La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh. El seu territori era bastant extens i tenia al nord la Sogdiana i el riu Oxus, amb les muntanyes de Paropamisos o Hindu Kush; a l'oest tenia la Margiana; al sud Gandhara, i a l'est les terres del nord de l'Indus. Es creu que incloïa el Kunduz i Badakhxan (al nord del qual hi havia les tribus escites) i algunes terres poblades d'hindús a l'est. El seu nom sembla que deriva del riu Bactrus, a la riba del qual hi havia la ciutat de Bactra, la capital.
Les ciutats principals eren Bactra, Ortospana, Zariaspa (de vegades assimilada a l'anterior) i Dargamanis (Orgamenes). Eucratídia fou construïda pel rei Eucratides; Menàpia, Drespa o Drapsaca (probablement, l'actual Anderab) i Alexandria, fundada per Alexandre prop de l'actual Khulm. Una ciutat de nom Aornos, de certa importància segons esmenta Arrià, no ha pogut estar identificada.
Com a estat independent des de mitjan , es va dividir en districtes menors anomenats satrapies. D'aquestes, les d'Aspiònia i Turiva (Tagouria) foren ocupades al rei Eucratides pels parts.
Claudi Ptolemeu i Plini el Vell en donen el nom d'algunes tribus con els khomaris (kumara), una tribu rajput anomenada rajkumars (que encara existeix), tokharis (thakurs), varins (varna), tapyris i d'altres, com els mandruans (Mandruani), un poble situat per Plini el Vell a l'oest de Bactriana, no gaire lluny de les muntanyes Paropamisos i que encara no ha estat identificat. lang=ca|miniatura|Antigues ciutats de Bactriana.
La satrapia de Bactriana era una de les grans satrapies de l'imperi aquemènida. Els seus sàtrapes eren generalment prínceps aquemènides o membres de la noblesa. La gran satrapia estava formada per set satrapies, però tres d'aquestes eren territoris de nòmades: Bactriana (Bāxtriš) Sògdia o Sogdiana (Suguda) Gandhāra (Gandāra) Aria o Ariana (Haraiva) País dels dahes o Dahā (Sakā paradraya) País dels massàgetes (Sakā tigraxaudā) País del amirgians (Sakā haumavargā)
Al seu torn, la satrapia de Bactriana estava integrada per dues satrapies menors: Bactriana (Bāxtriš) Margiana (Marguš)
Se sap que Margiana depenia de Bactriana perquè el sàtrapa d'aquesta, Dādaršiš, fou encarregat de suprimir la revolta de Frada a Margiana, cosa que es feia amb el sàtrapa immediat superior quan hi havia una revolta en una de les satrapies menors.
La satrapia menor de Bactriana limitava al sud amb Gandara o Gandhara, i n'era el límit l'Hindu Kush; al nord, l'Oxus o Amudarià, que feia de frontera amb Sogdiana; al sud-oest, amb Aria i, a l'oest, amb Margiana; tenia a l'est la satrapia de Dirbènia.
Diodor de Sicília parla de Bactriana, que fou atacada per Cir, qui va nomenar governador el seu fill petit Tanioxarces (amb Coràsmia, Pàrtia i Carmània). Darios hi va establir presoners fets a Barca, al nord d'Àfrica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. En l'exèrcit de Xerxes, els soldats bactrians anaven junts amb els saces i els caspis i vestien com els medes; el seu cap llavors era Histaspes, fill de Darios i d'Atossa (filla de Cir).
Heròdot esmenta una revolta contra Xerxes dirigida per Masistes, que va fracassar. A la mort de Xerxes, el sàtrapa Artapanos es va revoltar altra vegada i Artaxerxes fou derrotat en la primera batalla, però més tard el va poder sotmetre.
En la batalla d'Arbela o Gaugamela, la cavalleria bactriana formava l'escorta de Darios amb mil homes, dirigits per Nabarzanes, que després va fugir cap a Transoxiana. Quan Alexandre el Gran perseguia el sàtrapa de Bactriana Bessó, que s'havia proclamat rei després de matar Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar, va creuar l'Oxus i arribà fins a Maracanda (Samarcanda), a Sogdiana. Després va tornar a Bactriana, on va passar l'hivern i, a la primavera del 227 aC, va entrar des allí a l'Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el 324 aC, però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, Aria i Drangiana i no de Bactriana. Entre el 312 aC i el 302 aC, la satrapia fou reduïda a l'obediència per Seleuc I Nicàtor, i nombroses monedes d'aquest sobirà i del seu fill han estat trobades a la regió.
