Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946. Les dominacions estrangeres principals foren la romana d'Orient (dos segles) i otomana (cinc segles). Els monarques van portar el títol de kan, després de kniaz i més tard tsar.
Llista de sobirans de Bulgària Primer Imperi Búlgar (681-1018) Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort Dinastia Dulo (681-753) Kan Asparukh Khan 681-700 fill del kan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria en la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars. Khan Tervel 700-721 va rebre el títol de cèsar el 705.Whittow, p. 273 Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718). Va morir el 721. Khan Kormissoix (Kormessi) 721-738 Data de la mort desconeguda.Andreev, p. 29 Khan Sevar 738-753 Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753. clan Vokil (753-762) Khan Kormissoix 753-756 Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.Andreev, p. 32 Khan Vinekh 753-760 Assassinat el 760.Andreev, p. 33 clan Ugain (762-765) Khan Telets 760-763 Assassinat el 763.Andreev, p. 35 No dinàstic (765-766) Khan Sabin 763-765 Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.Andreev, p. 36 clan Vokil (766) Khan Umor o Rumar 766 va governar només 40 ddies. Deposat el 766 va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.Andreev, p. 38 No dinàstic (766-803) Khan Toktu 766-767 Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.Andreev, p. 39 Khan Pagan o Baian 767-768 Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.Andreev, p. 40 100px| Telerig Khan Telerig 768-777 Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.Andreev, p. 42 Khan Kardam 777-803 Final de la crisi. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.Andreev, p. 44 Dinastia Krum/Dulo (803-977) 100px|Krum Kan Krum 803-814 Famós per la batalla de Pliska en la qual va morir l'emperador romà d'Orient Nicèfor I el Logoteta, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.Andreev, p. 53-54 100px| Omurtag Gran Khan (Kanasubigi), Ruler of the many BulgariansAndreev, p. 62 Omurtag 814-831 conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.Andreev, p. 61-62 Khan Malamir 831-836 Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.Andreev, p. 67-68 Khan Presian I 836-852 Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.Andreev, p. 70 100px| Boris I Khan/príncep (Knyaz) Boris I 852-889 Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara.Whittow, p. 284 Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys.Andreev, p. 85-86 Fou declarat sant. Príncep Vladímir Pacate 889-893 Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.Andreev, p. 89 Príncep/Emperador (Tsar) Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat)Stephenson, p. 23 Emperador del Búlgars (títol reconegut)Stephenson, p. 22 Simeó I 893-927 Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.Andreev, p. 103-104 Emperador Emperador dels BúlgarsWhittow, p. 292 Pere I 927-969 Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970.Andreev, p. 112 Proclamat com a sant. 100px|Boris II de Bulgària Emperador Boris II 970-971 Fill gran de Pere I. Destronat pels romans d'Orient el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.Andreev, p. 118 100px| Romà de Bulgària Emperador Romà de Bulgària 977-991 (997) Segon fill de Pere I. Castrat pels romans d'Orient va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels romans d'Orient el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.Andreev, p. 121-122 Dinastia dels Cometopuls (997-1018) 100px| Samuel Emperador Emperador dels BúlgarsWhittow, p. 297 Samuel 997-1014 Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014, quan tenia 69 o 70 anys.Andreev, p. 127 Emperador Gabriel Radomir 1014-1015 Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Joan Ladislau l'agost del 1015.Andreev, p. 129-130 Emperador Joan Ladislau 1015-1018 Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Dirràquion.Andreev, p. 133 La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient.
Sobirans proclamats durant el domini romà d'Orient (1018-1185) Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort Dinastia dels Cometopuls 100px| Pere II Delyan Emperador Pere II Delian 1040-1041 Deia ser descendent de Gavril Radomir. Va dirigir una revolta que va fracassar.Andreev, p. 136 100px| Pere III o Constantí Bodin Emperador Pere III o Constantí Bodin 1072 Descendent de Samuel, fou proclamat emperador de Bulgària després de Pere I durant la revolta de Jordi Voitekh.Andreev, p. 142-143 Entre 1081 i 1101 fou rei de Duklja.
