miniatura|Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo (1892) Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat. Aquest avantpassat pot ser real o no: pot no haver existit i ser un personatge mitològic, o pot haver existit, però no ser avantpassat de tots els membres de la tribu, però que aquests membres sí que ho considerin així. Sembla que les primeres tribus van aparèixer al Neolític i, posteriorment, amb l'associació de diferents tribus van sorgir les primeres civilitzacions.
La forma de govern pot variar, però el més habitual és que sigui algun tipus de gerontocràcia, normalment un consell d'ancians, i gairebé sempre patriarcal. No obstant això, es poden donar casos de monarquia electiva o d'oligarquia.
Alguns etnòlegs utilitzen aquesta paraula per referir-se a societats organitzades sobre la base de llaços de parentiu, especialment famílies que comparteixen un avantpassat comú. Així, diversos clans familiars que viuen en un mateix territori poden constituir una tribu, i diverses tribus un grup ètnic. De vegades sorgeix una confusió quan el grup ètnic en si mateix es denomina "tribu", no sense una connotació pejorativa.La distinction tribu / ethnie du français ne se superpose pas à celle de tribe / etnic group en anglais. On peut souvent traduire tribe par « ethnie ».
Tradicionalment, s'havia considerat una part important del concepte el fet que els seus membres tinguessin cultures homogènies, pràctiques semblants, o reconeguessin els mateixos líders. El 1972, però, Morton Fried va publicar el seu estudi The Notion of Tribe (La noció de tribu), on mostrava exemples de tribus que no complien aquests suposats requisits. La seva conclusió va ser que la tribu es caracteritza per la seva fluïdesa i relaxació en els límits, i que és una formació social molt dinàmica.
Als Estats Units, es considera legalment que les tribus natives americanes tenen un estatus de «nació dependent domèstica» dins del territori dels Estats Units, amb una relació de govern a govern amb el govern federal.
Etimologia i llenguatge El mot tribu ve del llatí tribus i es pot rastrejar en paraules actuals del català com «tribunal», «contribuir» o «distribuir», però a conseqüència dels processos colonials i imperials dels segles i el terme ha quedat força estigmatitzat. Avui dia se sol vincular amb societats de caçadors-recol·lectors o, si més no, amb Estats incipients i poc desenvolupats des d'un cert punt de vista del món occidental capitalista patriarcal actual.
Segons l'antropòleg Maurice Godelier,Maurice Godelier, Les tribus dans l'Histoire et face aux États, CNRS Éditions, 2010 - . "[...] la paraula tribu deriva de la paraula llatina tribus. Ambdues paraules cobreixen el mateix concepte que el sànscrit: jāti, que significa naixement. A l'Antiguitat, les principals llengües indoeuropees designaven els pertanyents al mateix naixement com a fonament dels grups socials que avui anomenem clans, llinatges, cases, etc. Aquests grups són conjunts d'homes i dones de totes les generacions que es consideren relacionats i units pel fet que afirmen descendir d'un avantpassat comú, ja sigui per línia masculina o femenina. [...]"
Criteris Primer criteri Integració simple, una organització arcaica. El concepte de tribu és força debatut entre els etnòlegs: aquests veuen diferències entre la concepció històrica "la tribu abans que l'estat i disseny contemporani Alguns d'aquests debats reflecteixen una controvèrsia al voltant del colonialisme. Els antropòlegs evolucionistes (començant per Morgan) estableixen una successió de cinc etapes d'organització sociopolítica: família, banda, tribu, cacicat, estat. En la imaginació popular, les tribus reflecteixen un suposadament més "natural"que l'estat modern. Alguns creuen que les tribus s'organitzen segons els llaços de parentiu i tenen una ideologia social basada en la solidaritat.
En el seu llibre La noció de la tribu,Morton Fried, The Notion of the Tribe, Edition 1st, 1972 - . Morton Fried proporciona nombrosos exemples de membres tribals que parlen idiomes diferents i practiquen rituals diferents, o que comparteixen idiomes i pràctiques d'altres tribus. També presenta diversos exemples de tribus que segueixen diferents líders polítics. Conclou que les tribus en general es caracteritzen per una heterogeneïtat de pensament.
Els arqueòlegs continuen explorant el desenvolupament de les tribus preestatals. La recerca mostra que les estructures tribals van mostrar un tipus d'adaptació segons la situació, [...] la qual cosa explica per què encara són presents i actius en moltes regions del món avui dia. [...]».Maurice Godelier, Les tribus dans l'Histoire et face aux États, CNRS Éditions, 2010 - .
Un altre criteri: la mida. «El terme "grup ètnic" designa un grup lingüístic, cultural i territorial d'una certa mida, i el terme "tribu" es reserva generalment per a grups més petits» (Anne-Christine Taylor),Anne-Christine Taylor, in Pierre Bonte et Michel Izard, Dictionnaire de l'ethnologie et de l'anthropologie, PUF, 1992, p. 242. tot i que la diferència entre les dues nocions és estructural: un grup ètnic pot estar format, o no, per diverses tribus.
