Reis llegendaris (dinastia hagiana) Hayk (Haig) c. 612 aC a Mèdia 612-549 aC a Pèrsia 549-331 aC Sàtrapes aquemènides d'Armènia Sàtrapes no coneguts 539-450 aC Hidànides Hidarnes III 450-428 aC Terituixmes (fill) 428-410 aC No conegut 410-401 aC Oròntides Orontes I (noble persa d'origen bactrià, casar amb Rodoguna, filla d'Artaxerxes II i d'Estàtira que era filla d'Hidarnes II) 401-344 aC Darios III Codomà 344-336 aC Orontes II 336-331 aC Mitraustes? 331 aC
Sàtrapes macedonis i selèucides d'Armènia Orontides Mitrenes o Mitranes o Mitrines 331-323 aC (fill d'Orontes II) Perdicas d'Orèstia 323 aC (general macedoni) Neoptòlem 323-321 aC (general macedoni) Èumenes de Càrdia 321 aC (general macedoni) Mithran (Mitrenes) 321-317 aC Orontes III (Ervand III) vers 317-després de 300 (fill) Sames d'Armènia vers 260 - 243 (fill) Arsames (Arsham) o Artavasdes I (Arsames o Arsabes) 243-226 C (fill) Xerxes o Kserks (Xshayarsha) 226-212 aC (fill) Abdisar o Abdisares 212 (germà) Orontes IV (Ervand IV) 212 – 201 (germà)
Divisió vers 211 aC en Armènia i Armènia Sofene
Armènia Sofene Zariadris, vers 211-159 aC (211 a 189 com estrategos, després rei) Mitrobarzanes I, fill; vers 159-140 aC Artanes (Orontes V), fill (possible) vers 140-90 aC A Armènia 90 aC Mitrobazanes II, fill (possible), virrei 90-69 aC
Regne d'Armènia Dinastia artàxida Artàxies I o Artaxes I 189-159 aC (200-189 sparapet o estrateg) Artavasdes I 159-149 o 123 aC (fill) Tigranes I (fill) 159 o 149 aC-123 aC (germà) Artavasdes II (fill) 123-95 aC Tigranes II el gran (fill o nebot) 95-55 aC (client romà 66-55 aC) Artavasdes III (fill) 55-34 aC (+31 aC) client romà Alexandre Heli (fill de Marc Antoni) 34-33 aC, client romà Artaxes II (fill d'Artavasdes II) 33-20 aC aliat de l'Imperi part Tigranes III (germà) 20-12 aC, client romà Tigranes IV (fill) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliat part Erato (germana i muller) 12-4 aC i 4-1 dC, aliada dels parts Artavasdes IV (fill d'Artaxes II) 5-4 aC) aliat de Roma Artavasdes V (pretendent) 1-2, aliat part Ariobarzanes (fill d'Artabaces, rei d'Atropatena) 2-4, client romà (dinastia intrusa d'Atropatene) Artavasdes VI (fill) 4-6, client romà (dinastia intrusa d'Atropatene) Tigranes V 6-10 o 11, nominal cient romà (dinastia intrusa herodiana) Erato (segona vegada) 10 o 11-14 o 15, favorable als parts
Dinastia Arsàcida Vonones o Vonon (ex rei de Partia 8-11) 12 16, client romà 15-16; rei nominal retingut a Cilícia 16-18 Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 16-18, client part. Zenon del Pont (Artaxes III) 18-34 (dinastia intrusa de Polemó del Pont) Àrsaces (Arsàces) (fill d'Artaban III de Partia) 34-35 Mitridates príncep d'Ibèria 35-36 (dinastia artàxida d'Ibèria) Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 