miniatura|esquerra|Acamant i Demofont Segons la mitologia grega, Acamant () va ser un heroi fill de Teseu i de Fedra.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, Epítom, I, 18; V, 22
Va anar en ambaixada a Troia juntament amb Diomedes per reclamar Helena abans de l'inici de la guerra. El va veure Laòdice, «la més bella de les filles de Príam»,Homer. Ilíada, III, 124 que es va enamorar d'ell. La noia va confessar el seu amor a la dona de Perseu, Filòbia, que la va voler ajudar. Va convèncer el seu marit, rei de Dardània, una ciutat aliada i veïna de Troia, perquè convidés separadament els dos joves a un banquet i allà els situés de costat, dient que Laòdice era una cortesana de l'harem de Príam. A l'acabar el banquet ja estaven casats. Dels dos en va néixer un fill de nom Múnit, que es va educar a la casa de Príam, i ho va fer la seva besàvia Etra, la mare de Teseu, que en aquell moment era una esclava captiva d'Helena. Després de la caiguda de Troia, Múnit va tornar amb el seu pare, que va portar, a ell i a Etra, cap a l'Àtica, però va morir a Olint, quan el va picar una serp mentre caçava.
Acamant va ser un dels guerrers que es van introduir a la ciutat amb el cavall de Troia en l'assalt definitiu.Gai Juli Higí. Faules, 108 En retornar a Grècia va parar a Tràcia on es va enamorar de Fil·lis, cosa que el va fer quedar molt de temps en aquell país. Després va anar a Xipre on va fundar una colònia. S'explica que va morir allí al caure sobre la seva espasa de dalt el cavall. També s'explica la mateixa història referida al seu germà Demofont.
El seu nom s'aplica a un cap de Xipre, a una ciutat a Frígia i a una tribu de l'Àtica (els acamàntides).
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 6. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).
Categoria:Herois grecs de la Ilíada