miniatura|Dona embarassada Lembaràs o gestació es refereix al procés posterior a la fecundació d'un òvul per un espermatozoide, pel qual es desenvolupa un nou individu de l'espècie dins del cos de la mare, fins al moment del part; fa referència a aquest període que transcorre entre la fecundació i el part, sovint específicament als mamífers, dels quals n'és un tret comú.
En els humans inclou tots els processos de creixement i desenvolupament del fetus a l'interior de l'úter matern, així com els importants canvis fisiològics, metabòlics i fins i tot morfològics que es produeixen en la femella, encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, com la interrupció dels cicles menstruals, o l'augment de la mida de les mames per preparar la lactància.. A l'espècie humana la majoria de les gestacions solen ser úniques, encara que hi ha embarassos múltiples.L'aplicació de tècniques de reproducció assistida augmenta la incidència d'embarassos múltiples als països desenvolupats. La incidència d'embarassos amb bessonada dins la població general és d'un 1,5%. En tècniques de fecundació assistida es pot assolir el 20%. Luis E. Tsng; Juan F. Mere. Ginecología y Obstetricia. Vol. 42, núm. 3, desembre de 1996 Existeixen casos d'embarassos no desenvolupats a l'úter, anomenats ectòpics.
L'embaràs humà sol durar nou mesos o unes 40 setmanes des del primer dia de la darrera menstruació; o 38 des de la fecundació. Es considera que l'embaràs comença immediatament després de la fecundació de l'òvul i la implantació de l'embrió a la matriu. El primer trimestre és el moment de major risc d'avortament espontani; l'inici del tercer trimestre es considera el punt de viabilitat del fetus, aquell punt a partir del qual pot sobreviure fora de l'úter sense suport mèdic. L'avortament és la interrupció de l'embaràs, en el lapse que va des de la concepció fins a l'inici del naixement, bé sigui de manera voluntària o per causes naturals o de malaltia.
El 2007 el Comitè d'Aspectes Ètics de la Reproducció Humana i la Salut de les Dones de la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) va definir l'embaràs com la part del procés de la reproducció humana que comença amb la implantació del conceptus en la dona. L'embaràs s'inicia en el moment de la fecundació i acaba amb el part. La definició legal de l'embaràs segueix a la definició mèdica: per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'embaràs comença quan acaba la implantació, que és el procés que comença quan s'adhereix el blastòcit, la cèl·lula embrionària indiferenciada, a la paret de l'úter (uns 5 o 6 dies després de la fecundació). Aleshores el blastòcit travessa l'endometri uterí i envaeix l'estroma. El procés d'implantació finalitza quan el defecte en la superfície de l'epiteli es tanca i es completa el procés de niuament, començant llavors l'embaràs. Això passa entre els dies 12 a 16 després de la fecundació. En l'espècie humana, les dones travessen un procés que dura aproximadament 40 setmanes a partir del primer dia de la darrera menstruació o 38 setmanes a partir del dia de la fecundació, el que equival a uns 9 mesos.
Desenvolupament Fertilització i implantació miniatura|espermatozou fecundant un òvul miniatura|Primeres fases de l'embriogènesi humana El procés conegut com a fecundació, concepció, o fertilització, és aquell en què el gàmeta d'un home (l'espermatozoide) es fusiona amb el gàmeta d'una dona (l'òvul o oòcit). La fusió de gàmetes masculins i femenins normalment ocorre arran de l'acte sexual, resultant en un embaràs espontani. Tanmateix, actualment existeixen tècniques de reproducció assistida, com la inseminació artificial o la fecundació in vitro, que han aconseguit fer possible l'embaràs sense tenir relacions sexuals. Aquestes tecnologies embriològiques es duen a terme tant com una elecció voluntària com per causes d'infertilitat.
