Baspracània (, Vaspurakan; grec medieval: Βαασπρακανία, Vasprakania; ‘terra de prínceps’) fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família dels Arzerunis, sent el bressol de la civilització armènia. Els Arzerunis es van crear un gran principat que va culminar el 908 anant del llac Van al llac Urmia (Kaputan) i al nord fins a l'Araxes, reconeixen l'alta sobirania del rei d'Ànion. Va rebre el títol reial el 908. El 1021, el Regne de Baspracània fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient a canvi de Sebaste.
Història Fins al miniatura|esquerra|L'illa d'Aghtamar, la residencia del rei Gaguik I (908-943/944) Vers el 698 Baspracània apareix en part en mans de la dinastia Bagràtida, per mitjà de Simbaci Bagratuní.
Vers el 700 una expedició àrab que havia entrat a Baspracània fou derrotada a Kugank per Bardes Reixtuní.
El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar els nakharark armenis. El príncep Simbaci II Bagratuní, assabentat del projecte, va demanar ajut a l'Imperi Romà d'Orient. Forces romanes d'Orient i de Simbaci es van ajuntar i van avançar cap a Vanand, però foren desfetes per Muhammad ben Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminació dels nakharark al governador de Nakhtxivan, Qasim. 1.200 nakharark van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhtxivan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba de l'Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts estava Simbaci III Bagratuní de Baspracània, Grigor i Kurion Arzeruni i Varaz Shapuh Amatuni.
Després del triomf abbàssida el 750, els bagràtides, considerats lleials als omeies, van veure confiscades part de les seves possessions al Taik, Dariunq, Khelat i Baspracània. Els Mamiconis, que encapçalaven la resistència, només es van aprofitar de la desgràcia dels Bagratuní ocupant alguns territoris del Taik a la frontera amb els romans d'Orient. Baspracània fou donada als Arzerunis (abans del 754) i Khelat va passar als àrabs. El 754 el ostikan Yazid ibn Ussayd as-Sulamí va decidir donar el títol de patrici i generalíssim a Isaac Bagratuní, de la branca de Taron, que l'havia servit lleialment, però Baspracània sota els Arzerunis no va reconèixer el govern del patrici. L'ostikan i va dirigir una expedició devastadora. Isaac i Hamazaspes Arzeruni li van fer front però foren derrotats i Hamazasp fou greument ferit i després mort. Isaac va morir combatent. Tanmateix, un tercer germà, Gaguik Arzeruni es va apoderar del ostikan i el va matar.
Gaguik Arzeruni es va tancar a la fortalesa de Nekhan i es va dedicar a fer incursions a les províncies veïnes (Her, Urmia, Zarevan o Zaharevan), però derrotat a Her va ser assetjat durant un any a Nekhan. Gaguik fou capturat a traïció i va morir de les tortures, mentre els seus fills Hamazasp i Isaac van ser fets presoners, però més tard Hamazasp va poder recuperar els dominis que el seu pare havia estès cap al Llac Urmia i cap al Llac Van.
A la rebel·lió del 771-772 Hamazaspes Arzeruni (ja alliberat i que havia retornat als seus dominis a la vila de Dariunq) no participava inicialment i romania amb les tropes pròpies a Baspracània junt amb les dels Amatuni i Teruni mentre la resta dels rebels assetjava Karin. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat, però els rebels no ho sabien (una confidència no fou creguda) i el setge va seguir. Per la seva banda Hamzaspes Arzeruni (que tenia per vassalls als Amatuni, Reixtuní i Teruni) ajudat principalment pels Amatuni i per Vasaces Bagratuní de Taron (germà del generalíssim Simbaci III) es va decidir finalment a intervenir i va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infligir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van morir quasi tots en batalla. Els dos fills del nakharar Musel Mamiconi es van refugiar a Baspracània on Hamazaspes Arzeruni els va fer matar.
L'increment dels impostos va provocar l'emigració en massa dels armenis (791) dirigits per Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori romà d'Orient, i amb els quals va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant només el Maku com a vassalls dels Arzerunis de Baspracània.
Segle El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Arzerunis de Baspracània, va nomenar Asoci IV Bagratuní com a príncep d'Armènia, encara que supeditat al ostikan de Dvin. El príncep Asoci I, per obtenir la bona voluntat dels Arzerunis va donar la mà de la seva filla, Rhipsima, al príncep Hamazasp II de Baspracània (807).
