Bartomeu Bennàssar Vicenç (Felanitx, 1937) és un religiós i escriptor mallorquí. Va ser ordenat prevere el 1955 i es va llicenciar en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma el 1960. Es doctorà a l'acadèmia Alfonsiana el 1964. Fins al 1968, exercí diversos càrrecs a la Diòcesi de Mallorca. Després d'una experiència missional a Perú (1968-1970), d'on va ser expulsat, tornà a Mallorca i va ser nomenat delegat diocesà de Turisme (1971-1976), del Departament de Pastoral i Turisme de la Conferència Episcopal Espanyola (1971-1974) i d'Acció Social (1979-1983), que compaginà amb diverses tasques parroquials i docents com a professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (des de 1970).
La seva tasca com a estudiós de la moral des d'una positura avançada i fronterera ha estat fonamental en la renovació de la reflexió teològica a Mallorca. Ha publicat també dos llibres de poemes que complementen la recerca moral des de la seva experiència cristiana, social i política. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull.
Obres Teologia Turismo y pastoral, Síntesis de teología de las vacaciones (1966), tesi doctoral Contestación, carisma y cambio de estructuras (1970) Viure a la intempèrie (1985) L'altre ens allibera (1985) Església a la part forana de Mallorca (1985) Moral para una sociedad en tiempo de crisis (1986) Cultura nacional i immigració. Aproximació a una qüestió pendent (1988) Pensar y vivir moralmente. L'actitud samaritana del Pueblo de Dios (1988) El amor, mayor que la fe. Ética de la solidaridad (1988) Poesia Quasi poemes (1984) Petjades i (tre)pitjades. Quasi pregària (1987)
Categoria:Escriptors mallorquins contemporanis en castellà Categoria:Religiosos mallorquins contemporanis Categoria:Premis Ramon Llull 2002 Categoria:Escriptors felanitxers Categoria:Poetes mallorquins contemporanis en català Categoria:Poetes balears del segle XX Categoria:Poetes balears del segle XXI Categoria:Religiosos felanitxers Categoria:Escriptors balears nascuts al segle XX