Baobab és el nom comú d'un gènere (Adansonia) que conté vuit espècies d'arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l'Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna). L'espècie africana també es dona a Madagascar, però no n'és nadiua.
Descripció miniatura|Adansonia digitata (baobab africà) al Parc Nacional de Mikumi amb els seus fruits penjant
Els baobabs són arbres caducifolis longeus, de petits a grans, de 5 à pop 30 m d'alçada amb troncs amples i capçades compactes. Els arbres joves solen tenir troncs esvelts i afilats, sovint amb una base inflada. Els arbres madurs tenen troncs massius que tenen forma d'ampolla o cilíndrics i s'afileixen de baix a dalt. El tronc està fet de fusta fibrosa disposada en anells concèntrics, tot i que els anells no sempre es formen anualment i, per tant, no es poden utilitzar per determinar l'edat dels arbres individuals. El diàmetre dels arbres fluctua amb la pluja, per la qual cosa es pensa que l'aigua pot estar emmagatzemada al tronc. Els baobabs tenen dos tipus de brots: els vegetatius llargs i verds i els reproductius robustos i llenyosos. Les branques poden ser massives i estendre's horitzontalment des del tronc o ser ascendents.
L'Adansonia gregorii és generalment el més petit dels baobabs, i rarament arriba a superar 10 m d'alçada i sovint amb múltiples troncs. Tots dos A. rubrostipa i A. madagascariensis són arbres petits o grans, de 5 a 20 m d'alçada. Els altres baobabs creixen de 25 a 30 m d'alçada, amb 2 a 3 m de diàmetre de troncs. A. digitata, però, sovint té troncs massius, individuals o múltiples, de fins a 10 m de diàmetre.
Fulles Les fulles són palmades i compostes en els arbres madurs, però les plàntules i els brots en regeneració poden tenir fulles simples. La transició a fulles compostes es produeix amb l'edat i pot ser gradual. Les fulles tenen de 5 a 11 folíols, amb els més grans al mig i poden ser sense tija o amb pecíols curts. Els folíols poden tenir vores dentades o llises, i poden ser sense pèls o tenir pèls simples o agrupats. Els baobabs tenen estípules a la base de les fulles, però les estípules es desprenen aviat en la majoria d'espècies. Els baobabs són caducifolis i perden fulles durant l'estació seca.
Flors esquerra|miniatura|Flor oberta que mostra els pètals distorsionats i la bola d'estams no fusionada situada a la part superior del tub estaminal miniatura|Flor bisecada que mostra l'estil que travessa el tub estaminal, es doblega i després es projecta fora dels estams. En la majoria d'espècies d'Adansonia, les flors neixen en tiges curtes, erectes o esteses, a les axil·les de les fulles, prop de les puntes dels brots reproductors. Només A. digitata té flors i fruits fixats en tiges llargues i penjants. Normalment només hi ha una flor a l'axil·la, però de vegades les flors apareixen en parelles. Són grans, vistoses i amb una forta olor. Només s'obren cap al capvespre. L'obertura és ràpida i el moviment de les parts de la flor és prou ràpid per ser visible. La majoria de les espècies d'Adansonia són pol·linitzades per ratpenats.
Les flors poden romandre adherides als arbres durant diversos dies, però la fase reproductiva és molt curta, amb el pol·len vessat durant la primera nit i els estigmes arrugats al matí. La flor està formada per un calze exterior de 5 lòbuls i un anell interior de pètals disposats al voltant d'un tub fusionat d'estams. Els lòbuls exteriors del calze solen ser verds (marrons en A. grandidieri) i en brot s'uneixen gairebé fins a la punta. A mesura que la flor s'obre, els lòbuls del calze es separen i s'enrotllen o es dobleguen cap enrere (reflecteixen) a la base de la flor. La superfície interna dels lòbuls és sedosa i peluda i de color crema, rosa o vermell. De vegades, els lòbuls no se separen netament, distorsionant la forma de la flor a mesura que es dobleguen cap enrere. Els lòbuls del calze romanen fusionats a la base, deixant una característica (tub del calze) que té teixit productor de nèctar i que té forma de copa, és plana o tubular; la forma del tub del calze varia segons l'espècie. Les flors tenen un tub central (tub estaminal) format per tiges fusionades d'estams (filaments), amb filaments no fusionats a la part superior. Un ovari densament pelut està tancat al tub estaminal, i un estil llarg amb un estigma a la punta emergeix dels filaments. Els pètals es troben prop de la base del tub estaminal i són variables en forma i color. Les flors, quan són fresques, poden ser blanques, crema, groc brillant o vermell fosc, però s'esvaeixen ràpidament i sovint es tornen vermelloses quan s'assequen.
