miniatura|Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua. En concret, una inundació és un desbordament d'una extensió d'aigua que submergeix la terra. La Directiva europea defineix una inundació com una coberta temporal d'aigua de la terra que en temps normals no estan coberts d'aigua.Directive 2007/60/EC Chapter 1 Article2 En el sentit de "aigua que corre", la paraula també es pot aplicar a l'entrada de la marea. Les inundacions poden derivar del volum d'aigua dins d'un cos d'aigua, com un riu o llac, que es desborda o trenca els dics, de manera que part de l'aigua s'escapa dels seus límits habituals.
Hi ha moltes zones del món on les pluges es distribueixen de manera molt irregular i quan les pluges són fortes durant períodes molt seguits es produeixen els desbordaments dels rius o dels pantans. Encara que les inundacions han estat comunes al llarg de la història, alguns científics asseguren que recentment s'han incrementat, en primer lloc, per la modificació del discurs normal de rius i torrents, per les activitats urbanístiques humanes (ciutats i carreteres), i, en segon lloc, pel canvi climàtic.
Paradoxalment, les zones amb inundacions freqüents són aquelles que són més fèrtils per a l'agricultura, ja que les inundacions fan estendre els fangs rics en minerals i matèries orgàniques, a conseqüència de la força de l'aigua.
En el camp de la prevenció, l'ús de preses i la canalització dels rius i torrents són algunes de les mesures fonamentals per tal d'evitar que les inundacions afectin la població civil.
Causes habituals miniatura|Quadre contemporani sobre les inundacions de Burchardi que van afectar la costa d'Alemanya i Dinamarca al mar del Nord la nit entre el 11 i 12 octubre de 1634. miniatura|Desbordament d'un riu a causa de les fortes pluges monsòniques i la marea alta a Darwin i al Territori del Nord, a Austràlia. miniatura|Inundacions prop de Key West, a l'estat de Florida, a causa de les marees provocades per l'huracà Wilma l'octubre de 2005. La principal causa de les inundacions fluvials solen ser les pluges intenses que, depenent de la regió, es produeixen en funció de l'acció de diversos factors meteorològics i naturals. A més de les pluges hi ha altres factors com poden ser l'aparició de vents molt forts, de grans nevades i, fins i tot, fenòmens sísmics que provoquen tsunamis devastadors.
Les inundacions no són alienes a l'ocupació del sòl. El cabal hidràulic dels rius al llarg dels anys normalment és molt variable. En efecte, la hidrologia estableix per als rius una gamma de cabals màxims associats al temps de retorn. Generalment les poblacions locals, quan fa molt de temps que es troben assentades en el lloc té coneixement de les àrees ocupades per les avingudes del riu, i d'aquesta manera respecten l'espai inundable i es poden evitar les inundacions dels centres poblats. El risc d'inundació s'incrementa respecte de la situació natural amb els canvis a la coberta vegetal de la conca i la reducció de la capacitat de desguàs d'una llera per la seva ocupació total o parcial amb edificis, terrenys agrícoles, ponts, guals, o altres construccions, a més, un cop s'ha produït el desbordament, el moviment de l'aigua a la zona de inundació no només serà condicionat per la topografia del terreny, sinó també per actuacions humanes: des d'una petita tàpia fins a la posició dels sistemes de drenatge transversal duna carretera.
A l'àrea mediterrània es dona el fenomen de la gota freda, que és un embossament d'aire a molt baixa temperatura en les capes mitjanes i altes de l'atmosfera que, en xocar amb l'aire càlid i humit que puja del mar, provoca intenses precipitacions i la posterior inundació.
A l'Àsia oriental la principal causa de les crescudes fluvials són les pluges torrencials causades pel monsó, associades moltes vegades amb tifons. Es presenten a l'estiu i afecten àmplies zones entre les quals destaca el golf de Bengala, zona de major precipitació mitjana del globus.
Els huracans són una versió caribenya dels tifons, que assolen temporalment la regió del golf de Mèxic causant inundacions per les onades, de fins a vuit metres, associades als forts vents, i per les pluges intenses motivades per la mateixa baixa tèrmica. També les tempestes tropicals solen causar pluges molt fortes.
Unes pujades brusques de temperatura poden provocar les corresponents crescudes en els rius a causa de la ràpida fusió de les neus; aquest fenomen es produeix sobretot a la primavera, quan el desglaç és més gran, o després de nevades fortes en cotes inusuals. Després de l'onada de fred es fon la neu acumulada i poden presentar-se riuades.
Els sismes submarins o tsunamis són també una possible causa d'una inundació, ja que el sisme marí provoca una sèrie d'ones que es tradueixen en onades gegants que poden tenir efectes devastadors en les costes afectades. Aquestes catàstrofes se solen donar en la zona del Pacífic, on existeix una activitat sísmica més important.
Principals efectes Es poden distingir uns efectes més directes (efectes primaris), normalment es formen d'altres que se'n deriven (efectes secundaris).
Els principals efectes primaris són: Els danys físics en el terreny i en les infraestructures. Una inundació pot danyar qualsevol tipus d'estructura, incloent-hi ponts, vehicles, edificis, sistemes de clavegueram i carreteres, entre d'altres. Les morts. Les persones i el bestiar poden morir ofegats.
