Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del . Cortés va ser part de la generació de colonitzadors hispans que va iniciar la primera fase de la colonització castellana de les Amèriques.
Nascut a Medellín (Extremadura), en una família noble aragonesa, Cortés va optar per dedicar la seva vida al Nou Món. Va ser a l'Hispaniola i més tard a Cuba, on va rebre una encomienda i, per un curt temps, es va convertir en alcalde (jutge) de la segona ciutat espanyola fundada l'illa. El 1519, va ser elegit capità de la tercera expedició al continent, una expedició en part finançada. La seva enemistat amb el governador de Cuba, Diego Velázquez de Cuéllar, es va traduir en la retirada de l'expedició a l'últim moment, una ordre que Cortés va ignorar. Arribat al continent, Cortés va executar una estratègia reeixida d'aliar-se amb alguns dels pobles indígenes contra els altres. També va utilitzar com a intèrpret una dona nativa, Malintzin coneguda com “La Malinche”, que més tard tindria un fill amb Cortés. Quan el governador de Cuba va enviar emissaris per detenir-lo, Cortés va lluitar i els va vèncer mitjançant el reforç de tropes addicionals. Cortés va escriure cartes directament al rei demanant-li que se’l reconeguessin els seus èxits en lloc de castigar-lo per motí. Després d'enderrocar l'imperi asteca, Cortés va ser guardonat amb el títol de Marquès de la Vall d'Oaxaca, mentre que el més prestigiós títol de virrei va ser donat a un noble d'alt rang, Antonio de Mendoza. Cortés va tornar a Espanya el 1541 on va morir en pau, però amargat.
Degut a la polèmica que l'envolta i l'escassetat de fonts fidedignes d'informació sobre ell, és difícil afirmar res definitiu sobre la seva personalitat i motivacions. La celebritat inicial dels conquistadors no va permetre un examen profund de la figura de Cortés. Posteriorment, la reconsideració de la figura dels conquistadors en el context d'una perspectiva anti-colonial moderna i subratllant en gran manera la preocupació pels drets humans, ha portat a una visió de llegenda negra que tampoc no ha permès la comprensió objectiva de Cortés com a individu. Com a resultat d'aquestes tendències històriques, les descripcions de Cortés tendeixen a ser simplistes, ja sigui condemnatòries o idealitzades. miniatura|Escut de Cortés com a marquès de la Vall d'Oaxaca
Nom Si bé ara és sovint anomenat Hernán o Hernando Cortez, en el seu moment s'anomenava a si mateix Hernando o Fernando Cortés. Els noms d'Hernán, Hernando i Fernando són igualment correctes. Els dos últims són els més comunament utilitzats durant la seva vida, però l'antiga forma abreujada s'ha convertit en comú en els idiomes espanyol i anglès en els temps moderns, i és el nom pel qual moltes persones el coneixen avui en dia.
Biografia Cortés va néixer a Medellín, al Regne de Castella el 1485. El seu pare, Martín Cortés de Monroy, va néixer el 1449 fill de Rodrigo o Ruy Fernández de Monroy i Maria Cortés, va ser un capità d'infanteria de distingit llinatge però pocs mitjans. La mare d'Hernán era Catalina Pizarro Altamirano. Per via materna, Hernán era el cosí segon de Francisco Pizarro,Machado, JT Montalvão,Dues Pizarro de Espanha aos de Portugal i Brasil, Edició de l'autor, 1a edició, Lisboa, 1970. qui més tard va conquerir l'Imperi Inca a l'actual Perú (no confondre amb un altre Francisco Pizarro que es va unir a Cortés en la conquesta dels asteques). A través del seu pare, Hernán era un parent llunyà de Nicolás de Ovando y Cáceres, el tercer governador de l'Hispaniola. El seu avi patern era un fill de Rodrigo de Monroy y Almaraz, V Senyor de Monroy, i la seva esposa Mencía de Orellana y Carvajal.
Hernán Cortés és descrit com un nen pàl·lid i malaltís pel seu biògraf, capellà, i amic Francisco López de Gómara. A l'edat de 14 anys Cortés va ser enviat a estudiar a la Universitat de Salamanca. En aquell moment era el gran centre de formació d'Espanya, i si bé la naturalesa dels estudis de Cortés no estan documentats, els seus últims escrits suggereixen que va estudiar dret i probablement llatí.