Un altre criteri: el territori. «Tribu: un grup homogeni i autònom des d'un punt de vista polític i social, que ocupa el seu propi territori... Una tribu està composta per grups més petits, com ara clans, i pot (com els Zuni) associar-se, temporalment o permanentment, amb altres tribus per formar una confederació amb finalitats militars o religioses, una confederació que gairebé mai posseeix un sistema centralitzat d'autoritat política o judicial» (Michel Panoff i Michel Perrin).Michel Panoff et Michel Perrin, Dictionnaire de l'ethnologie, P. B. Payot, 1973, p. 259-260. «Per a un petit grup que habita una illa del Pacífic, la tribu és igual al grup local; o, entre les tribus natives americanes, la unitat tribal pot coincidir amb el grup polític» (S. F. Nadel), però això no és cert per a les tribus més grans, que no tenen unitat territorial, política, lingüística o cultural.
Un altre criteri, extens: cultura. Una tribu o un poble és un grup els membres del qual proclamen la seva unitat basant-se en la seva concepció de la seva cultura comuna específica.»Paul Mercier, in Ethnologie générale, Gallimard, coll. "La Pléiade", 1968, p. 962.
El concepte de "tribu" és, per tant, diferent de les nocions de família (fundada en el matrimoni), banda (poc nombrosa, sense lideratge polític formal i sense especialització), clan (que afirma tenir un avantpassat comú), grup ètnic, cacicacia (centrada en un cap, un rei, un sacerdot, un sacerdot-rei o una família); per exemple, els melanesis, els bamileke del Camerun). Tribu» s'oposa «Estat» (caracteritzat, segons SF Nadel, per un govern centralitzat, sobirania territorial, un òrgan administratiu especialitzat, el monopoli de l'ús legítim de la força).Ethnologie générale, Gallimard, coll. "La Pléiade", 1968, p. 958. Nadel, The Foundations of Social Anthropology, Glencoe, 1951.
El desenvolupament del model evolutiu de parentiu va ser contemporani del colonialisme europeu. Als països sota la seva autoritat, els governants sovint recorrien al mètode del govern indirecte, que consistia a confiar en estructures jeràrquiques preexistents. : ancians de les tribus, o caps que ostentaven l'autoritat local. Molts col·laboradors indígenes, en la mesura que podien reclamar un poder central, en derivaven una àmplia autoritat. La unitat cultural de les tribus, que es van convertir en entitats reconegudes per un estat colonial, sovint es va enfortir com a resultat..
Teories de l'evolució ramificada, que van sorgir a mitjans , els estudiosos van qüestionar la representació unilineal de les societats tribals, demostrant l'impacte dels factors econòmics i ambientals en les cultures. Julian Stewart (1902–1972), en el seu assaig Ecologia cultural, va destacar notablement l'impacte decisiu del medi ambient en el desenvolupament d'una societat. El seu deixeble, Elman Service (Organització social primitiva: una perspectiva evolutiva, 1962), va revitalitzar el model evolutiu amb nous arguments, reconeixent quatre graus d'organització política: societats de clans (grups no jeràrquics, dividits de manera flexible en clans), societats tribals (amb estructures jeràrquiques formalitzades, existència d'un consell d'ancians), cacicats (societat jeràrquica organitzada per llaços de parentiu) i estat (estructura jeràrquica centralitzada, amb especialització de rols).
Punt de vista funcionalista La concepció antropològica del parentiu com a fonament d'una societat va persistir malgrat les crítiques dirigides a les teories evolutives, i després que aquestes haguessin estat suplantades pel model sincrònic de l'antropologia funcionalista . Els funcionalistes van denunciar les interpretacions psicologitzants que havien prevalgut fins aleshores i van intentar establir lleis generals basades en observacions individuals.. Els seus principals representants van ser Bronisław Malinowski (“Els Argonautes del Pacífic Occidental (1922), Alfred Radcliffe-Brown (Andaman Islanders, 1922) i E. Evans-Pritchard. En la seva introducció a l'antropologia Sistemes polítics africans, En el seu llibre (escrit en coautoria amb Meyer Fortes el 1940), Evans-Pritchard va comparar dues categories socials a l'Àfrica. Es va centrar menys en les conseqüències històriques que en la coexistència de societats centralitzades i segmentàries, ambdues basades en llaços de parentiu. Evans-Pritchard va demostrar el poder integrador de les tribus (llinatges) lliures de qualsevol jerarquia política, entre els Nuer del Sudan i els Zande. El seu col·lega Godfrey Lienhardt va estudiar simultàniament el grup ètnic dinka. La tribu no és simplement un grup unit per parentiu i que exerceix sobirania sobre un territori definit. Segons Evans-Pritchard, el comportament grupal dels pobles pastorals es basa fonamentalment en la necessitat econòmica, l'obligació de lluitar contra els grups veïns per l'explotació de les praderies. Lienhardt emfatitza la importància dels rituals en aquests enfrontaments per a l'accés als recursos naturals. Ambdues descriuen el paper polític de la tribu com a força de combat, que requereix la cohesió dels seus membres.D'après .
Punt de vista primordialista El primordialisme considera l'individu com el producte de tradicions inextricablement lligades, des de temps immemorials, a un grup d'éssers humans. Independentment de les circumstàncies o del context geogràfic, l'afiliació ètnica d'un individu a un grup, considerada una dada atemporal, és perceptible per a qualsevol observador extern. Els elements constituents d'una tradició són les relacions de parentiu, les característiques fisiològiques, una llengua compartida i una història comuna. L'afiliació ètnica resulta de l'examen d'aquests criteris objectius, considerats gairebé com a dades naturals. Entre els principals representants del corrent sociobiològic del primordialisme estricte hi ha Pierre L. van den Berghe i Richard Dawkins (1941), que assignen un origen genètic a diferents grups ètnics..