La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Geografia Localització La Pobla de Vallbona està situada a 22 quilòmetres de la ciutat de València i s'hi accedix per l'autovia de Llíria. El terme municipal és de forma triangular i té una extensió de 33,10 kilòmetres quadrats. Forma part de la subcomarca de La Vallbona, que inclou els municipis que estan al nord de la ribera del riu Túria.
Límits La Pobla de Vallbona limita amb els termes municipals de Benaguasil, Bétera, l'Eliana, Llíria, Olocau, Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve i Serra.
El nucli urbà del municipi el conformen tres nuclis: la Vila o "El Poble" (com se l'anomena tradicionalment), Les Ventes i el Barri Sant Josep (tradicionalment anomenat Bario). Fora del nucli urbà hi trobem quatre zones amb les seues respectives urbanitzacións. En la zona nord trobem la Manguilla, la Lloma Larga, els Rancons, la Maquiva, els Aljubs, el Serrado, el Pouet, la Casablanca, Vistacalderona, el Mas de Ximenes i el Pla de la Cova. La zona sud comprèn: Cap de l'Horta, la Muntanyeta, el Camp de Túria, Sant Sebastià, Quatre Vents, el Gallipont i el Mas Nou. En la zona est se situen: l'Hornillo, el Barranquet, La Sima, Sant Llàtzer, Les Penyes, Nova Maravisa, Maravisa, Sant Martí, la Malladeta i la Lloma de Porret. Per acabar, en la zona oest: la Rascanya (o Montecolorado), Valentia, Residencial la Pobla i Montealto.
Clima
La Pobla de Vallbona posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual de 17 °C. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 10 °C. Les precipitacions són discretes, de 424 mm a l'any, i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor (gota freda) i un altre a l'acabament de l'hivern i començament de la primavera.climate-data
Els valors climatològics de la Pobla de Vallbona es poden consultar en la pàgina web d'AVAMET. Són dades referides entre el període de referència 2018-2022 de l'observatori de l'AVAMET situat en el nucli urbà a 102 m.s.n.m i en la urbanització La Muntanyeta a 93 m.s.n.m. El rècord de temperatura màxima de la sèrie es registrà el dia 09-08-2019 amb 41,1°C.
Topografia El terme està dividit, de nord a sud, en tres grans subunitats geomorfològiques: la septentrional, la central i la meridional. La subunitat septentrional queda delimitada por la conca del Barranc del Carraixet. Es caracteritza per una ampla planura recoberta de sediments quaternaris, entre els que sotja El Tos Pelat, límit amb Llíria i Olocau, que constitueix el punt més elevat del terme amb els seus 225 m.s.n.m. La central arriba als 130 m.s.n.m, i està inclòs les partides de la Casablanca, els Aljubs i Les Ventes. La meridional correspon a la gran planura que s'estén fins als límits de Riba-roja de Túria.
A nivell estructural i geomorfològic, la Pobla de Vallbona s'ubica a la depressió prelitoral valenciana i, en concret, sobre la plataforma calcària Burjassot-Llíria, que adopta en conjunt una forma rectangular d'orientació ibera. Es tracta d'una estructura tabular escassament deformada, fracturada per falles de direcció ibèrica i en què hi ha una gran presència de materials al·luvials, com cants, graves i sorres dipositats per la dinàmica fluvial.
Hidrografia El principal exponent de la hidrologia del terme de la Pobla de Vallbona és el barranc del Carraixet, conegut en aquest tram com a barranc d'Olocau. Discorre pel sector septentrional del municipi durant aproximadament 1.900 metres. Es tracta de un curs que no presenta cabals durant la majoria de l'any. El sector meridional queda enclavat dins de la influència del riu Túria, el curs del qual no discorre pel terme en cap tram, però rep directament els tributaris de la meitat sud del municipi. És al migdia del municipi on resideix una densa xarxa de sequiatge, que prenen cabal del propi riu Túria per bonificar l'espai de més riquesa agrícola del terme. Així mateix, les séquies actuen com a col·lector de les aigües procedents dels espais confrontants més elevades. La Pobla de Vallbona està localitzada sobre la divisòria situada entre els aqüífers 51 i 53, les característiques dels quals són les següents: -Aqüífer 51 o aqüífer de la Plana de València. És un aqüífer costaner de materials detrítics, que s'alimenta per les aportacions dels aqüífers calcaris circumdants, la infiltració de les aigües de regadiu i la infiltració de l'aigua pluvial. -Aqüífer 53 o aqüífer del Túria Mitjà. Està representat pel subsistema Llíria-Casinos, que s'aprovisiona a través de la infiltració de les precipitacions de la Serra d'Alcublas, de les pluges recollides a la seva pròpia superfície i dels excedents dels regs agrícoles emplaçats als terrenys circumdants.
Altre aspecte important és el gran entramat de séquies que tracen La Vallbona de sud a nord des de l'època musulmana i que les noves retolacions de terres cristianes augmentar i afegiren nous canals de reg del riu Túria. Pel que respecte al terme municipal de la Pobla de Vallbona hi ha quatre grans séquies que circulen d'oest a est: la séquia de l'Agutzil, la séquia del Campes, la séquia Primera, la séquia Major i la séquia Granotera. Totes aquestes es completarien amb els seus corresponent braçals.