Vers el 255 aC, el sàtrapa Theodotus (Diodot) es va fer independent, es va proclamar rei, i originà el regne indogrec de Bactriana. Els seus successors són coneguts principalment per les monedes. El 181 aC, apareix el rei Eucratides, que fou contemporani de Mitridates I de Pàrtia el Gran, que va tenir un regnat pròsper testimoniat per nombroses monedes en grec i bactrià pali. Estrabó diu que governava sobre mil ciutats incloent-ne algunes a l'Índia. El rei Menandre, vers el 126 aC, és esmentat com a rei de Bactriana per Estrabó i Plutarc, però sembla que aquesta regió no era dins els seus dominis; les seves monedes (dracmes) es feien servir fins a Gujarat, i se n'han trobat a la vall de Kabul i al Hazaradjat, i fins a la vall del Jumna.
Els regnes indogrecs foren eliminats pels escites, esdeveniments registrats per cròniques xineses. Els escites o saces havien arribat a les muntanyes de l'Hindu Kush o Paropamisos vers el 90 aC, i les van superar al llarg del segle per arribar al final del segle a la boca de l'Indus, on Ptolemeu els situa en el seu Periple. Estrabó anomena els saces com asis (asianis), pasianis, tocaris i sacaraulis (sarancanis), i es van crear un estat anomenat Sakastan (del qual deriva l'actual Sistan), però en atacar l'Índia foren rebutjats per Vikramaditya, rei d'Ujjain (56 aC).
Després del domini escita, els perses sassànides van arribar a la regió i la devien dominar, perquè les seves monedes es troben sovint a Bactriana i a l'Indus. + miniatura|center|200px|Vestit típic de cavaller bactrià. miniatura|center|200px|Vestit típic de dona bactriana. miniatura|center|200px|Vestit típic de dona bactriana. miniatura|center|200px|Vestit típic de cavaller bactrià.
Etimologia miniatura|Bactria que tanca la serralada de l'Hindu Kush (sud) i limita amb el Pamir (nord), així com llocs propers a la veïna Bactria al mapa, tal com s'observa al nord i a l'est, la branca sud de Tianshan més al nord, la vall de Ferghana al nord i la conca occidental del Tarim a l'est.
El nom anglès modern de la regió és Bactria. Històricament, la regió es va esmentar per primera vegada a l'avèstic com a Bakhdi en persa antic. Més tard, aquest nom es va desenvolupar en Bāxtriš en persa mitjà i Baxl en persa nou. El nom modern deriva del (Terme grec romanitzat: Baktrianē), que és la versió hel·lenitzada de l’endònim bactrià. Altres cognats inclouen (Romanitzat: ). بلخ (romanitzat: Balx), xinès大夏 (pinyin: Dàxià), llatí Bactriana. La regió va ser esmentada en textos sànscrits antics com बाह्लीक o Bāhlīka.
Wilhelm Eilers va proposar que la regió rebés el nom del riu Balkh (en la transliteració grega Βάκτρος), del mot subjacent Bāxtri-, que significa la que divideix, de l'arrel protoindoeuropea bhag- dividir (d'on també prové l'avèstic . i antic índic).
Bactria és la ubicació geogràfica que dóna nom als camells bactrians.
Història Edat de Bronze
El Complex Arqueològic de Bactria-Margiana (BMAC, també conegut com la civilització de l'Oxus) és la designació arqueològica moderna d'una cultura arqueològica de l'edat del bronze de l'Àsia Central, datada cap al c. 2200–1700 aC, situat a l'actual Turkmenistan oriental, el nord de l'Afganistan, el sud de l'Uzbekistan i l'oest del Tadjikistan, centrat a l'alt Amudarià (conegut pels antics grecs com el riu Oxus), una zona que cobria l'antiga Bactriana. Els seus jaciments van ser descoberts i anomenats per l'arqueòleg soviètic Viktor Sarianidi (1976). Bactria era el nom grec del persa antic Bāxtriš (del natiu Bāxçiš) (anomenat així per la seva capital Bactra, l'actual Balkh), en el que ara és el nord de l'Afganistan, i Margiana era el nom grec de la satrapia persa de Margiana, la capital de la qual era Merv, a l'actual Turkmenistan.