Segon Imperi Búlgar (1185–1396) Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort Dinastia dels assènides Emperador Pere IV 1185-1190 De nom Teodor, fou proclamar emperador amb el nom de Pere IV durant la reeixida revolta de Pere i Ivan. El 1190 va cedir el tron al seu germà petit.Andreev, p. 146-147 Emperador Ivan Assèn 1190-1196 Germà petit de Pere IV. General victoriós, va governar fins al 1196 quan fou assassinat pel seu cosí Ivanko.Andreev, p. 157-158 Emperador Pere IV 1196-1197 Assassinat el 1197. Emperador Emperador dels Búlgars i Vlacs Kaloian Assèn 1197-1207 Tercer germà de Pere i Ivan. Va expandir Bulgària i va reunir l'església búlgara amb la catòlica. Assassinat per conspiradors durant el setge de Salònica.Andreev, p. 173 100px| Boril Emperador Boril 1207-1218 Fill d'una germana de Kaloian. Deposat i cegat el 1218.Andreev, p. 184 Emperador Emperador dels Búlgars i GrecsLaskaris, p. 5 Ivan Assen II 1218-1241 Fill gran d'Ivan Assèn I. El segon imperi arriba al seu zenit. Mort per causes naturals el 24 de juny de 1241 quan tenia 46 o 47 anys.Andreev, p. 193 Emperador Kaliman Assèn 1241-1246 Fill d'Ivan Assèn II. Nascut el 1234, va morir enverinat el 1246 als 12 anys.Andreev, p. 197 100px| Miquel I Assèn Emperador Miquel I Assèn 1246-1256 Fill d'Ivan Assen II. Assassinat pel seu cosí Kaliman.Andreev, p. 205 Emperador Kaliman Assèn II 1256 Assassinat el 1256.Andreev, p. 208 Emperador Mitso Assèn 1256-1257 Va fugir a l'Imperi de Nicea el 1261.Andreev, p. 211 100px|Constantí Tikh Assèn Emperador En Crist el Senyor i Pietòs Emperador i Autòcrata dels BúlgarsIvanov, p. 578-579 Constantí Tikh Assèn 1257-1277 Bolyar de Skopie. Assassinat el 1277 pel líder camperol Ivailo de Bulgària.Andreev, p. 229 Emperador Ivan Assèn III 1279-1280 Fill gran de Mitso Assèn. Va fugir a Constantinoble amb el tresorAndreev, p. 233 No dinàstic Emperador Ivailo 1277-1280 Líder d'una revolta de camperols. Va fugir a l'Horda d'Or però fou assassinat per Nogai Noyan. Dinastia Terter (1280–1292) Emperador Jordi Terter 1280-1292 Bolyar de Cherven. Va fugir a l'Imperi Romà d'Orient el 1292, mort a Bulgària el 1308-1309.Andreev, p. 239 No dinàstic (1292–1300) Emperador Smilets 1292-1298 Bolyar de Kopsis. Assassinat o mort per causes naturals el 1298.Andreev, p. 240 Emperador Txaga l'Usurpador 1299-1300 fill de Nogai Noyan. Deposat i estrangulat a presó el 1300.Andreev, p. 244 Dinastia Terter (1300–1322) 100px| Teodor Svetoslav Emperador Teodor Svetoslav 1300-1321 Fill de Jordi Terter I. Va passar la seva joventut com a ostatge a l'Horda d'Or. El seu govern va marcar el renaixement de Bulgària. Mort per causes naturals el 1321, amb entre 50 i 55 anys. Emperador Jordi II Terter 1321-1322 Fill de Teodor Svetoslav. Mort per causes naturals el 1322.Andreev, p. 254 Dinastia Xixman (1323-1396) Emperador Miquel Xixman 1323-1330 Bolyar de Vidin. Ferit de mort en la batalla de Vèlbajd el 28 de juliol del 1330 contra els serbis.Andreev, p. 263 Emperador Ivan Esteve 1330-1331 Fill de Miquel III Shishman. Deposat el març de 1331, va fugir a Sèrbia.Andreev, p. 267 Hauria mort el 1373. 