miniatura|Línia de muntatge de Ford al 1913 El terme fordisme es refereix al sistema de producció en cadena que va derivar directament de la posada en pràctica, per part de Henry Ford, de la cadena de muntatge i tot un seguit de noves tècniques que acabaren marcant un abans i un després en les tècniques de fabricació i producció.
Henry Ford, propietari i director de Ford Motor Company, va haver de traslladar la seva primera fàbrica per poder acollir aquell esdeveniment històric. Varen necessitar-se dos anys per dissenyar i construir la fàbrica de Highland Park, a Detroit, que s'inauguraria l'any 1910. L'any 1978 aquesta planta industrial (ja inactiva) va entrar al Registre de "National Historic Landmarks" dels Estats Units d'Amèrica. Aquest sistema va tenir el seu auge entre finals de la dècada de 1920 i principis de la dècada de 1970. Suposa una combinació de cadenes de muntatge, maquinària especialitzada, salaris alts i un nombre elevat de treballadors en plantilla. Aquest mode de producció resulta rendible sempre que el producte es pugui vendre a un preu baix en una economia desenvolupada.
Henry Ford va aplicar aquesta nova organització de treball fonamentant-se en el taylorisme (fabricació en sèrie juntament amb la fabricació per peces i la posterior divisió del treball) en la seva fàbrica de muntatge de cotxes. Com explicà el mateix Ford, a La meva vida i la meva obra, de 1925: "El nostre primer progrés en la producció va consistir a portar treball a l'obrer, en primer lloc de fer desplaçar l'obrer cap al treball. Avui en dia totes les nostres operacions s'inspiren en aquests dos principis: cap treballador ha de tenir més d'un pas a fer, i sempre que sigui possible, cap treballador s'ha d'inclinar (...). El resultat de l'aplicació d'aquests dos principis és reduir la necessitat de pensar per a l'obrer, i reduir els seus moviments al mínim. Sempre que sigui possible, ha de fer una sola cosa amb un sol moviment (...). Al treballador no se l'ha d'obligar a la precipitació: no ha de tenir un segon més ni menys que el que li faci falta (...). Alguns obrers no fan més que una o dues operacions. (...) L'home que col·loca una peça no la fixa: la peça només pot quedar completament fixada després de la intervenció de diversos obrers."
A canvi d'aquest esforç per part del treballador, Ford es mostrà partidari d'apujar els sous dels treballadors; de retruc es convertien en consumidors (amb més capacitat adquisitiva) dels seus productes. Per altra banda, el fordisme convertí l'automòbil en un producte de consum massiu. Això va marcar l'inici de la societat de consum, així com la popularització de l'automòbil i diverses conseqüències més.
Antecedents Henry Ford va incorporar novetats i un nou enfocament a la indústria de l'època, però per fer-ho va necessitar partir d'unes bases que li servissin com a orientació. I és que potser fins aleshores ningú havia implantat la cadena de muntatge a la fabricació, però havia d'existir la investigació i tècniques necessàries perquè es pogués dur a terme. Així com les tècniques de fabricació i verificació van haver d'evolucionar per tal de permetre la fabricació de peces vàlides per al muntatge de manera independent, de manera que no calia que es fabriquessin sobre el model a muntar, era bàsic que aquells models permetessin aquesta tècnica. És a dir, que constessin de peces que es poguessin fabricar i muntar independentment de la resta del model. Es necessitava, doncs, treballar sobre un model compost per parts i no només això, sinó que aquestes parts fossin muntables i intercanviables. La invenció, o millor dit substitució, de models singulars i compactes per models compostos per peces també fou una fita molt important dins el món de la indústria, però no es va acabar d'estendre del tot ni va evolucionar fins que Ford no va utilitzar-la de punt de partida de la seva revolució. I també a la inversa, Henry Ford no hagués pogut desenvolupar tot aquell seguit de noves tècniques i distribucions sense poder fabricar parts intercanviables, potser la part més important del procés.
No fou fins a finals del quan es va desenvolupar la tecnologia de la fabricació amb peces intercanviables. Aquesta tècnica nasqué de la mà d'Eli Whitney, un inventor nord-americà nascut l'any 1765. Whitney s'havia inspirat en Honoré LeBlanc, un inventor francès, que fabricava mosquets per l'exèrcit francès de mitjan i que va començar a incorporar aquesta tècnica a algunes parts de les seves armes. Whitney va investigar amb nous mosquets que va fabricar per a l'exèrcit dels Estats Units i, posteriorment, va adaptar-ho i incorporar-ho en moltes de les màquines que va crear, com per exemple la més famosa de totes les seves obres, la màquina desmotadora o desgranadora de cotó. Amb això, Eli Whitney va exercir el rol de precursor tecnològic principal dels avenços i incorporacions tecnològiques que Henry Ford va aportar a la indústria.
El fordisme miniatura|El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil. El fordisme va aparèixer en el segle XX i promogué l'especialització, la transformació de l'esquema industrial i la reducció de costos. Les diferències amb el taylorisme, són més d'ordre quantitatiu que qualitatiu ja que tots dos models compten amb estratègies basades en l'estandardització i el control dels temps de treball que realitza l'obrer. Però la clau de volta del fordisme es que va portar el model taylorista a la seva màxima expressió mitjançant una estratègia d'expansió del mercat amb el conseqüent augment de quantitats i la màxima estandardització. Per primera vegada s'aconseguia la producció en massa que, al seu torn, requeria un consum en massa. Aquest és, doncs, l'element central del nou model: incrementa el volum d'unitats gràcies a la tecnologia d'assemblatge de la "cadena de muntatge", redueix costos de producció per augment de la productivitat del treball, amplia la jornada laboral neta i redueix el "cicle del capital" entre inici de la producció i la venda final. Aquest model fa que el producte final (el cotxe) superi la capacitat de consum de l'elit tradicional i única consumidora amb anterioritat. A la fi, el model fordista s'expandirà als més variats productes de la societat de consum.
