Segons la mitologia grega, Clícia (en ), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.Hesíode. Teogonia, 351
Relat mitològic Clícia era una nimfa oceànide, filla dels titans Oceà i Tetis.Higí. Faules, Prefaci, 6 Estava enamorada d'Hèlios, el déu del Sol, però ell la menyspreava i preferia l’amor de Leucòtoe. Ovidi explica la llegenda:Ovidi. Les Metamorfosis, IV, 190-270
Per venjar-se de no ser corresposta, Clícia va revelar al pare de Leucòtoe, Òrcam, la relació de la seva filla amb Hèlios. Enfurismat, Òrcam va enterrar viva Leucòtoe. Després d’aquest esdeveniment, Clícia, consumida pel dolor i per no poder guanyar l’afecte d’Hèlios, no deixava de mirar-lo mentre seguia el seu recorregut pel cel. Finalment, la va transformar en heliotrop, la flor que sempre segueix la trajectòria del sol.
Simbolisme Representa l’amor no correspost, la gelosia i la devoció eterna. La seva transformació en heliotrop simbolitza la mirada constant cap a l’objecte del desig.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 53 (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Oceànides Categoria:Metamorfosis en la mitologia grega