D'acord amb la mitologia grega, Zetos (en ) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope. Era germà bessó d'Amfíon.Homer. Odissea, XI, 260-263
Antíope, la filla de Nicteu, va fer l'amor amb Zeus, i, embarassada, el seu pare la va amenaçar. Va fugir a Sició on Epopeu la va acollir. Nicteu es va suïcidar, però abans havia encomanar al rei Licos que castigués a Epopeu i a Antíope. Licos va atacar Sició i va matar Epopeu, prenent presonera a Antíope. A la vora d'Elèuteres Antíope va donar a llum els dos bessons, i Licos els va abandonar a tots dos al peu del Citeró, però uns pastors els van trobar i educar.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 5, 5Higí. Faules, 7 i 8 Zetos es dedicava més aviat a les activitats violentes i a les arts manuals, la lluita, l'agricultura i la ramaderia. Amfíon, per la seva banda, havia rebut una lira com a regal del déu Hermes, i es va dedicar a la música. Segons la llegenda, els dos joves acostumaven a discutir sobre el valor de les seves habilitats. Amfíon cedia sovint davant del seu germà, pel seu caràcter pacífic, fins al punt que renunciava de vegades a la música.Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 5, 6-8
La seva mare, Antíope, era presonera a la cort del rei Licos, que era oncle seu. Dirce, l'esposa del rei, envejosa de la seva bellesa, la tractava com una esclava. Una nit, les cadenes que lligaven la captiva van caure miraculosament, i Antíope, sense ser vista per ningú, va arribar a la cabana on vivien els seus fills, que la van reconèixer. Van matar Licos i van castigar terriblement Dirce. La van lligar viva a un brau que la va arrossegar i la va destrossar contra unes roques. Després, els dos germans van regnar a Tebes en el lloc de Licos.
Es va casar amb Aèdon (Άηδών), filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe. va ser el pare d'Ítil (Ίτυλος) i de Nèide (Νῆις).Pausànies, Descripció de Grècia (Llibre IX, capítol 8, paràgraf 4): «Τὰς δὲ Νηίστας ὀνομασθῆναί φασιν ἐπὶ τῷδε· ἐν ταῖς χορδαῖς νήτην καλοῦσι ἐξ αὐτῶν· ταύτην οὖν τὴν χορδὴν Ἀμφίονα ἐπὶ ταῖς πύλαις ταύταις ἀνευρεῖν λέγουσιν. Ἤδη δὲ ἤκουσα, καὶ ὡς Ζήθου τοῦ ἀδελφοῦ τοῦ Ἀμφίονος τῷ παιδὶ ὄνομα Νῆις γένοιτο· ἀπὸ τούτου δὲ τοῦ Νήϊδος τὰς πύλας κληθῆναι ταύτας» 'les [portes] neïstes prengueren llur nom, pel que hom diu, d'una de les cordes de la lira: en efecte, hom anomena νήτη la més alta d'aquestes cordes; hom pretén que l'Amfíon l'inventà a prop d'aquestes portes. També he sentit a dir que el fill d'en Zetos i germà de l'Amfíon, es deia Nèide i que és d'ell que aquestes portes varen prendre llur nom'. pel que hom diu, d'una de les cordes de la lira: en efecte, hon anomena νήτη la més alta d'aquestes cordes; hom pretén que l'Amfíon l'inventà a prop d'aquestes portes. També he sentit a dir que el fill d'en Zetos i germà de l'Amfíon, es deia Nèide i que és d'ell que aquestes portes varen prendre llur nom. Juntament amb el seu germà Amfíon va construir la muralla de la ciutat de Tebes.Higí. Faules, 9
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 221. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).
Enllaços externs Pausànies: Descripció de Grècia Pausànies: Descripció de Grècia Pausànies: Descripció de Grècia
Categoria:Herois fills de Zeus