Ricard Guinó i Boix (Girona, Gironès, 1890 - Antony, França, 1973) va ser un escultor català. El 1925, va obtenir la ciutadania francesa per naturalització, i el seu nom va passar a ser oficialment Richard Guino.Cristina Rodriguez Samaniego, « Ricard Guinó et Joaquim Claret : le destin de deux sculpteurs catalans en France face à la Grande Guerre », Cahiers de la Méditerranée, 82 | 2011, 15 de desembre de 2011
Membre de l'actiu grup artístic gironí de començaments del i gran amic de Prudenci Bertrana, esdevingué deixeble i ajudant d'Arístides Maillol. Aquest el recomanà a Auguste Renoir, quan el gran pintor impressionista volgué dedicar-se a l'escultura, però tenia grans dificultats per executar les seves obres a causa d'una malaltia que deformava les seves mans.
Guinó esdevingué així l'executor material de les escultures que Renoir dissenyava. A principis de la dècada del 1970 els tribunals francesos li reconegueren la copaternitat d'aquestes obres, que des d'aleshores han de constar a tot arreu com fetes pels dos artistes.
La seva obra personal és d'un classicisme mediterranista molt pròxim al Noucentisme català.
Obres Renoir Assegut (1917), actualment exposat al Museu d'Història de Girona. Retrat de Miquel de Palol (2015), escultura de bronze fosa a partir de l'escultura original en guix de Ricard Guinó, peça exposada al Museu d'Història de Girona.
Bibliografia FONTBONA, Francesc: Ricard Guinó, el silenciós col·laborador de Renoir, «Serra d'Or», any XIV, núm. 158 (15 novembre 1972) p. 31-32 (735-736). FONTBONA, Francesc: Ricard Guinó, retorn a casa. Al catàleg de l'exposició Ricard Guinó. Escultures i dibuixos, Ajuntament de Girona, Octubre 1992, pàg. 11-17.
Referències
Categoria:Escultors gironins contemporanis Categoria:Escultors francesos Categoria:Emigrants espanyols cap a França Categoria:Morts a Antony