tortosa", Anuario de Estudios Medievales, 35/1 (2005), p. 403-431 http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/145/147 conté el sepulcre alabastrí de Joan de Girona (s. XV), el més espectacular de la catedral. El retaule del Roser, realitzat a la segona meitat del continuant l'estètica rococó.
Del cal destacar el retaule del Nom de Jesús, amb talles dels escultors Vicent Rodorat i Baptista Vázquez i un interessant Crist obra d'Antonio Soto, pintor de Saragossa. L'estructura del retaule fou realitzada pel fuster Gabriel Sit, seguint un model de Sebastiano Serlio. Les carnacions de les figures i la decoració pictòrica de l'arquitectura del retaule foren obra dels pintors Joan Desi i Jaume Talarn, aquesta darrer també autor de l'Anunciació pintada a la base del pedestal del retaule.
Del s'ha incorporat recentment (any 2018) el retaule de l'antiga capella de santa Càndia, enderrocada al per tal d'obrar la capella del sant Crist. El retaule, anònim, fou obrat entre els anys 1667 i 1681 (data gravada al coronament i que deu correspondre a la seva dauradura). El cos central del retaule és on es concentren els principals valors escultòrics i artístics del retaule. Al centre hi ha un magnífic relleu amb la representació convencional d'una santa màrtir (ja que porta l'habitual palma del martiri, a més d'un llibre tancat a la mà dreta). A banda i banda d'aquest cos central hi ha altres dues figures femenines.
Del hi ha dos interessants exemples de retaules: el de Sant Josep, on es combinen elements de talla i pintures (aquestes últimes del ).
Dels antics retaules medievals de la catedral se n'ha de destacar el de Pere Serra. Conegut pel retaule de la Mare de Déu de la cadernera, la part central i la predel·la formen part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.
Altar major