Un cop el mascle ejacula, l'esperma pateix un procés de capacitació mentre travessa l'aparell reproductiu de la femella, durant el qual augmenta la seva motilitat i es desestabilitza part de la seva membrana, amb l'objectiu de preparar-se per travessar la zona pellucida, una membrana cel·lular dura que envolta l'òvul. Aquesta fase, coneguda com a reacció acrosomàtica, té lloc a les trompes de Fal·lopi.
Quan l'espermatozoide per fi travessa la membrana cel·lular de l'òvul, es fusionen els nuclis de tots dos elements. És el moment en el qual cada gàmeta aporta la seva dotació genètica, i en què es forma el genoma d'un nou organisme diploide, conegut com a cèl·lula ou o zigot.
El zigot comença un viatge cap a l'úter, que pot allargar-se fins a una setmana. Al mateix temps (entre 24 i 36 hores després de la fecundació) el zigot iniciarà una fase de multiplicació cel·lular, que donarà lloc a un embrió. La divisió cel·lular continua a un ritme ràpid i les cèl·lules es desenvolupen en el que es coneix com a blastòcit. El blastòcit es compon de tres capes: l'ectoderma (que es convertirà en la pell i el sistema nerviós), l'endoderma (que es convertirà en el sistema digestiu i respiratori), i el mesoderma (que es convertirà en el sistema esquelètic i muscular).
Finalment, el blastòcit arriba a l'úter i s'adhereix a la seva paret, en un procés conegut com a implantació. Tècnicament, es considera que una dona està embarassada quan un embrió humà s'implanta en l'úter.
Període embrionari miniatura|Embrió humà a les set setmanes Amb l'embrió implantat a l'úter comença l'etapa embrionària de l'embaràs, que durarà fins que el procés de diferenciació cel·lular, a les vuit setmanes. En aquest període, es desenvolupen estructures molt importants per al suport del desenvolupament de l'embrió, incloent la placenta i el cordó umbilical. Les cèl·lules comencen a diferenciar-se progressivament en els diversos sistemes del cos. S'estableixen les línies bàsiques dels òrgans, el cos i el sistema nerviós. Al final de l'etapa embrionària, comencen a fer-se identificables els conjunts de cèl·lules que donaran lloc als dits, els ulls, la boca i les orelles.
Una vegada que la diferenciació cel·lular és gairebé completa, l'embrió entra en la seva etapa final i es converteix en el que es coneix com a fetus. Els primers sistemes del cos i les estructures que es van establir en l'etapa embrionària continuen desenvolupant-se. Els òrgans sexuals comencen a desenvolupar-se durant el tercer mes de gestació. El fetus segueix creixent tant en pes com en longitud, tot i que la major part del creixement físic del futur nadó es produirà en les últimes setmanes de l'embaràs.
Desenvolupament fetal Quan l'embrió arriba a l'etapa fetal el risc d'avortament involuntari disminueix bruscament,The risk of miscarriage lessens as the pregnancy progresses. It decreases dramatically after the 8th week. Q&A: Miscarriage 6 d'agost de 2002 BBC News.Women's Health Information , Hearthstone Communications Limited: «The risk of miscarriage decreases dramatically after the 8th week as the weeks go by.» Retrieved 2007-04-22. i totes les estructures, incloent el cap, el cervell, les mans, els peus i altres òrgans són presents, i continuen creixent i desenvolupant-se. En començar aquesta etapa, un fetus fa aproximadament 30 mil·límetres de longitud, i el seu cor es pot veure bategant mitjançant una ecografia. També es pot observar com el fetus realitza diversos moviments involuntaris.
Mentre roman dins, el fetus obté nutrients i oxigen i elimina els residus del seu metabolisme a través de la placenta, que està ancorada a la paret interna de l'úter i unida al fetus mitjançant el cordó umbilical. Dins l'úter, el fetus sura en el líquid amniòtic, i al seu torn el líquid i el fetus estan embolicats en el sac amniòtic, que està adossat a l'úter. Al coll de l'úter, es forma un tap de moc dens durant l'embaràs per dificultar l'entrada de microorganismes que puguin provocar infeccions intrauterines.
