Segons la mitologia grega, Ascàlaf (en ), va ser un geni infernal, fill d'Aqueront i d'Orfne, una nimfa de l'Estix.Ovidi. Les Metamorfosis, 539 i seg. Es trobava als jardins de l'Hades quan Persèfone va menjar el gra d'una magrana, trencant el dejuni i perdent, sense saber-ho, qualsevol esperança de tornar a veure la llum del sol. Ascàlaf la va veure i la va delatar. Demèter, plena de còlera, el va transformar en òliba, es veu embolicat amb ales de color de safrà, el cap li va créixer, se li van allargar les ungles i se li van corbar, i es transforma en un ocell sinistre que anuncia la proximitat de les desgràcies. Una altra versió recollida per Apol·lodor diu que la deessa va col·locar Ascàlaf sota una gran roca,Apol·lodor. Biblioteca, I, 5, 3; II, 6, 12 que Hèracles, quan va baixar als inferns, va apartar. Només aleshores i com a càstig, Ascàlaf va quedar convertit en òliba.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 28-29. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Deïtats de la mort de la mitologia grega