100px| Ivan Alexandre Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els BúlgarsIvanov, p. 584 i GrecsIvanov, p. 590-591 Ivan Alexandre 1331-1371 Boiar de Lòvetx. Descendent de les dinasties d'Assèn, Terter i Shishman. Segona edat d'or de la cultura búlgara. Mort per causes naturals el 17 de febrer del 1371, deixant Bulgària dividida entre els seus fills. 100px| Ivan Xixman Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i GrecsIvanov, p. 602-608 Ivan Xixman 1371-1395 Quart fill d'Ivan Alexandre. Decapitat pels otomans el 3 de juny del 1395.Andreev, p. 286 100px| Ivan Stratsimir Emperador Emperador dels Búlgars Ivan Stratsimir 1356-1396 Tercer fill d'Ivan Alexandre. Va governar a Vidin. Capturat pels otomans el 1396 fou empresonat a Bursa on fou estrangulat.Andreev, p. 298
Principat de Bulgària i Regne de Bulgària (1878–1946) Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort Casa de Battenberg Príncep Alexandre I 29 d'abril de 1879 - 7 de setembre de 1886 Va abdicar sota pressió de Rússia. Mort el 23 d'octubre de 1893 a Graz. Casa de Saxònia-Coburg-Gotha 100px| Ferran de Bulgària Príncep/rei (tsar) Ferran de Bulgària 7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918 va esdevenir tsar (internacionalment reconegut com a rei) quan es va proclamar la independència el 22 de setembre. Va abdicar el 3 d'octubre de 1918 després de derrota a la I Guerra Mundial. Mort el 10 de setembre de 1948 a Coburg (ciutat d'Alemanya). 100px| Boris III Rei (Tsar) Boris III 3 d'octubre de 1918 - 28 d'agost de 1943 Mort el 28 d'agost de 1943 em circumstàncies poc clares. 100px| Simeó II Rei (Tsar) Simeó II 28 d'agost de 1943 - 15 de setembre de 1946 Monarquia abolida pels comunistes. Va exercir com a 47è primer ministre de Bulgària entre el 24 de juliol de 2001 i el 17 d'agost de 2005.
Llista alternativa abreujada Primer Imperi Búlgar Asparukh Khan 681-702 Tervel 702-718 Tovirem 718-725 Sevar 725-740 Cormisos 740-756 Vinekh 756-762 Telekh 762-765 Sabin 765 Magan (o Pagan) 765 Sabin 765-767 (conserva el poder) Romar 767 Toktu 767-772 Tavkhan Bayan 767- ? Magan (o Pagan) (altre cop) 772 Telerig 772-777 Cardam 777-803 Krum 803-814 Ducum 814 Tsoq 814-816 Ditsen 814-816 Omortag 816-831 Malamir 831-836 Presijan I 836-852 Boris I de Bulgària 852-889 Vladimir Pacate 889-893 Simeó I el Gran 893-927 Pere I de Bulgària 927-969 Boris II 969-971 Sviatoslav de Kiev (Príncep de Kiev 945-972) 969-971 A l'Imperi Romà d'Orient 971-976 David de Bulgària 976-987 Moisès de Bulgària 976-987 Aaron de Bulgària 976-987 Samuel de Bulgària 976-1014 Gabriel Rodomir 1014-1015 Joan Ladislau de Bulgària 1015-1018 Pressian II 1018
A l'Imperi Romà d'Orient Ivats (rebel) Tihomir (rebel) Joan Vladimir (rebel) Pere Delian 1040-1041 (rebel) Alusian 1040-1041 (rebel) Pere III (Constantí Bodin) 1072 (rebel) Jordi Voitekh 1072-1073 (rebel)
Segon Imperi Búlgar Pere IV Asen de Bulgària 1185-1187 Ivan I Assèn de Bulgària el Fort 1187-1196 Pere IV (segona vegada) 1196-1197 Kaloian de Bulgària 1197-1207 Boril 1207-1218 Ivan II Asen de Bulgària 1218-1241 Kaliman Asen 1241-1246 Miquel Assèn IV de Bulgària 1246-1257 Kaliman Asen II 1257-1258 Miquel II (Miquel de Galítzia) 1257 Constantí I Asen de Bulgària 1258-1277