Topònim Existeix una llegenda inventada pel cronista local Vicent Llavata Pitarch que escriu en el seu llibre sobre la història del municipi que quan Jaume I arribà a les immediacions de la vall va dir: «Quina vall més bona per a un poblament!». Aquesta tradició queda totalment descartada actualment, ja que s'han realitzat diverses investigacions per a determinar el moment exacte de l'ús del topònim. Segons diu Joan Bell-lloc, investigador de Benaguasil, el topònim Pobla de Vallbona apareix després de la conquista cristiana dels territoris musulmans per part de Jaume I, ja que el nom de la Pobla de Vallbona no apareix en el Llibre del Repartiment.
El nom de la Pobla de Vallbona està molt arrelat a la xicoteta comunitat de cristians de Benaguasil. Els darrers anys del regnat de Jaume I es van veure enterbolits per les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-Azraq, uns fets que acabaren el 1276, tot coincidint amb la mort de Jaume I i l'ascens al tron del seu fill Pere el Gran. Durant aquestes revoltes, sembla que Benaguasil participà molt activament en els aldarulls subversius i que els revoltats arribaren a atacar, fins i tot, els castells de Llíria. En aquestes circumstàncies, podem imaginar que la situació dels cristians, dins els murs de Benaguasil, no degué ser bona.
Així doncs, alguns repobladors cristians comencen a abandonar Benaguasil i s'instal·len a poc més de 2 kilòmetres de distància. Les noves cases agrupades portarien el nom de "Vallbona". La primera notícia del nom és del 27 d'abril del 1282, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Reg. 46, fol. 84 vº) (referència) arran de la construcció del camí que anava cap a Llíria. No obstant això, amb la vinculació dels senyors de Benaguasil amb la casa nobiliària dels Luna el nom passà a dir-se "Pobla de Benaguasil" entre 1304 i 1382. Hagueren de passar huit dècades perquè el topònim "Vallbona" es recuperara de la mà de Maria de Luna i l'infant Martí l'Humà. El 20 de maig del 1382 se signaven a València uns capítols de poblament entre els senyors territorials i la Universitat de la Pobla en què es regulaven diversos aspectes de la vida local. Fou en aquella carta pobla quan s'esmenta "Popule Vallis Bonae".
Escut heràldic La Pobla de Vallbona va ser un lloc de senyoria i, fins que estes van ser abolides l'any 1811, l'escut de la Pobla degué ser el de les distintes cases senyorials que en detingueren la jurisdicció. Per evitar els fraus i errades que es produïen en documents o autoritzacions de revistes militars davant els alcaldes de molts pobles, el 1848 el Ministeri de la Governació ordenà "el uso de Sello por los ayuntamientos". Fou llavors quan la vila adoptà el que fins a l'any 1975 havia fet servir i és el comú, amb algunes variants, de tots els pobles i llocs que no en tenien.
Antigament, l'escut tenia forma de lira musical envoltada d'una branca de llorer i una orla amb la llegenda "Municipalidad de Puebla de Vallbona". L'interior estava dividit en quatre parts i hi figuraven 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la corona reial oberta, pròpia dels reis de la casa d'Aragó.
En 1975 l'Ajuntament va decidir adoptar un escut municipal privatiu amb característiques pròpies de la vila.
L'escut està dividit en tres parts: en la superior sobre fons daurat (per pertànyer a l'emblema del rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó") que demostren que la Pobla en l'origen i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums d'Aragó.
A partir d'ací l'escut està dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fons de plata, veiem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per verd). Triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de la Pobla obeïx a la profusió d'este arbratge en el terme de la Vila. El 1791 Antoni Josep Cavanilles i Palop en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruits del Regne de València" va consignar el següent: "Hi ha porcions considerables conreades, especialment en les proximitats de la Pobla, la qual a certa distància s'oferix com un bosc de moreres". Un altre autor assegura que la plantació era tan atapeïda que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de la Pobla.
En la segona part, sobre fons blau, veiem un caseriu d'argent. El color blau en Heràldica indica lleialtat; per això el caseriu que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels poblans: la fidelitat.
Finalment, timbra l'escut la corona reial tancada.
La independència de l'Eliana La primera independència va esdevindre en l'època republicana, entre 1936-39, el municipi de l'Eliana va fruir de total independència de la Pobla de Vallbona i es va publicar eixe esdeveniment en el BOE. Però eixa emancipació durarà escassos tres anys quan la guerra civil acabe, aleshores tornarà sota dependència de la Pobla. En 1955, la població del municipi es torna a reunir amb l'alcalde de la pedania, Secundino Blat Murgui per a demanar de nou la segregació, ja que el canvi produït en els estatuts de les entitats locals es veu una certa esperança. Així en el 21 de febrer de 1958, s'aconseguix per fi la independència definitiva, per la votació produïda pel canvi d'ajuntament de la Pobla de Vallbona per simpatitzants de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, junt l'ajuda burocràtica del General Enrique Pastor en la tramitació de l'expedient, així essent l'últim alcalde de la pedania i primer alcalde reconegut (en realitat seria el tercer alcalde), Enrique Daries. En l'actualitat hi ha certa polèmica, ja que hi ha gent que conta la independència del municipi des de l'any 1937 i altres des de l'any 1958. «L'any 1958 li fou segregat l'actual municipi de l'Eliana».
Història Època Antiga En els termes municipals de les localitats de Llíria, Benaguasil i la Pobla de Vallbona és cert que en època romana sobre l'enclavament territorial d'estos termes van ocórrer successos notables i testimonis on es troba la vida quotidiana dels humans: poblats o habitatges integrats en la ciutat d'Edeta, assentada en el cim de Sant Miquel de Llíria.