Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor (; ) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 843 al 846. És venerat com a sant per les Esglésies Ortodoxa i Catòlica.
Era nadiu de Siracusa on va néixer al final del . De jove va anar a Constantinoble on va ser ordenat i va donar la seva propietat a l'Església i als pobres. Va viure per un temps a un convent a l'illa de Quios. Era partidari del culte a les imatges i en contra de les mesures de Lleó V l'Armeni. Se'n va anar a Roma, no retornant a Grècia fins a la mort de Lleó el 820.
Cap a l'any 821 el patriarca de Constantinoble< el va designar com a enviat davant el papa Pasqual I (817-824). Aquest el va enviar a l'emperador Miquel el Tartamut amb una carta per persuadir-lo de ser menys hostil amb els ortodoxos, i això va ofendre Miquel (devia ser cap a l'any 821) que va fer fuetejar Metodi cent vegades i després el va abandonar a una de les illes de la Propòntida, on hauria mort de gana si no hagués estat per un pescador que el va trobar i el va salvar portant-li petites racions de menjar (pa i peix)
Va ser a l'illa alguns anys fins que l'emperador Teòfil, successor de Miquel (829) el va cridar i el va acollir al seu propi palau. En poc temps va obtenir influencia a la cort però la seva ortodòxia va fer que fos fuetejat per segona vegada i enviat altre cop a l'illa, però aquesta vegada va ser per menys temps. Cridat altre cop per Teòfil el va acompanyar a la seva campanya contra els àrabs (l'emperador no el volia deixar a la capital); va rebre diverses acusacions, la més greu la d'haver fornicat amb una cortesana que va declarar que estava prenyada del sacerdot. Metodi es va poder justificar.
Teòfil va morir el 842 i el va succeir la seva vídua Teodora en nom del fill infant Miquel III. Teodora era partidària del culte a les imatges i es va unir a Metodi al que va fer elegir patriarca de Constantinoble el 842 o començaments del 843. Va exercir fins a la seva mort el 14 de juny del 846 i en tots aquestos any es va dedicar a suprimir la iconoclàstia i restaurar el culte de les imatges.
Obres Va escriure nombroses obres entre elles: 1. Encomium S. Dionysiï Areopagitae. Fabricius planteja que aquesta obra podria ser un plagi d'una altra amb el mateix títol d'un monjo anomenat Hilduí. 2. Oratio in eos qui dicunt : Quid profuit Filus Dei Crucifrxus?. 3. De Occursu Simeonis et Annae in Templo, et de Deipara. 4. In Ramos Palnarum. 5. Encomium S. Agathae Virginis et Martyris. 6. Canones Poenitentiales. 7. Constitutio de iis qui diverso Modo, &c., ad fidem Christianam revertantur. 8. Tres versus Iambici ad Theodorum et Theophanem graptos, tribus illis quos ad ipsum mriserant Responsorii.
Notes
Referències
Categoria:Iconoclàstia a l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Sants patriarques de Constantinoble Categoria:Monjos basilians Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Sants sicilians Categoria:Siracusans Categoria:Morts a Constantinoble Categoria:Monjos romans d'Orient Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IX Categoria:Romans d'Orient del segle VIII Categoria:Nascuts al segle VIII Categoria:Sants morts al segle IX