36 (segona vegada?) Mitridates (segona vegada) 36-37 (dinastia artàxida d'Ibèria) annexió a Partia 37-42 Mitridates (tercera vegada) 42-51 (dinastia artàxida d'Ibèria) Radamist (nebot, fill de Pharsman I d'Ibèria) 51-53 (dinastia artàxida d'Ibèria) Tiridates I (germà de Vologeses I de Partia) 53-54 Radamist (segona vegada) 54-55 (dinastia artàxida d'Ibèria) Tiridates I (segona vegada) 55-58 Tigranes VI 58-63 (dinastia intrusa herodiana) Tiridates I (tercera vegada) 62-72? (client de Roma) Mitridates II d'Armènia 72-76 Sanatruk I d'Armènia 76-100? Axidares 100-113 (client de Roma) Partamasiris 113-114 (client part) Provincia romana 114-117 Luci Catili Sever, governador 114-117 Vologès I 118-138 (client romà) (rebel 116 a 118) Aurelios Pacoros 138-140/44 Sohemos 140/144-161 (dinastia desconeguda) Pacoros 161-163 Sohemos (segona vegada) 163-180/185 (dinastia desconeguda) Sanatruk II 180/185-197 Vologès II o Valarsaces (fill) 197-216 (o el futur Vologès V de Pàrtia, pretendent) 180/185-191 Khosrow I 191/197-216 Tiridates II (fill) 216-238/252 A la Persia sassànida ? 238-252 Artavasdes VII (Ormazd I de Pèrsia) 252-271 (dinastia sassànida i protectorat sassànida) Narses 271-283, a Armènia Oriental 283-293 (dinastia sassànida i protectorat sassànida), de fet fins a 297 Khosrov II d'Armènia a Armènia Occidental 283-287 (fill de Tiridates II) (protectorat romà) Tiridates III (fill de Tiridates II) 287-297 a Armenia Occidental (protectorat romà), de 297 a 298 a tot Armènia, protectorat romà Tiridates IV (fill de Khosrov II) 298-330 Khosrov III el Petit 330-339 (fill) Tigranes VII (fill) 339- vers 350 Àrsaces II (fill) vers 350-368 Ocupació Persa 368-370 Cylax o Cilax (Zig), governador 368-369 Artàban (Karen), governador 368-369 Baanes Mamiconi, governador 369-370 Meruzanes Arzeruni, governador 369-370 Pap (fill d'Àrsaces II) 370-374 Varasdat (net de Tigranes VII) 374-378 Zarmandukht (vídua de Pap) 378-379 Govern Provisional de Manuel Mamiconi (sparapet) 378-379 A Persia 379 Govern conjunt del marzban (governador) persa Surenes, la reina Zarmandukht, i Manuel Mamiconi 379- fins després de la mort de Shapur II (379) vers 381 Govern conjunt de la reina Zarmandukht i Manuel Mamiconi vers 381-384 Àrsaces III (fill de Zarmandukht) 384-389 (casat amb Bardanduct, filla de Manuel Mamiconi). Rei d'Armènia occidental 387-389. Valarxak (associat) 384-386 (casat amb una filla d'Isaac Bagratuní)
Petita Armènia Artavasdes (abans de Mèdia Atropatene) vers 30-20 aC Artàxies o Artaxes III Zenó 18-34 A l'imperi 34-38 Cotis de Tràcia 38-48 Mitridates d'Armènia 48-51 Vacant 51-54/55 Aristòbul Asmoneu (Aristòbul de Calcis) 55/56-71 A l'Imperi 71
Armènia Sofene Sohemos 54-61 Vacant 61-63 Annexada a l'Armènia Menor 63
