La Cort de Sant Cugat del Vallès-Tortosa de 1419-1420 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Alfons el Magnànim el 21 de març de 1419. Fou inaugurada el 4 de maig al monestir de Sant Cugat, i les sessions continuaren posteriorment a Tortosa fins al 1420. Era la primera Cort catalana del regnat d'Alfons, que havia succeït el seu pare, Ferran d'Antequera, el 2 d'abril de 1416.

En començar la reunió, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya era Andreu Bertran.

Antecedents Les relacions entre Alfons el Magnànim i els estaments catalans eren tenses des del començament del regnat. Al Parlament de Barcelona de 1416, el rei pronuncià la proposició reial en castellà, fet que provocà el malestar dels assistents. L'arquebisbe de Tarragona li respongué amb la màxima llatina Si vis amari, ama («Si vols ser estimat, estima»), en una intervenció que reclamava una major identificació del monarca amb els seus súbdits catalans.

El descontentament s'havia agreujat per la presència de consellers i oficials castellans a la cort reial. El 1418 es constituí la Junta de Molins de Rei, una lliga de barons, ciutats i viles encapçalada, entre d'altres, pel conseller barceloní Ramon Desplà i Roger Bernat I de Pallars Sobirà, que exigia una reforma del govern i una reducció de la influència dels estrangers.

Sant Cugat Alfons el Magnànim inaugurà la Cort el 4 de maig de 1419. Les sessions se celebraren al monestir de Sant Cugat, tot i que les dificultats d'allotjament en una vila relativament petita contribuïren aviat a plantejar-ne el trasllat.

Els estaments insistiren en les queixes contra la presència d'estrangers en càrrecs civils i eclesiàstics i reclamaren garanties més estrictes sobre l'observança de les lleis del Principat. Alfons moderà algunes pràctiques de la casa reial i acceptà diverses concessions de caràcter constitucional.

El 20 d'octubre de 1419 s'arribà a un acord amb el Braç Eclesiàstic sobre la percepció dels drets de coronatge, maridatge i guerra als vassalls de l'Església. Posteriorment s'aprovaren tres constitucions, entre les quals una que prohibia als estrangers obtenir dignitats i beneficis eclesiàstics a Catalunya i una altra que limitava la creació de comissaris extraordinaris per part del rei.

També s'aprovà el capítol de Cort conegut per les paraules inicials Com poc valria, que permetia investigar els oficials reials que vulneressin les Constitucions i els capítols de Cort. D'aquest mecanisme sorgí un tribunal inquisidor de caràcter polític encarregat de controlar l'actuació dels principals oficials de la monarquia.

A canvi d'aquestes concessions, la Cort acordà avançar al monarca un donatiu de 60.000 florins per a les seves empreses mediterrànies.

Renovació de la Diputació El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els nous diputats i oïdors de comptes: diputat eclesiàstic: Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu; diputat militar: Galceran de Santmenat, cavaller; diputat reial: Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà; oïdor eclesiàstic: Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona; oïdor militar: Guillem de Masdovelles; oïdor reial: Joan Desbosc, ciutadà de Lleida.

Joan Desgarrigues substituí així Andreu Bertran com a diputat eclesiàstic per al trienni 1419-1422.

Tortosa El gener de 1420 la Cort fou traslladada a Tortosa. El 16 de gener, Joan Desgarrigues i Pere Ventosa hi portaren al rei els primers 40.000 florins del donatiu, i els 20.000 restants li foren lliurats el 21 de febrer.

A Tortosa es reprengué la discussió dels greuges. La comissió encarregada de revisar-los presentà tretze constitucions que sintetitzaven bona part de les reivindicacions dels braços sobre la limitació del poder reial i l'observança de les lleis catalanes. Les negociacions arribaren, però, a un punt mort i la Cort quedà suspesa.

El 10 de maig de 1420 Alfons el Magnànim salpà del port dels Alfacs al capdavant d'una armada de vint-i-tres galeres i una cinquantena d'altres embarcacions. El primer objectiu fou Sardenya, on aconseguí imposar-se als partidaris de Guillem III de Narbona, abans de prosseguir la seva política mediterrània cap a Còrsega i, posteriorment, Nàpols.

Les qüestions constitucionals que havien quedat pendents foren represes poc després a la Cort de Tortosa-Barcelona (1421-1423), on els estaments aconseguiren consolidar una part important de les reivindicacions plantejades a Sant Cugat i Tortosa.

Referències

Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) Categoria:Història de Tortosa Categoria:Sant Cugat del Vallès