El 849 el nou califa al-Mutawàkkil va enviar un exèrcit a Armènia sota el comandament del nou ostikan Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi. Aquest va exigir un fort tribut als nakharark armenis, que feia un temps que de fet no pagaven. L'emir qaisíta de Manazkert, Ala al-Djahapi, ara sotmès al califa, fou encarregat de fer operacions militars a Baspracània. Ala va saquejar els districtes de Albag i sud-est del llac Van i després va entrar a Baspracània i es va instal·lar a Ardjudj (Ardjesh), però fou sorprès pel príncep Asoci Arzeruni que el derrotà completament. Ala va fugir i es va refugiar a Berkri (850); en aquesta victòria va destacar Gurguèn, fill d'Abulbedj Arzeruni, que tenia el feu de Mardastan. Un altre emir, Mussa ibn Zurara d'Arzèn fou encarregat de recollir el tribut de Bagrat I Bagratuní però aquest, amb ajut dels Arzerunis, va derrotar l'emir al Altzniq (850).
El 852 el califa Al-Mutawakkil el va enviar a Armènia amb la missió de fer tornar a l'obediència als emirs musulmans i als prínceps armenis al general Bogha al-Khabir. Es va instal·lar a Khelat d'on va passar a Taron per fer presoners als fills de Bagrat I Bagratuní, Asoci i David. A la regió va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'Apahunik, al nord del llac Van mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el Reixtunik), els habitants del qual es van refugiar al Mokq on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Després va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Asoci de Baspracània es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Asoci, Musel Vahevuní i Baanes Truni es van aliar secretament a Bogha. Asoci es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill Grigor Derenik i altres familiars i enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats.
Llavors Bogha es va llançar contra Gurguèn Arzeruni, germà d'Asoci, Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la sang). Gurguèn va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, però no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperació de la situació, desferen l'exèrcit musulmà. Llavors va demanar audiència a Bogha i aquest el va reconèixer com a príncep de Baspracània al lloc de sa germà Asoci. Només proclamat Bogha va fer traïció i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Gregori Arzeruni, germà de Gurguèn, va fugir a Abkhàzia. La branca menor dels Arzerunis, representada per Gurguèn fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamiconi al Bagrevand. Bogha va anar allí i va capturar el fill de Kurdik, Gregori Mamiconi, que també fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, el principat bagràtida protegit dels romans d'Orient. Així a Samarra foren ostatges Asoci Arzeruni de Baspracània, el seu fill Gregori, i el seu germà Gurguèn. Gurguèn fill d'Abubeldj, va tornar aviat i va prendre el poder (vers 855).
El 858 el califa va enviar a Baspracània, per governar-la, al jove Grigor Derenik, sota la tutela de son oncle Gurguèn Arzeruni. Un altre Gurguèn Arzeruni (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a Baspracània, però va accedir a la restauració de la branca legitima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir a l'emperador romà d'Orient. Tanmateix, de camí va passar per Arzèn, on fou fet presoner i entregat a Asoci. L'emir de Tbilisi va exigir l'entrega de Gurguèn i Asoci no va tenir més remei que lliurar-lo. El regent de Baspracània que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit d'haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a aixecar el país. Això va durar fins al 862 quan Gurguèn fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron a Baspracània, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert. Asoci I el Gran príncep d'Armènia va imposar un arbitratge a Baspracània on Gurguèn fill d'Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van), vers 863.
Vers 864 la guerra va esclatar entre el príncep Asoci I el Gran i Grigor Derenik i Asoci va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Asoci va annexionar el Reixtunik. Gurguèn fill d'Abubeldj, príncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers 863) de Taron (o almenys d'una part) durant l'absència dels bagràtides d'aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport dels romans d'Orient, que el 863 havien derrotat decisivament a l'emir de Melitene i als paulicians de Tefricia. Quan va saber que Asoci havia annexionat el Reixtunik es va presentar allí i va presentar batalla al príncep dels prínceps prop de Noragiul. Tanmateix, Asoci no va voler lluitar i va fer les paus. A més va alliberar Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enllaç que es va fer a Bagaran. Des de llavors les cases de Bagaran i Baspracània van estar reconciliades.
Vers el 869 el príncep Asoci I el Gran va ajudar el príncep Asoci de Baspracània (retornat de l'exili a Samarra) i al seu fill Grigor Derenik, contra el príncep de Mardastan, però la guerra es va resoldre en un acord de pau (sobre la base de mantenir lstatu quo), acord que fou propiciat per Asoci I el Gran.