Cebrià de Montoliu i de Togores (Palma, Mallorca, 1873 - Albuquerque, Nou Mèxic, 27 d'agost de 1923) fou un dels introductors de la cultura anglosaxona a Catalunya i un reformador social.

Entorn familiar Segon fill de Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera i de Pilar de Togores i de Zafortesa, filla del comte mallorquí d'Aiamans. El seu pare fou un ardent defensor dels drets dinàstics d'Alfons XII i fou recompensat per aquest amb el títol de marquès. Ocupà l'alcaldia de Tarragona i exercí com a Diputat a Corts. Fou corresponsal a Tarragona de la Real Academia de la Historia i a través d'aquest càrrec cultivà l'amistat amb les principals figures intel·lectuals de l'època. Plàcid de Montoliu i de Sarriera i la seva esposa tingueren cinc fills.La Vanguardia , diumenge, 21 de maig de 1961. p.9 Francesc, el primogènit, un dels impulsors del teosofisme a Espanya; el seguia Cebrià; i a aquest, Josep, el tercer dels fills que heretà el títol de marquès del seu pare; Manuel de Montoliu, lingüista i historiador de la literatura catalana;i, el cinquè, Plàcid, ex-militar i esportista. La família residia en una antiga casa senyorial del carrer Cavallers de la ciutat de Tarragona encara que Cebrià nasqué a Palma i el pare posseïa diferents residències a Barcelona i a altres municipis.

Funcionari de l'Ajuntament de Barcelona El 1901 Cebrià de Montoliu fou nomenat fiscal municipal del districte de l'Institut a BarcelonaLa Vanguardia, dissabte, 22 de juny de 1901. p.2 i el juny de 1905 guanyava unes oposicions de l'Ajuntament de Barcelona com a oficial segon.La Vanguardia, dimarts, 20 de juny de 1905.p.2 El 1906 Cebrià, en la seva condició de funcionari municipal, demanà permís no retribuït durant uns mesos.La Vanguardia, dimarts, 23 d'octubre de 1906. p.3 El gener de 1917 l'Ajuntament de Barcelona li denegava la sol·licitud per l'ascens en l'escalafó del funcionariat municipal a favor d'un altre candidat.

Traductor miniatura|Una de les traduccions fetes per Cebrià de Montoliu: Self-Reliance (La confiança en si mateix) i Friendship (L'Amistat), segon i sisè assaig del llibre Essays: First Series de Ralph Waldo Emerson. Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1910 dins la col·lecció Biblioteca Popular de L'Avenç Montoliu, en paraules d'Eugeni d'Ors, fou un dels primers coneixedors de la cultura en anglès: William Shakespeare, Walt Whitman, Ralph Waldo Emerson i, especialment, John Ruskin. En els anys trenta del segle XX quan bona part de les obres de Shakespeare es traduïen al català, Cebrià de Montoliu seria recordat com el gran traductor de John Ruskin quasi un desconegut per la intel·lectualitat catalana del moment. L'obra de Ruskin traduïda al francés, que era la via per la qual arribaven a Catalunya la majoria de novetats estrangeres, era escassa i a l'any de la seva mort, el 1900, només dos joves autors s'havien atrevit amb la traducció d'alguna obra seva. L'un era Pere Corominas i l'altre, Cebrià de Montoliu. Corominas, de fet, no havia traduït més que una conferència de Ruskin pronunciada el 1864; Los jardines de las reinas.Montoliu, en canvi, presentà una antologia de diferents obres de Ruskin acompanyada d'un assaig introductori: que es, hasta ahora, lo más cuidadoso y bien informado que acerca de tan interesante personalidad he leído en España, pues no es trabajo de compromiso hecho para salir del paso, sino expontáneo homenaje de un admirador sincero y entusiasta.La Vanguardia, dimecres, 5 de juny de 1901 .p.4 El 1903 Cebrià de Montoliu participà com a ponent en el Congrés Universitari Català. A l'estiu de 1907 és un dels signants del Manifest per a la regeneració espanyolaLa Vanguardia, dijous, 15 d'agost de 1907. p.3 al costat de noms com Gabriel Alomar i Villalonga, Josep Carner, Amadeu Hurtado, el seu germà Manuel de Montoliu, Josep Pijoan, Francesc Pujols i J. Pous i Pagés, entre d'altres. El 1908 a l'Ateneu Enciclopèdic Popular disertà sobre Shakespeare i el seu temps. El 1907 apareixia la col·lecció Biblioteca popular dels grans mestres que presentava als lectors catalans les grans obres de la literatura universal. Carner traduïa Shakespeare i el seu germà Manel de Montoliu s'afegia al grup de traductors. Mentrestant apareixia editada per la Tipografia de l'Avenç l'última traducció shakespeariana de Cebrià de Montoliu; Macbeth, sobre la qual pronuncià una conferència a l'Ateneu barcelonès. El gener de 1909, Antoni Rubió i Lluch s'adreçava al seu amic Marcelino Menéndez Pelayo recomanant atengui la tramesa de les obres traduïdes per Cebrià de Montoliu de qui menciona que és fill del seu conegut el Marqués de Montoliu.Fons Marcelino Menéndez y Pelayo Correspondència

