miniatura|esquerra|El rabí Löw i el gòlem. Al front del gòlem hom hi llegeix, en caràcters hebraics, el mot gòlem El gólem (plural: gólems; plural seguint l'hebreu: guelamim) (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una estàtua de pedra, d'uns dos metres d'alçada, plena de màgia. Té la propietat de transformar-se en la forma física de qui vulgui. Només els grans mags saben com fabricar-ne, perquè neixen de la pedra, que és el seu element. També poden néixer a partir del fang però els feerics, que són qui millor dominen la terra, els troben desagradables. Es diu que als temps remots alguns mags van poder crear gòlems o guelamim de fang. El terme gólem apareix a la Bíblia volent dir una substància embrionària o incompleta: al salm 139:16 de la Bíblia hi trobem l'únic passatge de la Bíblia on hi ha la paraula גלמי,גָּלְמִי, רָאוּ עֵינֶיךָ, וְעַל-סִפְרְךָ, כֻּלָּם יִכָּתֵבוּ יָמִים יֻצָּרוּ; וְלֹא [וְלוֹ] אֶחָד בָּהֶם. “Els vostres ulls ja veien els meus actes, tots eren inscrits al vostre llibre; ja us afiguràveu els meus dies abans que existís el primer.” (Bíblia de Montserrat); “Els teus ulls em veien abans d'estar format, i els anys que em destinaves eren tots escrits en el teu llibre, abans que n'existís un de sol” (Bíblia interconfessional). traduïda al català com 'abans d'estar format'. La Mixnà la diu per a una persona inculta («Set característiques es troben en una persona inculta, i unes altres set a l'entès», Pirké Avot 5:7). També es parla de gólems com a metàfora, o com a entitats que serveixen algú sota condicions controlades, però hostils a ell o a uns altres. En ídix, és un insult per dir que algú és, més aviat, curt de gambals.
A la versió clàssica del mite, el gólem adquireix vida escrivint-li al front la paraula ʔĕˈmεθ (אֱמֶת) ‘veritat’. I torna a convertir-se en un ésser inert, quan, se li esborra l'àlef, la primera lletra del mot, i la paraula hebrea es converteix en el participi mēθ (מֵת) ‘mort’.
També s'ha de fer referència a l'«autoria» jueva del mite del gólem, a la càbala, i especialment a Praga, on gairebé és una figura turística de la Praga jueva dels segles XV-XVI, gràcies no només a la novel·la de Gustav Meyrink, sinó també de la novel·la d'Isaac Bashevis Singer, de la qual hi ha una versió en català a l'editorial Empúries ().
Referències
Enllaços externs
El Gólem de Gustav Meyrink. Prólogo de Guillermo Samperio. Ciudad de México: Editorial Lectorum, 2006². 262 pàgines. El gólem de Gustav Meyrink. Prólogo y traducción de María Isabel Hernández González. Madrid: Editorial Cátedra, 2013. 360 págines. El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga de Yudl Rosenberg. Traducció de Manuel Forcano. Adesiara Editorial, 2013. 190 pàgines. El Gòlem d'Isaac Bashevis Singer. Traducció de Ferran Toutain Gibert. Editorial Empúries, 1986 (Col·lecció l'Odissea) 72 pàgines. El Gòlem de Gustav Meyrink. Traducció de Ramon Monton i Lara. Editorial Més Llibres, 2018. 352 pàgines. ISBN 978-84-9469-299-4
Categoria:Judaisme Categoria:Monstres