Després de dos anys, Cortés, cansat de l'escola, va tornar a casa a Medellín, per disgust dels seus pares, que tenien l'esperança de veure'l preparat per a una carrera jurídica rendible. Tanmateix, aquests dos anys a Salamanca, a més del seu llarg període de formació i experiència com a notari, en primer lloc a Sevilla i després a l'Hispaniola, li donarien una estreta familiaritat amb els codis legals de Castella que el van ajudar a justificar la seva “no autoritzada” conquesta de Mèxic.
En aquest punt en la seva vida, Cortés va ser descrit per Gómara com inquiet, altiu i malintencionat.The Latin Library, Hernán Cortés Aquesta és probablement una bona descripció d'un jove de setze anys que havia tornat a casa i trobar-se frustrat per la vida en la seva petita ciutat de províncies.
En aquell moment, les notícies dels descobriments de Colom al Nou Món estaven sacsejant l'interès a Espanya.
Cuba Va acompanyar Diego Velázquez a Cuba (any 1511), on arribà a ser el batlle de Santiago de Baracoa. Fou empresonat, ja que l'acusaren de conspirar contra el governador Velázquez. Acabat d'alliberar, es va casar amb la cunyada del mateix Diego Velázquez, anomenada Catalina Juárez. Diego Velázquez el va nomenar cap de l'expedició que s'estava muntant per seguir amb els descobriments a la costa de la península de Yucatán, encara que aviat desconfià d'ell.
Ens explica Bernal Díaz del Castillo, autor de "La història vertadera de la conquesta de la Nova Espanya", que, un dia, un bufó de Velázquez, anomenat Cervantes el Boig, li va dir al seu mestre, a la manera dels bufons: "A la gala de mi amo Diego, Diego, ¿qué capitán has elegido? Que es de Medellín de Extremadura, capitán de gran ventura. Mas temo, Diego, no se te alce con la armada, que le juzgo por muy gran varón en sus cosas". Hernán Cortés seguia, a pesar de tot, amb els preparatius de l'expedició, i va aconseguir més de 600 homes reclutats per a la seva causa.
Conquesta de Mèxic
miniatura|Mapa amb la ruta d'invasió de Cortés El 1518 Diego Velázquez el va posar al comandament d'una expedició per explorar i assegurar la colonització de l'interior de Mèxic. L'armada de Cortés partí del port de Santiago de Cuba el 18 de novembre de 1518. Com que anava escàs d'aliments, va haver d'agafar provisions a l'illa Trinidad i a altres llocs. En l'últim moment, a causa de l'antiga tibantor entre Velázquez i Cortés, aquest va canviar la seva idea i va revocar el seu encàrrec. Cortés va fer cas omís de les ordres i va seguir endavant de totes maneres, el 10 de febrer de 1519, en un acte de rebel·lió oberta la flota abandonà les costes de Cuba, amb 11 naus, 518 infants, 16 genets, 13 escopeters, 32 ballesters, 110 mariners i uns 200 indis i negres com a auxiliars de la tropa. Portaven 32 cavalls, 10 canons de bronze i 4 falconets. Com a capitans hi anaven Alonso Hernández de Portocarrero (al qual li va lliurar l'índia anomenada Donya Marina), Alonso de Ávila, Diego de Ordás, Francisco de Montejo, Francisco de Morla, Francisco de Saucedo, Juan de Escalante, Juan Velázquez de León (aquest parent del governador), Cristóbal de Olid i Pedro de Alvarado. Molts d'aquests eren veterans de guerra d'Itàlia. Com a pilot principal hi anava Anton de Alaminos. miniatura|Antoni Gómez i Cros, Hernan Cortés lluita amb dos indis. Va desembarcar a Cozumel, a la península de Yucatán, en territori maia on va veure com els indis oferien sacrificis als seus déus, arrancant el cor als esclaus o a presoners. Això era el que més horroritzava als espanyols. Bernard Grunberg,"La folle aventure d'Hernán Cortés", en L'Histoire n ° 322, juliol-agost de 2007 Va destruir les imatges dels déus, i va posar al seu lloc creus i imatges de la Mare de Déu. Per mitjà de l'intèrpret, Melchorejo, tingué