Epeu (en ), segons la mitologia grega va ser un heroi grec, fill de Panopeu.
Va participar en la guerra de Troia, a la que va anar dirigint una esquadra de trenta naus, des de les Cíclades fins a Troia.Dictus Cretenc. Ephemeris Belli Trojani, I, 17 No era un guerrer gaire valerós i es va distingir sobretot en el combat de boxaHomer. Ilíada, XXIII, 664 i seg. celebrat durant els Jocs Fúnebres en honor de Patrocle, però no va guanyar en el llançament de disc. El seu mèrit principal va ser la construcció del cavall de fusta que va propiciar l'assalt final de la ciutat de Troia.Homer. Odissea, VIII, 493 i seg.; XI, 523
En el viatge de retorn, Epeu, separat del seu cap de files, Nèstor, va anar a parar a Itàlia, on va fundar la ciutat de Metapont. Allà va consagrar a Atena les eines que havia usat per bastir el cavall de la victòria. Segons Justí, els habitants de Metapont, mostraven al temple d'Atena aquelles eines.Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XX, 2
Una altra tradició el fa fundador de Pisa, a la Itàlia central.Servi Maure Honorat. Comentaris a l'Eneida, X, 179 La tempesta havia empès Epeu cap a la costa italiana i allà va desembarcar. Les captives troianes que duia com a botí van calar foc a les naus, i sense possibilitats de tornar a la seva pàtria, l'heroi i els seus companys van fundar la ciutat de Pisa, nom que li van posar per la vila homònima a l'Èlida.
Pausànias atribueix a Epeu la la talla d'unes estàtues miraculoses molt antigues d'Hermes i Afrodita, que s'adoraven a Enos, a Tràcia.Pausànias. Descripció de Grècia, II, 19, 6 Plató diu que era escultor, i l'anomena juntament amb Dèdal i Teodor de Samos.Plató. Ió, 533 L'Hermes del que parla Pausànias havia estat esculpit a Troia i la crescuda del riu Escamandre, quan aquest riu va voler aturar Aquil·les, se la va emportar. D'allí va arribar a les platges d'Enos, on uns pescadors van atrapar-la amb una xarxa. Com que l'estàtua era de fusta, en van voler fer llenya, però no van aconseguir fer-li res amb la destral. La van llençar sencera al foc, però no es va cremar. Espantats, la van tornar al mar, però quan van llençar les xarxes de nou, la van tornar a agafar. Van veure que era una imatge sagrada i li van erigir un santuari. Aquesta llegenda la transmet Cal·límac,Cal·límac. Aetia, pàg. 173, ed. Cahen en un poema del qual només en resten fragments.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 78. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Herois grecs de la Ilíada