Reformista social La influència de Ruskin sobre Montoliu es fa avinent, entre altres aspectes, en la creença en el poder de transformació de l'educació. El 1902 es creava a Barcelona l'Institut Obrer Català que era la cristal·lització de l'interès en la formació obrera sorgit en el si de les mateixes agrupacions obreres. L'Institut es constituí a finals de maig d'aquell 1902 i el setembre iniciava les classes de francès, càlcul, dibuix i tenidoria de llibres. A l'any següent, el 1903, Cebrià de Montoliu hi participava amb una sèrie de conferències on intentava transmetre el que havia après de les Institucions de Cultura Social a Anglaterra i França.Cebrià de Montoliu Extensió Universitària dins Catalunya nº7, abril de 1902.p.CCCXII - CCCXVIII L'esperit de l'obra de Ruskin planava sobre Cebrià de Montoliu. El 1912 el trobem com a conferenciant a l'Ateneu de Sant Andreu de Barcelona sobre John Ruskin i l'idealisme ètic-social anglès dins el cicle de conferències sobre Els homes del socialisme.La Vanguardia, dissabte, 11 de maig de 1912 .p.2

Museu Social de Barcelona Exposició Internacional de París el 1889. Entre els pavellons i per primera vegada en aquestes Exposicions Universals, hi figura el Pavelló de l'Economia Social. Uns anys més tard, els organitzadors del Pavelló i altres personatges molt influenciats per les idees de Frédéric Le Play, un dels teòrics del patronage (intent de pau social a través de reformes socials que esmorteïssin les desigualtats socials més escandaloses que el desenvolupament capitalista provocava), crearen el primer Museu Social. Gràcies al generós mecenatge del comte Aldebert de Chambrun el primer Museu Social s'inaugurà a París el 1895 i encara avui continua la seva activitat. En els seus inicis tractava de documentar les condicions de vida de la classe treballadora i fomentar el debat sobre actuacions reformistes que contribuïssin al benestar social. L'urbanisme i l'habitatge foren els camps on exerciren una influència més clara. De França la idea de Museu Social s'estengué a altres països. A Barcelona, el 1902, El Foment del Treball Nacional ja considerava la conveniència de crear un Museu Social.La Vanguardia, divendres, 2 de maig de 1902 .p.3 El 1904, Josep Torrenbó Coder, de la Unió Social, proposava a la Diputació la creació d'un Museu Social a Barcelona: "dicho Museo tendrá por objeto presentar a la disposición del público, con informaciones y consultas, los documentos, modelos, planos, estatutos, etc., de las instituciones sociales que tienen por resultado el mejoramiento de la situación moral y material de los trabajadores."La Vanguardia, dissabte, 20 de febrer de 1904 .p.3 1906. Sota l'impuls del cardenal Casañas de Barcelona, el 1906, es formalitza la creació de l'Instut Social que tindria la missió de crear un Museu Social. En la junta directiva, marcadament aristocràtica, ja hi figura en Ramon Albó i Martí com a secretari, un dels impulsors més decidits del futur Museu Social de Barcelona. En el mes de juny de 1907 en la seva condició de diputat provincial, Ramon Albó i Martí presentà una moció per a la constitució d'una comissió mixta Diputació- Ajuntament de Barcelona per a la creació del Museu Social."En París fundóse el Museo Social debido á la generosidad del conde de Chambrun. Su objeto no es otro que poner gratuitamente á disposición de todo el mundo, con