Fruita El fruit dels baobabs és una de les seves característiques distintives. És gran, ovalat o rodó i semblant a una baia en la majoria d'espècies (normalment menys de 20 cm de llarg en A. madagascariensis.). Té una closca exterior seca i dura de gruix variable. En la majoria d'espècies, la closca és indehiscent (no es trenca fàcilment). A. gibbosa és l'única espècie amb fruits que s'esquerden mentre encara són a l'arbre, i que després tendeixen a obrir-se en caure a terra. Dins de la closca exterior, les llavors en forma de ronyó de 10–15(-20) mm de llarg es troben en una polpa seca.
Arbres notables miniatura|Àvi Baobab Fony La datació per radiocarboni ha proporcionat dades sobre uns quants individus d’A. digitata. El baobab de Panke a Zimbàbue tenia uns 2.450 anys quan va morir el 2011, convertint-lo en l'angiosperma més antiga mai documentada, i es va estimar que dos altres arbres —Dorslandboom a Namíbia i Glencoe a Sud-àfrica— tenien aproximadament 2.000 anys. Es va datar un altre exemplar conegut com a Grootboom i es va trobar que tenia almenys 1.275 anys. El baobab de Glencoe, un exemplar d’A. digitata a la província de Limpopo, Sud-àfrica, es considerava l'individu viu més gran, amb una circumferència màxima de 47 m i un diàmetre d'uns 15,9 m. L'arbre s'ha dividit en dues parts, de manera que el tronc individual més ample ara podria ser el del baobab de Sunland, o arbre de Platland, també a Sud-àfrica. El diàmetre d'aquest arbre a nivell del terra és 9,3 mi la seva circumferència a l'alçada del pit és 34 m.
També es van estudiar dos grans baobabs que creixen al Parc Nacional de Tsimanampetsotse mitjançant la datació per radiocarboni. Un anomenat Àvia està format per tres troncs fusionats de diferents edats, i la part més antiga de l'arbre té uns 1.600 anys d'antiguitat. El segon, baobab polígam, té sis tiges fusionades i té uns 1.000 anys d'antiguitat.
Taxonomia Els primers informes escrits sobre el baobab provenen d'un document de viatges del segle XIV del viatger àrab Ibn Battuta. La primera descripció botànica va ser al De medicina Aegyptiorum de Prospero Alpini (1592), on es va observar fruits que va observar a Egipte d'una font desconeguda. Es deien Bahobab, possiblement de l'àrab que significa "fruit amb moltes llavors". L'explorador i botànic francès Michel Adanson (1727–1806) va observar un baobab el 1749 a l'illa de Sor, al Senegal, i va escriure la primera descripció botànica detallada de l'arbre complet, acompanyada d'il·lustracions. Reconeixent la connexió amb el fruit descrit per Alpini, va anomenar el gènere Baobab. Linnaeus va canviar el nom del gènere Adansonia més tard, en honor d'Adanson, però l'ús de baobab com un dels noms comuns ha persistit.
El gènere Adansonia es troba a la subfamília Bombacoideae, dins de la família Malvaceae de l'ordre Malvales. La subfamília Bombacoideae anteriorment es tractava com la família Bombacaceae, però ja no es reconeix com a família pel Grup de Filogènia d'Angiospermes I 1998, II 2003 ni pel sistema Kubitzki 2003. Els parents vius més propers d'Adansonia dins de Bombacoideae són els gèneres sud-americans: Cavanillesia, Scleronema, Catostemma i Aguiaria. Hi ha vuit espècies acceptades dAdansonia. Una nova espècie (Adansonia kilima, Pettigrew, et al.) va ser descrita el 2012, que es troba en llocs d'alta altitud a l'est i el sud d'Àfrica. Tanmateix, ja no es reconeix com una espècie diferent.
