Sella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa. El municipi es troba a la zona meridional de la serra d'Aitana. El millor accés és des de la Vila Joiosa, a través de la CV-770. Limita amb els termes municipals d'Alcoleja, Benifato, Benimantell, Confrides, Finestrat, Orxeta, Penàguila i Relleu. L'economia de Sella es basa tradicionalment en l'agricultura, i també s'està desenvolupant el sector del turisme rural. Destaquen com a monuments i llocs d'interés el Castell de Santa Bàrbara, declarat Bé d'Interés Cultural, la Torre de Sella; i el Vell molí, d'interés arquitectònic. Les festes patronals, de molta anomenada i convocatòria, són en honor de la Divina Aurora i es fan el primer cap de setmana d'octubre. Un dels actes destacables és la partida de Llargues que pilotaris professionals juguen des de fa més de 100 anys.

Història miniatura|esquerra|Ermita de Sella (restes del castell de Santa Bàrbara) amb el Puig Campana al fons. L'origen del poble es remunta a l'establiment d'una fortalesa musulmana, al voltant de la qual es construí un important nucli de moriscos dependent de Cocentaina. Degué ser el primer senyor Eximèn Pérez de Oriz quan amb el rei Jaume I es va conquerir la zona. En l'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115 cases segons el Cens de Caracena. Fou repoblada amb cristianvells de les comarques del voltant a instàncies del senyor territorial, la qual jurisdicció fou ostentada pels Calatayud.

El va pertànyer als comtes de Cirat. La seua església va estar annexa a la de Finestrat fins a l'any 1574, en què es va erigir en parròquia independent. El nombre d'habitants ha disminuït durant el a causa de l'emigració vers la costa: de 872 habitants el 1970, n'ha passat a 586 el 2002.

Demografia El nombre dels seus habitants ha anat disminuint durant tot el a causa de l'emigració cap a la costa: 1.856 habitants el 1887, 1.410 el 1930, 1.260 el 1960, 566 el 1991. No obstant això, com en Relleu, Orxeta o altres municipis veïns de l'interior, la població del municipi ha eixit molt recentment del seu endèmic saldo demogràfic negatiu (encara que de manera menys marcada que les altres localitats esmentades) a causa al turisme d'interior: de 586 habitants que hi havia el 2002, el cens de 2005 dona una xifra de 633 habitants, sent el 14,06% nacionalitat estrangera, britànica i alemanya principalment. La taula següent resumix l'evolució dels efectius humans del municipi al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica de SellaPoblació de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011 Población 1.694 1.856 1.758 1.658 1.605 1.410 1.454 1.423 1.260 872 690 566 591 633 639 636

Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de l'Agrupació d'Electors de Sella (AES), 1 del Partit Popular (PP) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Alcaldia Des de 2015 l'alcaldessa de Sella és María del Milagro Llinares Fenollar, de l'Agrupació d'Electors de Sella (AES).

Sellards de renom Pablo Vidal Climent, pilotari. José Vicente Cerdá Lloret, diputat i senador.

Notes

Referències

Vegeu també Komfusió

Enllaços externs

L'Arxiu de Sella. Blog de L'Arxiu de Sella, sobre història local de Sella i voltants.

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .