Aèrope (en ) va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 2, 1-2
Catreu tenia tres filles i un fill. Les noies eren Aèrope, Clímene i Apemòsine, i el fill, Altèmenes. Un dia va consultar l'oracle i li va preguntar com moriria, i aquest li va dir que la seva mort seria a mans d'un dels seus fills. Catreu va amagar la resposta, però Altèmenes la va conèixer i va fugir immediatament amb la seva germana Apemòsine per instal·lar-se a Rodes. Catreu va agafar les altres dues filles, Aèrope i Clímene i les va entregar a Naupli, el viatger, i li va donar l'ordre de vendre-les com a esclaves, ben lluny. Naupli va portar les noies a Argos, on Aèrope es va casar amb Plístenes, rei del país. D'aquest matrimoni en van néixer Agamèmnon i Menelau.
Una altra llegenda diu que Catreu va entregar Aèrope a Naupli, no per por que ella el matés, sinó perquè s'havia entregat a un esclau. Li va dir que la llencés al mar. Segons aquesta versió, Aèrope no s'havia casat amb Plístenes, sinó amb Atreu, que va ser el pare d'Agamèmnon i Menelau.Higí. Faules, 97Pseudo-Apol·lodor. Epítom, 3, 12 Per resoldre aquesta contradicció, s'explicava que la noia es va casar amb Plístenes, que era fill (o pare) d'Atreu, i que quan aquest va morir es va casar amb Atreu, que va criar Agamèmnon i Menelau.
Mentre estava casada amb Atreu es va deixar seduir pel seu cunyat Tiestes, i li va donar secretament el moltó d'or que garantia al seu marit el poder reial.Pausànias. Descripció de Grècia, II, 18, 1 Tot i això, Atreu va aconseguir mantenir-se en el tron gràcies a la intervenció de Zeus. Per castigar a la seva dona la va llençar al mar.
PausàniasPausànias. Descripció de Grècia, VIII, 44, 7 parla d'una altra Aèrope, filla de Cefeu, que va ser amant d'Ares i que va morir en donar a llum un fill d'aquest déu. Però Ares va fer que el nen s'alimentés amb la llet de la seva mare morta.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 9. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). Kerényi, Karl. Die Mythologie der Griechen - Die Heroen-Geschichten, Múnic, 1992, . Grant, Michael i Hazel, John. Lexikon der antiken Mythen und Gestalten, Múnic, 1980, . Ranke-Graves, Robert von. Griechische Mythologie, Reinbek bei Hamburg (Rowohlt), 2003, .
Categoria:Princeses de la mitologia grega Categoria:Antics cretencs