Els principals efectes secundaris són: Interrupció del subministrament d'aigua. A més es pot produir la contaminació de l'aigua i l'aigua potable escasseja. Aparició de malalties i epidèmies. Les condicions antihigièniques afavoreixen la propagació de malalties transmeses principalment a través de l'aigua. També pot provocar epidèmies que poden afectar molta gent. Destrossa de conreus i interrupció del subministrament d'aliments. Es fan malbé els cultius i es poden perdre collites senceres amb conseqüències sobre l'accés als aliments. Tanmateix, un efecte positiu és que les terres baixes que hi ha al costats dels rius depenen dels sediments fluvials dipositats que arriben amb les inundacions per tal d'incorporar nutrients a la terra local. Destrucció d'arbredes. Les espècies d'arbres i plantes no tolerants a la immersió en aigua poden morir d'asfíxia.Stephen Bratkovich, Lisa Burban, et al. "Flooding and its Effects on Trees", USDA Forest Service, Northeastern Area State and Private Forestry, St. Paul, MN, September 1993, na.fs.fed.us-flood-cover.
Finalment, es produeixen uns efectes a llarg termini com són les conseqüències en l'economia a causa dels costos en la reconstrucció, l'escassetat d'aliments que comporta un augment de preus, la disminució temporal en el turisme, etc.
Defenses, planejament, i gerència de la inundació Des del començament del Neolític, quan va començar el sedentarisme i, per tant, ocupació de zones planes costaneres o en les valls fluvials, l'home s'ha trobat amb el repte de fer front a les inundacions. En Egipte i Mesopotàmia ja es van construir importants defenses fluvials com dics, canals per desviar les aigües i millora de les lleres en els entorns urbans. Les obres hidràuliques es van desenvolupar també en Grècia i Roma, tant per obtenir aigua per al consum com per evitar els riscos que comportaven els assentaments en entorns vulnerables. A la Xina la construcció de grans motes als rius ja es feia al de manera que s'intentava fer front a les avingudes del Monsó. També a Espanya destaquen des de l'edat mitjana la construcció de motes i embassaments que regulen els rius.
Actualment les defenses contra les inundacions estan molt desenvolupades en els països desenvolupats. Els sistemes de prevenció es basen en dics, motes, barreres metàl·liques, embassaments reguladors i millora de la capacitat de desguàs de les lleres fluvials. També els sistemes d'alerta davant de situacions perilloses estan molt desenvolupats per mitjà de la predicció meteorològica, l'observació dels aforaments fluvials que determinen una alerta hidrològica i els sistemes de detecció de tsunamis.
La defensa contra les inundacions marines provocades per les marees està molt desenvolupada en els Països Baixos on una xarxa de dics regulen les aigües tant interiors com exteriors. També Venècia i Londres compten amb defenses similars. Els embassaments reguladors són molt nombrosos a les regions de clima mediterrani com Califòrnia i el sud d'Europa i serveixen per emmagatzemar aigua en temps de sequera i contenir les avingudes fluvials.
Altres actuacions han anat encaminades a allunyar el perill de les ciutats mitjançant el desviament de la llera fluvial dotant-lo al seu torn de major capacitat de desguàs, com a València o Sevilla. La canalització de rius, com el Rin o el Segura, són obres de major envergadura que han comportat un pla integral per a tota la conca (augment de la capacitat de desguàs, desviaments puntuals, reducció de meandres, construcció i ampliació d'embassaments, etc.) Algunes d'aquestes actuacions han estat controvertides pels seus efectes adversos, com l'eliminació de meandres al Rin que ha afavorit la major rapidesa en l'ona de crescuda i, per tant, la seva major virulència.
La legislació ha avançat molt prohibint l'edificació en zones perceptibles de ser inundades en un període de retorn de fins a 100 anys. L'àmplia cartografia ha permès conèixer quines són les zones de risc per a la seva posterior actuació en el terreny. La reforestació d'àmplies zones a la conca alta i mitjana dels rius també contribueix a minimitzar l'efecte de les fortes pluges i, per tant, de la posterior crescuda. No obstant queden zones de risc, bàsicament urbanitzades abans de les lleis protectores, algunes d'elles d'alt valor històric-artístic com Florència, que ja va patir una gran inundació en 1966.
En els països en desenvolupament dels sistemes tant de prevenció, com d'alerta i posterior actuació estan menys desenvolupats, com s'ha pogut veure en els successius tifons que han assolat Bangladesh o en el tsunami que ha arrasat diverses costes del sud-est asiàtic. Tot i així la cooperació internacional està afavorint actuacions que comportin una major seguretat per a la població en aquestes zones de risc.
Inundacions històriques arreu del món A la prehistòria es produïren grans inundacions en algunes zones, tal com testimonien les restes geològiques. Així, la formació de mars tancats com el Mediterrani o el Mar negre es deuen a moviments tectònics i canvis climàtics que inundaren aquestes zones extenses. La fi de l'edat de gel tingué conseqüències determinants en tot el globus amb la formació de nous llacs i mars en zones on anteriorment no hi eren.
Ja en temps més recents, hi ha un registre més ben documentat de grans inundacions arreu del món.
Espanya miniatura|València anegada per la riuada de 1957. miniatura|Gran riuada, Alginet, 1957 A Espanya les inundacions es concentren especialment la conca mediterrània, tot i que també se'n poden destacar algunes produïdes en altres zones de la península Ibèrica. 15 octubre 1879. Riuada de Santa Teresa, a la conca del Segura. Després de caure precipitacions molt abundants a Múrcia, Almeria i Alacant, amb quantitats que van superar els 600 mm/ha a la capçalera del Guadalentí, es va originar una crescuda del riu que va arribar als 1.890 m³/s a la capital murciana i que s'estima que va superar els 2.000 m³/s a Oriola. La inundació va arrasar la Vall del Guadalentí, l'Horta de Múrcia i el Baix Segura amb abundants pèrdues humanes i materials.