notícies de l'existència d'uns homes barbuts en poder de certes tribus, sens dubte espanyols capturats, i va enviar emissaris per rescatar-los. N'acudí només un: Jerónimo de Aguilar, que havia estat capturat uns anys abans. L'altre espanyol, un tal Guerrero, no hi va acudir, ja que s'havia convertit i adaptat als costums indis, i tenia esposa i fills, per la qual cosa aquests, segurament, deuen haver estat els primers mestissos mexicans. Jerónimo de Aguilar era un espanyol que havia sobreviscut a un naufragi i que es va unir a les tropes. Era sacerdot franciscà i havia après la llengua maia que es parlava en aquella regió durant el seu captiveri i va fer d'intèrpret a Cortés. El març de 1519, Cortés va reclamar formalment les terres a la Corona Espanyola. Es va aturar a Trinidad per contractar més soldats i aconseguir més cavalls. Antón Alaminos va conduir la flota fins a la desembocadura del riu Tabasco, on es trobaren amb indis hostils, però aconseguiren guanyar-los, pel terror que les armes i els cavalls causaven als indis. Durant aquest període els cacics els feren ofrena de queviures, joies, teixits i un grup de vint esclaves joves indígenes i que després van ser batejades.Crowe, John A. The Epic of Latin America. Los Angeles, California: University of California Press, 1992. 4th ed. p.75 Entre aquestes dones estava Malintzin coneguda pels espanyols com "La Malinche", que seria crucial en la conquesta de Mèxic per la seva intel·ligència, el seu domini dels idiomes maia i nàhuatl, el domini sobre la psicologia i els costums dels indis i la seva gran fidelitat cap als espanyols. Sense ella, la conquesta no s'hagués pogut dur a terme tan ràpidament i, segurament, s'hauria vessat molta més sang. "La Malinche" fou la intèrpret, consellera i amant d'Hernán Cortés, al qual va donar un fill que van batejar com a Martín, igual que el pare de Cortés. Amb la seva ajuda, Cortés va saber, a través dels tabascans, de l'existència de l'Imperi Asteca i les seves riqueses. "La Malinche" i Jerónimo de Aguilar supliren Melchorejo com a intèrprets, ja que aquest havia passat al bàndol dels indis i els havia incitat a lluitar contra els espanyols. Quan varen ser vençuts, el varen sacrificar als déus.
El juliol de 1519 els seus homes es varen apropiar de Veracruz. Amb aquest acte Cortés va rebutjar l'autoritat del governador de Cuba per a posar-se directament sota les ordres de Carles V. Per tal d'eliminar qualsevol idea de retirada, Cortés va sabotejar els seus vaixells. A Veracruz, es va reunir amb alguns dels súbdits de l'emperador asteca Moctezuma i els va demanar que organitzessin una reunió amb Moctezuma. Moctezuma va rebutjar en repetides ocasions la reunió, però Cortés estava decidit. Deixant un centenar d'homes a Veracruz, Cortés va marxar sobre Tenochtitlán a mitjan agost de 1519, juntament amb 600 homes, 15 genets, 15 canons, centenars de guerrers indígenes i els transportistes. En el camí de Tenochtitlan, Cortés va fer aliances amb tribus de nadius d'Amèrica, com els nahuas de Tlaxcala, el tlaxcalteques, que acompanyaren l'espanyol amb uns 2.000 carregadors, i els Totonaques de Cempoala. A l'octubre de 1519, Cortés i els seus homes, acompanyats per uns 3.000 tlaxcalteques, va anar a Cholula, la segona ciutat més gran al centre de Mèxic. Cortés en arribar a Tenochtitlán va massacrar milers de membres de la noblesa que estaven desarmats reunits a la plaça central, i després va cremar parcialment la ciutat. La seva acció potser obeïa a un esforç premeditat per infondre por als asteques que l'estaven esperant a Tenochtitlán o, com més tard va al·legar en la investigació que se li va instruir, perquè desitjava donar exemple davant d'una possible traïció dels nadius.
miniatura|esquerra|Hernán Cortés