L'activitat cerebral elèctrica es detecta per primera vegada entre les setmanes 5 i 6 de la gestació, encara que es considera com una activitat neural primitiva i no com el principi del pensament conscient, quelcom que es desenvolupa molt més tard. Les primeres sinapsis comencen a formar-se a les 17 setmanes, i al voltant de la setmana 28 es comencen a multiplicar a un ritme accelerat que continua fins als 3 o 4 mesos després del naixement.
El sexe del nou individu ve determinat per una combinació genètica del parell de cromosomes sexuals, segons quina sigui la còpia transmesa a l'espermatozoide durant la meiosi.
Desenvolupament d'un fetus mes a mes
Part
Es considera que una dona està de part quan presenta contraccions uterines intermitents involuntàries i regulars, que progressivament augmenten d'intensitat i freqüència, habitualment doloroses. Al mateix temps s'ha de constatar la contracció del coll uterí, seguit de la dilatació del seu orifici. El part pròpiament dit consta de tres fases:
Fase de dilatació. S'inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts, mentre que els músculs de la vagina es relaxen i dilaten de 4 mm a 11 cm aproximadament. La criatura és impulsada cap a davant produint-se el trencament de la bossa amniòtica, en el qual el líquid amniòtic (entre 3 i 5 litres) surt a l'exterior, un procés denominat col·loquialment com trencar aigües. Aquesta fase acostuma a durar unes 8 hores. Fase d'expulsió. En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura aproximadament al cap de mitja hora, degut a les contraccions de l'úter i per la força de la mare empenyent amb el diafragma. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dona una palmellada perquè buidi els pulmons de líquid amniòtic i comenci a respirar (primer plor), i se li talla i nua el cordó umbilical, que poc després es convertirà en el melic o llombrígol. La part tallada de cordó es pot llençar o bé donar a un banc de teixits per a curar malalties de nens i grans. Fase de deslliurament. En ella, uns 15 minuts després de l'expulsió, es reinicien les contraccions i s'expulsa la placenta, que prèviament s'havia després, procés que ve acompanyat de petites hemorràgies. Es considera l'última de les etapes del part, tot i que alguns consideren que hi ha una quarta etapa, la de recuperació total de la mare, unes 2 hores després del deslliurament.
Postpart miniatura|Tall del cordó umbilical al nadó
El cicle de la mare que comença per l'embaràs no acaba amb l'expulsió del nen fora del ventre, sinó que el part indica només un punt d'inflexió d'aquest cicle, que culmina quan acaba el postpart. Així, el part pròpiament dit per a la mare i el seu fill no acaba amb el tall del cordó umbilical sinó unes dues hores després, tot i que per a alguns corrents més conservadores aquestes hores ja pertanyen al postpart, concretament són el puerperi immediat. En aquest temps és molt important que el nen toqui directament la pell de la mare.Dr. Gómez Papi El mètode pell a pell Hospital d'Igualada. 22 de juliol de 2009
El puerperi o postpart és el període que comença just després del part; o després del puerperi immediat, segons les fonts; i dura d'unes sis setmanes a dos mesos, en el qual el cos de la mare recupera la situació prèvia a l'embaràs. Durant el puerperi, que coincideix amb les primeres setmanes de vida del nounat, la mare experimenta grans canvis físics, hormonals i psicològics. Per a la resta del nucli familiar també suposa un xoc emocional al qual hauran d'adaptar-se i aprendre a compartir.
Diagnosi L'inici de la gestació es pot detectar ja sigui sobre la base dels símptomes físics que afecten la dona embarassada, o mitjançant l'ús d'exàmens mèdics amb l'assistència, o sense, d'un professional de la medicina. Algunes dones no embarassades però amb moltes ganes de quedar-s'hi, poden fins i tot arribar a notar alguns dels símptomes físics de l'embaràs. Aquesta condició es coneix com a pseudociesis o embaràs psicològic.