informaciones y consultas, los documentos, modelos, planos, estatutos, díagramas, cartogramas, fotografías y estadísticas de las instituciones y organizaciones sociales que tienen por objeto y resultado mejorarla situación material y moral de los trabajadores; recoger datos, recibir las publicaciones más imporsantes, diarios y revistas; reunir las obras cuyo objeto sea semejante al suyo; tener corresponsales especiales que informen de los principales movimientos, y, cuando la importancia de éstos lo aconseje y pueda hacerse, organizar comisiones especiales que vayan á estudiarlos sobre el mismo terreno.La Vanguardia, dimarts, 30 de juliol de 1907 .p.6 Finalment el 1909 semblava desencallar-se les traves per a l'obertura del nou museu. Aquell any, la Diputació de Barcelona havia creat la Càtedra d'Economia Social a l'Escola d'Arts i Oficis que ocupà el jove enginyer Josep Mª Tallada. Tallada era un home de la Lliga, imbuït de les idees sobre el patronage de Le Play i comptava amb la recentment creada Associació o Societat d'Estudis Econòmics que es proposava donar un impuls als estudis econòmics a Catalunya. El 1908 havia celebrat el primer Congrés d'Economia de Catalunya i entre les conclusions alentava a les corporacions públiques a la creació de Càtedres d'Economia i que junt amb aquestes càtedres s'hi afegissin laboratoris d'estudis sobre temes econòmics. Proposava també la creació d'un Museu de la Riquesa de Catalunya que fos un compendi de recursos naturals i humans catalans amb biblioteca i arxiu pel recull estadístic.La Cataluña, núm. 43, 25 de juliol de 1908 .p.469 El 1909 les oficines del Museu Social s'instal·len provisionalment a l'edifici de la Diputació. L'Office International du travail expresa la voluntat de col·laborar amb el nou Museu Social que, finalment, s'inaugurà el 22 de gener de 1911 dins de l'edifici de l'Escola Industrial.La Vanguardia, dimarts, 24 de gener de 1911 .p.6 El 1909 és l'any que Marcelino Menéndez Pelayo reb la carta del seu amic per tal que avaluï les traduccions publicades per Cebrià de Montoliu i aquest és l'any que Montoliu sembla haver possat fi a les seves vel·leïtats literàries. El setembre de 1909 la Gazeta de Madrid publicava el Reial Decret del Ministerio de Instrucción Pública concedint una pensió a favor de Cebrià de Montoliu per realitzar a Alemanya i a Itàlia el seu estudi sobre les societats cooperatives de crèdit durant vuit mesos. A la tornada, Montoliu s'integrarà com a bibliotecari en el Museu Social. Les activitats del Museu Social s'anaren ampliant amb el temps. De primer, s'atenia les visites de grups d'obres en quadres en algun sindicat o ateneu, de grups patronals. El 1911 iniciava una campanya de prevenció d'accidents laborals. El 1912 publica el primer gran compendi estadístic de Catalunya: l'Anuari d'Estadística Social de Catalunya. Celebra exposicions sobre cooperativisme el 1913, el congrés sobre el treball a domicili de 1917,etc. El 1921 la Mancomunitat conclou amb les activitats del Museu Social de Barcelona.La Vanguardia, dissabte, 3 de setembre de 1921 .p.2 El 1925 la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis inaugurarà el seu propi Museu Social a la seva seu del carrer Jonqueres de Barcelona on exposarà l'activitat de l'Obra Social.La Vanguardia, diumenge, 1 de novembre de 1925 .p.9

Projecte de Museu Cívic de Barcelona