miniatura|Exemplar fotografiat a la Regió de les Ardenes miniatura|Un ermini blanc miniatura|Un ermini, dret miniatura|Il·lustració de l'any 1927 miniatura|Exemplar fotografiat a Eslovàquia miniatura|Un ermini dissecat miniatura|Exemplar amb el pelatge d'estiu miniatura|La dama de l'ermini de Leonardo da Vinci miniatura|Petjades d'ermini a la part belga de la Regió de les Ardenes (50° 15′ 20″ N,5° 59′ 58″ E) Lermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu, que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.
Descripció Dimensions corporals: cap + cos (18-26 cm) i cua (6-10 cm). Pes: 100-320 g. El cos i el coll són allargats, les potes curtes i proveïdes d'ungles esmolades, cua mitjanament llarga i orelles petites i arrodonides. La coloració del pelatge varia amb les estacions. A l'estiu és bru per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia recta i ben marcada que separa els dos colors. La cua és bruna tant per la part de sobre com per la de sota i té l'extrem de color negre. A l'hivern tot el pelatge es torna blanc -de vegades amb tints groguencs-, llevat de la punta de la cua, que continua negra, per això se'n diu aleshores mostela blanca a la Catalunya del Nord. Presenta dimorfisme sexual: els mascles són, aproximadament, dues vegades més grans que les femelles.Smithsonian Institution
Subespècies Mustela erminea aestiva (Kerr, 1792).Mammal Species of the World Alemanyawww.funet.com Mustela erminea alascensis (Merriam, 1896).Mammal Species of the World Alaska Mustela erminea anguinae (Hall, 1932).Mammal Species of the World Illa de Vancouver (Nord-amèrica) Mustela erminea arctica (Merriam, 1896).Mammal Species of the World Regions àrtiques d'Alaska i del Canadà Mustela erminea augustidens (Brown, 1908).Mammal Species of the World Mustela erminea bangsi (Hall, 1945).Mammal Species of the World Nord-amèrica: Manitoba, Dakota del Nord, Minnesota, Wisconsin, Michigan i Iowa Mustela erminea celenda (Hall, 1944)Mammal Species of the World Alaska Mustela erminea cigognanii (Bonaparte, 1838).Mammal Species of the World Nord-amèrica: Connecticut, Pennsilvània, Ohio, Quebec i Ontario Mustela erminea erminea (Linnaeus, 1758).Mammal Species of the World Euràsia Mustela erminea fallenda (Hall, 1945).Mammal Species of the World Colúmbia Britànica, Nord-amèrica Mustela erminea ferghanae (Thomas, 1895).Mammal Species of the World Turquestan Mustela erminea gulosa (Hall, 1945).Mammal Species of the World Serralada de les Cascades (Nord-amèrica) Mustela erminea haidarum (Preble, 1898).Mammal Species of the World Illes de la Reina Carlota (Colúmbia Britànica, Canadà) Mustela erminea hibernica (Thomas i Barrett-Hamilton, 1895).Mammal Species of the World Irlanda Mustela erminea initis (Hall, 1945).Mammal Species of the World Alaska Mustela erminea invicta (Hall, 1945).Mammal Species of the World Nord-amèrica: Muntanyes Rocoses (Alberta, Colúmbia Britànica, Washington, Idaho i el nord-oest de Montana) Mustela erminea kadiacensis (Merriam, 1896).Mammal Species of the World Illa Kodiak (Alaska) Mustela erminea kaneii (Baird, 1857)Mammal Species of the World Nord-amèricaBaird, S. F. «1857» (1858). Mammals. A: Reports explorations and surveys for a railroad route from the Mississippi River to the Pacific Ocean. Washington DC, vol. 8, pt. 1, 757 pp., pls. 17–28, 30–60. Mustela erminea karaginensis (Jurgenson, 1936).Mammal Species of the World Kamtxatka Mustela erminea lymani (Hollister, 1912).Mammal Species of the World Sibèria Mustela erminea martinoi (Ellerman and Morrison-Scott, 1951).Mammal Species of the World EuràsiaEllerman, J. R. i T. C. S. Morrison-Scott. 1951. Checklist of Palearctic and Indian mammals, 1758–1946. British Museum of Natural History, Londres, el Regne Unit. Mustela erminea minima (Cavazza, 1912).Mammal Species of the World EuropaCavazza, F., 1913. Dei Mustelidi italiani. Nat. Mus. Civ. Stor. Nat. Genova, ser. 3, 5:194. Mustela erminea mongolica (Ogniov, 1928).Mammal Species of the World Massís de l'Altai Mustela erminea muricus (Bangs, 1899).Mammal Species of the World Nord-amèrica: Colorado, el sud-oest de Montana, Idaho, Washington, Nou Mèxic i Nevada. Mustela erminea nippon (Cabrera, 1913).Mammal Species of the World Honshu, Japó Mustela erminea ognevi (Jurgenson, 1932).Mammal Species of the World Euràsia Mustela erminea olympica (Hall, 1945).Mammal Species of the World Estat de Washington, Estats Units Mustela erminea polaris (Barrett-Hamilton, 1904).Mammal Species of the World Groenlàndia Mustela erminea richardsonii (Bonaparte, 1838).Mammal Species of the World Nord-amèrica: Yukon, Badia de Hudson, Terranova, Nova Escòcia, Quebec, Ontario, Manitoba, Saskatchewan, Alberta i Colúmbia Britànica Mustela erminea ricinae (Miller, 1907).Mammal Species of the World Illa d'Islay (Hèbrides Interiors, Escòcia) Mustela erminea salva (Hall, 1944).Mammal Species of the World Alaska Mustela erminea seclusa (Hall, 1944).Mammal Species of the World Alaska Mustela erminea semplei (Sutton and Hamilton, 1932).Mammal Species of the World Badia de Hudson, Nord-amèrica Mustela erminea stabilis (Barrett-Hamilton, 1904)Mammal Species of the World Anglaterra Mustela erminea streatori (Merriam, 1896).Mammal Species of the World Washington, Oregon i Califòrnia, Estats Units Mustela erminea teberdina (Korneev, 1941).Mammal Species of the World Caucas Mustela erminea tobolica (Ogniov, 1923).Mammal Species of the World SibèriaOgniov, S. I., 1922. (Material on taxonomy of Russian mammals. New subspecies of ermine). Biol. Izvestija, 1:112.