Petita Armènia (Erzindjan) Àrsaces III 389-391 a l'Imperi Romà d'Orient 391
Gran Armènia o Persarmènia Dinastia arsàcida Khosrov IV (de la dinastia arsàcida) 387-392 Zik (regent) 387-390 Vararanes-Sapor 392-414 (germà de Khosrov III) 392-414 Khosrov IV (segona vegada) 414-415 Shahpuh (hereu de Persia, dinastia sassànida) 415-421 Govern Provisional de Narses Djidjrakatsi 421 Governs independents locals 421-423 Artaxes IV (fill de Vararanes-Sapor) 423-428
Marzpanat d'Armènia (marzbans o governadors perses) Veh-Mihr-Shahpuhr 428-442 Vasaces de Siània 442-451 (de Siunia vers 430-452) Adrormizd (Adhur-Homidz) 452-465. Aderveshnasp (Adhur-Gushnasp) 465-481 Xahpuhr Mihran 481-482 (govern militar) ocupa Armènia el 482 Zarmihr Karen 482-483 (govern militar) Isaac II Bagratuní, cap de la rebel·lió armènia, 481-482 Baanes Mamiconi, cap del govern provisional rebel 482-483 i 484 Shahpuhr de Rayy 483-484 (pel mateix període Toumanoff proposa un marzblan de nom Andigan Baanes Mamiconi (nomenat) 484-505/510 Bardes Mamiconi (Bardes el Patrici) 505/510-509/514 Purzan (Buzan) 514-518 Mjej Gnuní (Mezetios) 518-548 Gushnasp-Vahram 548-555 (dues vegades?) Tan-Shahpuhr 555-558 (dues vegades?) Varasdat 558-564 Surenes 564-571 o 572 Vardan Mamiconi 571 o 572-572 (rebel) Mirranes Mirabandaces 572-573 o 574 Felip de Siània 574-576 Vardan Mamiconi 576-577 (rebel) Tahm-Khusro (Tamkhosrau) 577-580 Varaz-Vzur (Varaz-Buzurg o Vzur)580-581 Pahlav (Aspahbadh) 581-588 Fraates (Fravardín) 588-591 Ocupació romana d'Orient 590 Musel Mamiconi (governador romà d'Orient) 591-593
Marzbans perses de Dvin Nakhvēfaghan 592-? (C. Toumanoff) Vindātakān ? (C. Toumanoff) Merakbōūt ? (C. Toumanoff) Yazdēn ? (C. Toumanoff) Bōūtmah ?-605 (C. Toumanoff) Vaspurakan-hamarakar 593-600 (R. Grousset diu Hamarakar 591 i desconeguts 591-603) Simbaci Bagratuní I-IV, 603-611/616 (R. Grousset) Shahrayanpet (marzban a Dvin) 611-613 Shahen Vahmanzadhaghan (a l'oest) 611-613 (pahghospan d'Armènia Occidental) (R. Grousset 608-613) Parsayenpet d'Armènia 613-616 (R. Grousset) seria el mateix que l'esmentat com Parschenazdat Namdar-Gushnasp d'Armènia 616-619 (R. Grousset) Sarablangàs 619-624 Razates (Rotchvēhān) 624-627 Conquesta romana d'Orient 627-628
Marzbans d'Armenia Oriental Varaz-Tirots Bagratuní II (Varaz-Tiroç Bragratuní) 628-635 (nominal per tot Armènia i de fet només per la part conservada per Pèrsia 635-643, proclamat príncep d'Armenia el 645 va morir en lluita sense exercir)
Armènia romana d'Orient Governadors d'Armènia Occidental per l'Imperi Romà d'Orient Mejēj II Gnouni (governador romà d'Orient) 630-635 David Saharuní 635-638 governador romà d'Orient, curopalata i Itxkan d'Armènia Teodor Reixtuní 638-643 d'Armènia romana d'Orient 638-643 de tot Armènia de facto 638-656, de iure 645-656.
