La Federació d'Aràbia del Sud (, ‘Unió del Sud Àrab’) fou una entitat neocolonial britànica destinada a substituir el Protectorat Occidental d'Aden. Va prendre aquest nom el 4 d'abril de 1962. Fins aleshores era una federació de nou membres (sis fundadors i tres adherits) amb el nom de Federació d'Emirats Àrabs del Sud.
Estats fundadors Emirat hashimita de Beihan Emirat amiri de Dhala Sultanat awdhali de Zara Sultanat fadli de Zinjibar Sultanat yafi de Jaar (Baix Yafa) Sultanat awlaqi de Nisab (Alt Awlaqi) Sultanat abdali de Lahej Sultanat awlaqi d'Ahwar (Baix Awlaqi) Estat de Dathina
Noves incorporacions El 18 de gener de 1963 va ingressar el nou estat d'Aden, format per l'antiga colònia d'Aden, i a la resta de l'any van ingressar quatre estats més:
Sultanat hawshabi de Musaymir Xeicat aqrabi de Bir Ahmad Sultanat wahidi de Bal Haf (amb sobirania sobre els soldans wahidi de Bir Ali i d'Habban) Xeicat saqladi de Shaib
El febrer de 1964 el sultà de Fadli Ahmad ben Abd Allah va abandonar la federació exigint la independència, però el 9 de juliol fou deposat i substituït pel seu germà Nasir, que va reingressar a la federació ràpidament. En la resta del 1964 van ingressar:
Xeicat alawi d'Al-Qasha Xeicat de Muflahi Xeicat ma'an de Yashbum (xeicat d'Alt Awlaqi)
Conflictes i final El sultà yafi de Mahjabah (Alt Yafa) i uns quatre xeicats de la zona (Hadhrami o Hadrami, Busi, Dubi i Mawsata) a més del xeic dels qutaibi, dependent de Dhala, no van reconèixer a la federació.
La lluita amb els nacionalistes es va centrar en aquesta zona de la frontera (Baix Yafa), al Radfan, i a Aden; finalment el 1967 els revolucionaris van ocupar el poder progressivament i el 30 de novembre de 1967 la federació va quedar dissolta i es va proclamar la República Popular del Iemen del Sud.
Referències
Categoria:Colonialisme Categoria:Geografia històrica del Iemen