Reproducció Les femelles produeixen només una ventrada a l'any (composta per 4-9 cries de mitjana, tot i que pot oscil·lar entre 3 i 18). Les cries (cegues i cobertes d'un pèl blanc fi) neixen a l'abril o el maig després d'un període de gestació d'aproximadament 280 dies. Creixen ràpidament i són capaces de caçar amb llur mare vers la vuitena setmana d'edat. L'èxit reproductiu és molt dependent de la disponibilitat d'aliment.Animal Diversity Web
Alimentació És un carnívor especialitzat en petits vertebrats de sang calenta (preferentment mamífers de la mida d'un conill o més petits) que caça, sobretot, a la nit. També menja ocells, ous, granotes, peixos i insectes. En els climes freds, caça freqüentment sota la neu i sobreviu exclusivament amb petits rosegadors i lemmings.Ruff, S., D. Wilson. 1999. The Smithsonian Book of North American Mammals. Washington DC: Smithsonian Institution Press in association with the American Society of Mammalogists. Els seus aguts sentits li ajuden a localitzar les seus preses. Així, detecta les llebres i d'altres rosegadors mitjançant l'olor, els insectes pel so i els peixos per la vista.Ruff, S., D. Wilson. 1999.
Depredadors És depredat per les guineus (la guineu roja, Vulpes vulpes, i la guineu grisa Urocyon cinereoargenteus, per exemple), la marta nord-americana (Martes americana), la marta pescadora (Martes pennanti), el toixó americà (Taxidea taxus), els ocells rapinyaires (Accipitridae) i, de vegades també pels gats domèstics (Felis silvestris).
Hàbitat Prats d'alta muntanya, preferentment propers a un riu o un rierol i amb roques on es pugui amagar. També ocupa boscos de pi negre i d'avet no gaire densos. No és estrany veure'l rondar a prop dels refugis de muntanya o de les estacions d'esquí, on va a cercar menjar entre les deixalles.
Distribució geogràfica L'ermini és originari d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, però també fou introduït a Nova Zelanda.
Més específicament, és autòcton de l'Afganistan, Albània, Andorra, Àustria, l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, el Canadà, la Xina, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Índia, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Liechtenstein, Lituània, Letònia, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mongòlia, Montenegro, els Països Baixos, Noruega, el Pakistan, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, el Tadjikistan, Turquia, Ucraïna, el Regne Unit, els Estats Units i l'Uzbekistan, mentre que a Nova Zelanda i a la península Ibèrica fou introduït.
Costums Es mou amb salts ràpids, canviant de direcció amb facilitat i parant-se bruscament. Quan corre porta l'esquena arquejada, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere, semblantment a com ho fa la mostela. Solitari, se'l pot veure actiu tant durant el dia com a la nit.
Longevitat La mitjana de la seva esperança de vida és d'1-2 anys, tot i que n'hi ha individus que poden arribar als 7 anys.
Espècies semblants Amb el pelatge d'estiu es pot confondre amb la mostela, que és, però, més petita i no presenta la taca negra a la punta de la cua.
Referències
Bibliografia Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. , planes 196-197.
Vegeu també Mustèlids
Ermini (heràldica)
Enllaços externs
«Ermini», Història Natural dels Països Catalans. «Ermini», Ferran Turmo i Gort, Plantes i animals del nostre entorn uBio
Categoria:Mamífers de Grècia
Categoria:Mamífers d'Alemanya Categoria:Mamífers de França Categoria:Mamífers d'Estònia Ermini Categoria:Mamífers de l'Afganistan Categoria:Mamífers d'Albània Categoria:Mamífers d'Andorra Categoria:Mamífers d'Àustria