El gènere Adansonia es divideix en tres seccions. La secció Adansonia inclou només A. digitata. Aquesta espècie té flors i fruits penjants, situats en llargues tiges florals. Aquesta és l'espècie tipus del gènere Adansonia. Totes les espècies d'Adansonia excepte A. digitata són diploides; A. digitata és tetraploide. La secció Brevitubae inclou A. grandidieri i A. suarexensis. Aquestes són espècies amb brots florals que es troben en pedicles curts i que són aproximadament el doble de llargs que amples. Les altres espècies es classifiquen totes dins de la secció Longitubae. També tenen flors/fruits fixats en pedicels curts, però els brots florals són cinc vegades més llargs que amples.
Adansonia digitata – Baobab africà (nord-est, oest, centre i sud d'Àfrica) Adansonia grandidieri – Baobab grandidier (Madagascar) Adansonia gregorii (sin. A. gibbosa) – Boab o baobab australià (nord-oest d'Austràlia) Adansonia madagascariensis – Baobab de Madagascar (Madagascar) Adansonia perrieri – Baobab de Perrier (nord de Madagascar) Adansonia rubrostipa (sin. A. fony) – Baobab de Fony (Madagascar) Adansonia suarezensis – Baobab de Suárez (Diego Suárez, Madagascar) Adansonia za – Za Baobab (Madagascar)
El nom Adansonia honora Michel Adanson (1727-1806), el naturalista i explorador francès que va descriure A. digitata.
Usos miniatura|esquerra|El fruit fa 18 cm de llarg Les fulles s'utilitzen força com a vegetals en tota la zona africana, incloent-hi Malawi, Zimbàbue i el Sahel. Es mengen tant fresques com en forma d'un polsim sec. A Nigèria, les fulles es coneixen amb el nom de kuka i es fan servir per a fer sopa de kuka. La polpa seca del fruit, després d'haver-ne separat llavors i fibres, es menja directament o barrejada amb civada o llet. Les llavors són sobretot utilitzades per a espesseir la sopa, però també com a fermentador.
Referències culturals El baobab és l'arbre nacional de Madagascar.Natural Africa: Madagascar Els baobabs també són utilitzats en forma de bonsai (el més popular és A. digitata). El baobab també és conegut col·loquialment com l'arbre capgirat d'acord amb la llegenda àrab que proclama que el dimoni va capgirar l'arbre i el va plantar a l'inrevés, per la qual cosa va quedar amb les arrels a l'aire. En la història d'Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep, el petit príncep estava amoïnat perquè els baobabs (descrits com a arbres tan gran com esglésies) podrien créixer al seu petit asteroide, ocupant tot l'espai i fins i tot fent-lo explotar. També el personatge principal s'encarrega d'extirpar els baobabs que intenten créixer al seu petit planeta natal. Els investigadors han afirmat que els temibles i aferrats baobabs representaven el nazisme que intentava destruir el planeta. Rafiki, enThe Lion King, fa la seva llar en un baobab. La cantant Regina Spektor té una cançó anomenada Baobabs que va aparèixer en l'edició especial de Begin To Hope (2006). Orchestra Baobab és una banda senegalesa. A Malawi, s'utilitza la polpa del fruit per a fer un suc molt ric en nutrients com el calci i la vitamina C. Les clofolles són utilitzades per a produir escalfor. El periodista i escriptor català Xavier Moret va publicar el 2006 un llibre titulat A la sombra del baobab, en què relata un viatge que va fer a Botswana en companyia d'un amic fotògraf per fer bona la llegenda africana segons la qual qui ha dormit a l'ombra d'un baobab torna algun dia a l'Àfrica. Els baobabs tenen un significat cultural i espiritual en moltes societats africanes. Sovint són llocs de reunions comunitàries, narració d'històries i rituals. Un baobab inusual va ser l'homònim de Kukawa, antiga capital de l'Imperi Bornu al sud-oest del llac Txad a l'Àfrica Central.
Referències
Bibliografia Canciones infantiles y nanas del baobab: el África negra en 30 canciones infantiles'. Kokinós, 2007. .
Enllaços externs