Ford tenia clares les seves idees i les va imprimir en el seu model durant la revolució. El seu model T estava fabricat amb materials resistents, lleugers i barats (noves joies llegades de la segona revolució industrial com els acers de vanadi) a la vegada que presentava un disseny sense ornamentació i purament funcional. Un motor robust, de 3 velocitats i 4 cilindres en bloc que permetia unes velocitats puntes de 64 a 72 km/h amb un consum d'uns 11-19 litres cada 100 km que propulsava el cotxe per mitjà de la tracció posterior acabava de lligar el Ford T amb les idees de Henry Ford. Aquest cotxe estava pensat i creat per durar, el sistema que Ford havia creat, la seva revolució, va permetre catapultar l'èxit del cotxe i mantenir-lo al capdamunt de les vendes mundials i mantenir aquella situació. Ford, doncs, havia creat un Imperi. L'únic competidor que s'apropava mínimament a Ford era General Motors des d'Europa, amb un terç de les vendes anuals del Model T per al seu Chevrolet. Però d'alguna manera tots els productors automobilístics de l'època, vist l'èxit de Ford, volien seguir els seus passos. Ford prenia la hipòtesi que el que estava ben fet, estava ben fet i havia de durar, independentment dels gustos de la gent, i la resta de productors es van limitar, senzillament, a copiar-lo.
A les fàbriques apareix un obrer especialitzat amb un estatus major al proletariat de la industrialització i sorgeix la classe mitjana del model nord-americà que es transformarà en la cara visible de l'arquetip del american way.Cartes des de la presó / Cartes a Tatiana Schucht Antonio Gramsci Traducció d'Alba Dedeu De Bat a Bat, 29 978-84-15835-39-4 192 pàgines Però, a canvi, el nou sistema exclou el control del temps de producció que tenia el treballador, aquest perd els coneixements necessaris per a fer el seu treball de manera autònoma, d'aquesta manera el capitalista controla els temps de producció. Així, el fordisme i el taylorisme contribuïren a una feina més alienadora amb característiques que porten a l'obrer a perdre el control dels temps de producció.
De retruc el model de Ford contribuí a una organització dels treballadors nord-americans diferent als europeus malgrat que el sindicalisme de classe havia arribat als Estats Units a través de la primera onada d'immigrants europeus fortament lligats al treball artesà i dels gremis de treballadors. En resum, podem comptar com a elements centrals del model fordista: augment de la divisió del treball, major control dels temps productius per part de la direcció de les empreses de la feina dels obrers (control exhaustiu de vinculació temps/execució), reducció de costos, augment de la circulació de la mercaderia (expansió interclasista de mercat), interès en l'augment del poder adquisitiu dels assalariats, polítiques d'acord entre obrers organitzats (sindicat) i el capitalista, i producció en sèrie.
La pregunta és la següent: és millor supeditar l'artístic a la utilitat, o bé la utilitat a la bellesa? Quina seria, per exemple, la funció d'una tetera amb una boca que, a causa d'una intervenció artística, no permetés servir el te? ¿O la d'una pala el mànec de la qual, tan ricament guarnit, ferís la mà de qui la utilitzi? Un automòbil és un producte modern i no s'ha de construir per representar res, sinó per poder prestar el servei al qual està destinat. Si el pla constructiu d'un objecte està ben estudiat els canvis serien molt escassos i es durien a terme només a les seccions gruixudes de les juntes; en el procés de construcció, en canvi, els canvis seran bastant freqüents i completament espontanis. És el meu orgull que cada peça, cada article que produeixo estigui ben elaborat i sigui robust, i que ningú es vegi obligat a canviar-lo. Un bon automòbil hauria de durar tant com un bon rellotge.
La caiguda de l'imperi miniatura|Chevrolet de 1926 miniatura|Ford model A de 1930 No fou fins a l'any 1923, quan Alfred P Sloan va entrar a presidir General Motors i va decidir que seguint a Ford mai se'l podria superar, així que va optar per fer un disseny diferent i amb més varietat de colors pel Chevrolet de 1926. Aquell cotxe trencava el panorama monocromàtic i monotemàtic que havia regnat al mercat automobilístic després de la revolució i aquest canvi, aquesta modernització, va ser ben acceptada per la població i aquell mateix any les vendes del Chevrolet van superar les del Ford T. En aquell mateix moment Ford va entendre el missatge. El seu missatge, els seus ideals, fallaven en un punt. El Ford T no havia patit cap mena de modificació des que es va començar a produir l'any 1908 fins aquell moment, i la resta de productors oferien el mateix que Ford en el fallit intent d'imitar-lo, de manera que l'oferta era molt limitada i Ford oferia genuïnitat i millor preu, però no va comptar en el factor del canvi, del progrés, de l'evolució. Potser el seu cotxe estava pensat per durar molt més temps del que va durar, però les tècniques anaven evolucionant, els gustos artístics també i, per tant, els gustos de la gent també. D'aquí deriva la coneguda "atracció per la novetat", i aquesta novetat que trencava els esquemes que Ford havia creat i la resta senzillament havien acceptat la materialitzava el Chevrolet de 1926. L'any 1927, el Ford T va deixar de fabricar-se 19 anys després de la seva primera fabricació. L'any següent, Ford va llançar al mercat el seu Ford Model A, ja d'acord amb aquest reorientament de producció, aquella renovació, que Ford havia entès que era necessària. La resta d'empreses automobilístiques, de Nord Amèrica i d'arreu del món, també van captar el missatge.