Governadors romans d'Orient de tot Armènia Teodor Reixtuní de tot Armènia de facto 643-645, i de facto i de iure 645-656. Simbaci II Bagratuní V, 643-653 (junt a Teodor, el 653 sol) Teodor Reixtuní (segona vegada) 653-654 Musel Mamiconi 654 Maurià 654-655 Teodor Reixtuní (segona vegada) 654-655 Hamazaspes IV Mamiconi 655-661 Gregori I Mamiconi 661-685 Asoci I Bagratuní 685-690 Narses Camsaracà 690-693 Simbaci (III) Bagratuní VI (fill de Varaz-Tirots Bagratuní) 693-695 (sota protectorat del Califat) Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili d'Armènia 695-696 Simbaci (III) Bagratuní VI (segona vegada) 696-705 (independent) al Califat Omeia 705
Governadors califals (valís) d'Armíniya, primer omeies (705-750) i després abbàsides (750-930) Muhàmmad ibn Marwan 705-706/707 Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí 706/707-721 Hàrith ibn Amru 721-? Jarrah ?-730 Saïd ibn Amr al-Haraixí 730-732 Marwan ibn Muhàmmad 732-744 (després califa) Ishaq ibn Múslim 744-750 Al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí 750-752 (valí d'Armènia, Mossul i Azerbaijan, després califa) Yazid ibn Ussayd as-Sulamí 752-769 Baghar ibn Múslim al Uqaylí 769-770 Hàssan ibn Qàhtaba 770-773 Sulayman c. 771-772 Salih ibn Subai al-Kindí c. 771-772 Amr al Umar (cap militar) 772-773 Yazid ibn Ussayd as-Sulamí 773-780 Uthman ibn Umara ibn Khuzayma 780-785 Khuzayma ibn Khàzim at-Tamimí 785-786 Yússuf ibn Raixid as-Sulamí 786-790 Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní 790-791 Abd-al-Qadir al-Addauí 791 Sulayman ibn Yazid 791-? Ibn Doke (fill, associat) 791-? Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní (segona vegada) ?-800 Khuzayma ibn Khàzim (segona vegada) 800-801 Ishaq ibn Sulayman ?-? Tàhir ibn Muhàmmad c. 813 Djahap al-Qaysí, emir de Manizkert (ocupació militar) c. 813 Abd-al-Màlik ibn Djahap, emir de Manizkert c.813-820 (ocupació militar) Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad c. 830 Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi 849-850 Yússuf ibn Abi-Saïd ibn Marwazi 850-852 Bogha el Vell 852-855 Muhàmmad ibn Khàlid 855-862 Ali ibn Yahya al-Armaní 862-864 A l'emirat Qaysita 864-865 Abu-Saj Diwdad ibn Yússuf ibn Abi-Saïd 865-871 Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, emir de Diyar Bakr 871-877 Muhàmmad al-Yamaní (lloctinent d'Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, usurpador) 877-878 (va traslladar la capital de Dvin a Bardaa i va crear allí un emirat independent) Muhàmmad ibn Khàlid (segona vegada) 878 Ishaq ibn Kundajik 878-? (governador de Mossul, porta també el títol de governador d'Armènia) Àhmad ibn Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, emir de Diyar Bakr (segona vegada) ?-886 (governador nominal) governadors de Dvin desconeguts 886-895 Aixfúin ibn Abu-s-Saj 895-899 Diwdad ibn Aixfin 899-901 Yússuf Husep (junt amb Diwdad) 889-900 Governador no conegut 901-902 Yússuf Husep (segona vegada) 902-903 desconegut (un o més d'un) 903-909 Yússuf Husep (tercera vegada) 909-914 desconegut (un o més d'un) 914-924 Yússuf Husep (quarta vegada) 924 Nasr Subuk 924 Beshr 924-925 Nasr Subuk (segona vegada) 925-? Emirat de Dvin i Arran (substituint al valiat d'Armènia) vers 930
Generalíssims d'Armènia Simbaci Bagratuní (VI Bagratuní) -726 Artavasdes Camsaracà 726-732 Asoci III Bagratuní (Asoci III el Cec) 732-745 Gregori II Mamiconi 745-746 Asoci III Bagratuní (segona vegada) 746-750 Gregori Mamiconi (segona vegada) 750-751 Musel VI Mamiconi (germà de Gregori) 751-? ocupació arab 751-754 Isaac I Bagratuní, senyor de Taron (cosí germà d'Asoci III) 754-761