L'historiador grec primerenc Ctèsies, c. 400 aC (seguit per Diodor de Sicília), va al·legar que el llegendari rei assiri Ninus havia derrotat un rei bactrià anomenat Oxiartes c. 2140 aC, o uns 1000 anys abans de la Guerra de Troia. Des del desxiframent de l'escriptura cuneïforme al , però, que va permetre llegir registres assiris reals, els historiadors han atribuït poc valor al relat grec.
Segons alguns escriptors, Bactria era la pàtria (Airyanem Vaejah) dels indoiranians que es van traslladar al sud-oest, a l'Iran i al nord-oest del subcontinent sud-asiàtic, cap al 2500-2000 aC. Més tard, es va convertir en la província septentrional de l'Imperi aquemènida a l'Àsia Central. Va ser en aquestes regions, on el sòl fèrtil del país muntanyós està envoltat per la depressió de Turan, que es diu que va néixer el profeta Zoroastre i va obtenir els seus primers adeptes. L'avèstic, la llengua de les parts més antigues de l’avesta zoroastrià, era una de les llengües iranianes antigues i és el membre més antic testimoniat de les llengües iranianes orientals.
Imperi aquemènida
miniatura|Tomba de Xerxes I, soldat bactrià c. 470 aC. Ernst Herzfeld va suggerir que Bactriana pertanyia als medes abans de la seva annexió a l'Imperi aquemènida per Cir el Gran al segle VI aC, després de la qual cosa aquesta i Margiana van formar la dotzena satrapia de Pèrsia. Després que Darius III fos derrotat per Alexandre el Gran, el sàtrapa de Bactriana, Bessos, va intentar organitzar una resistència nacional, però va ser capturat per altres senyors de la guerra i lliurat a Alexandre. Després va ser torturat i assassinat.
Sota el domini persa, molts grecs van ser deportats a Bactriana, de manera que les seves comunitats i la seva llengua es van fer comunes a la zona. Durant el regnat de Darios I, els habitants de la ciutat grega de Barca, a Cirenaica, van ser deportats a Bactriana per negar-se a lliurar assassins. A més, Xerxes també va establir els branquíds a Bactriana; eren els descendents de sacerdots grecs que havien viscut a prop de Dídima (Àsia Menor occidental) i li van trair el temple. Heròdot també registra un comandant persa que amenaçava d'esclavitzar les filles dels jonis revoltats i enviar-les a Bactriana. Posteriorment, Pèrsia va reclutar homes grecs d'aquests assentaments a Bactriana al seu exèrcit, igual que Alexandre més tard.
Alexandre el Gran esquerra|miniatura|Imitació de mussol atenès preselèucida de Bactria, possiblement de l'època de Sòfits. Alexandre va conquerir Sogdiana. Al sud, més enllà de l'Oxus, va trobar una forta resistència, però finalment va conquerir la regió mitjançant la força militar i la diplomàcia, casant-se amb Roxana, filla del sàtrapa derrotat de Bactriana, Oxiartes. Va fundar dues ciutats gregues a Bactriana, inclosa la més oriental, Alexandria Escate.
Després de la mort d'Alexandre, Diodor de Sícul ens diu que Filip va rebre el domini sobre Bàctria, però Justí nomena Amintas per a aquest càrrec. Al Tractat de Triparadis, tant Diodor de Sícul com Arrià coincideixen que el sàtrapa Estasanor va obtenir el control sobre Bàctria. Finalment, l'Imperi d'Alexandre es va dividir entre els generals de l'exèrcit d'Alexandre. Bàctria va passar a formar part de l'Imperi Selèucida, que porta el nom del seu fundador, Seleuc I.
Imperi Selèucida Els macedonis, especialment Seleuc I i el seu fill Antíoc I, van establir l'Imperi Selèucida i van fundar diverses ciutats gregues. La llengua grega va esdevenir dominant durant un temps allà.
La paradoxa que la presència grega fos més prominent a Bactriana que en zones molt més properes a Grècia possiblement es pot explicar per les deportacions passades de grecs a Bactriana. Quan les tropes d'Alexandre van entrar a Bactriana, van descobrir comunitats de grecs que semblaven haver estat deportats a la regió pels perses en segles anteriors.
Regne Greco-Bactrià