fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme. Va ser clau en la conservació i restauració d'edificis emblemàtics de la ciutat comtal i en la reinvenció del seu barri Gòtic.
Biografia Una vegada acabats els seus estudis d'arquitectura el gener de l'any 1914, va exercir com a arquitecte municipal de Lleida, on entre altres obres signà els plànols de l'Escola Jardí dels Camps Elisis (1918). Es va posar a donar classes, va obtenir la càtedra de Mecànica Racional l'any 1920. L'any 1924, va ser nomenat arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona, continuant sent-ho fins a la seva mort l'any 1968.
Restauracions Influenciat per l'escola de Chicago, encara que es va moure dins el classicisme noucentista, les seves obres més destacades van ser a la Via Laietana, on bastí la Casa Cambó (1925), l'Edifici de la Immobiliària Catalana (1925), la Casa Artur Suqué (1927), el Casal del Metge amb Enric Catà i Catà (1931), i la Seu del Foment del Treball Nacional amb Josep Goday (1931).
Juntament amb Antoni Falguera i Joaquim Vilaseca van formar l'equip que el 1926 va reformar l'edifici de la Casa de la Ciutat. Va ser també l'autor del Palau de Comunicacions i Transports de l'exposició del 1929.
Adolf Florensa també va fer algunes obres conjuntes amb arquitectes modernistes com Modest Feu: (Casa Teixidó, 1924-1928).Web Modest Feu i Estrada: biografía El 1952 va construir la creu de terme d'Horta. Altres realitzacions seves inclouen: 1928: Capitania General (antic convent de la Mercè). 1936: Saló del Tinell, en col·laboració amb Joaquim Vilaseca i Pere Benavent. 1940: Catedral de Vic. 1957–1962: Monestir de Poblet. 1957-1966: Drassanes Reials de Barcelona, ho converteix en el Museu Marítim de la ciutat. 1959: Castell de Mequinensa. 1959: Palau del Marquès de Llo 1965: Claustre de la Catedral de Barcelona. 1968: Palau Finestres s.d.: Castell de Peralada
Títols honorífics 1961: Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Madrid 1964: Cavaller de l'Ordre al Mèrit de la República Italiana 1969: Títol pòstum de Medalla al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona
Publicacions 1935: L'architecture gothique civile en Catalogne 1949: 1953: 1958: 1959: 1959: 1959: 1959: 1959: 1959: 1960: 1961: 1964: 1966:
Bibliografia
Volum 9 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona: Edicions 62. Adolf Florensa. Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, DL 1998. Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968). [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2002.
Referències
Enllaços externs Donatiu d'Adolf Florensa i Ferrer - Biblioteques de la UPC
Categoria:Arquitectes catalans del sud contemporanis Categoria:Arquitectes municipals Categoria:Arquitectes lleidatans Categoria:Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Conservació i restauració del patrimoni cultural Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Artistes lleidatans contemporanis Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX