miniatura|«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) miniatura|Das kranke Kind (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort. També es pot considerar que la malaltia és un procés i l'estatus consegüent d'afecció d'un ésser viu, que es caracteritza per una alteració del seu estat ontològic de salut. L'estat i/o procés de malaltia pot ser provocat per diversos factors, tant intrínsecs com extrínsecs a l'organisme malalt, aquests factors s'anomenen noxes. Entre els externs podem citar les infeccions o les mutilacions, i entre els endògens els tumors o les malformacions. Alguns biòlegs també consideren que és una malaltia l'estat de l'organisme que desafavoreix la conservació de l'espècie.
La malaltia afecta a les persones físicament i emocional, la malaltia pot alterar la personalitat i el sentit de la vida de les persones. La mort a causa d'una malaltia és considerada mort per causes naturals.
La salut i la malaltia són part integral de la vida, del procés biològic i de les interaccions mediambientals i socials. Generalment, s'entén a la malaltia com una entitat oposada a la salut, l'efecte negatiu és conseqüència d'una alteració o pèrdua de l'harmonia d'un sistema a qualsevol nivell (molecular, corporal, mental, emocional, etc.). També es pot considerar com una situació de manca d'homeòstasi, la tendència dels sistemes biològics a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns.
Per definició, hi ha una sola malaltia, però la caracterització i identificació de variats processos i estats diferents de la salut, ha portat a la discriminació d'un univers d'entitats diferents (entitats nosològiques), i moltes d'elles són enteses estrictament com a malalties, però d'altres no, diferenciant la síndrome, l'entitat clínica i el trastorn. D'aquesta forma, les malalties i processos succedanis i anàlegs, són enteses com a categories determinades per la ment humana.
Les malalties que afecten les plantes, que poden rebre el nom de malures, concerneixen el camp de la fitopatologia, i les patologies que afecten els animals són del domini de la veterinària. La malaltia humana és el nucli organitzador de les ciències de la salut, ja que gran part del coneixement mèdic està orientat cap a la malaltia i la seva solució.
Estrictament (dins del camp mèdic), les malalties són objecte d'estudi de la patologia (del grec παθος: «afecció», «sofriment») que investiga les característiques pròpies de cada entitat, els seus components i el procés que desenvolupen, en relació amb l'evidència morfo fisiològica que s'imprimeix en la biologia de l'organisme malalt. Tanmateix, és la nosologia la disciplina encarregada de governar la definició i classificació de les diverses malalties segons una normativa basada en la caracterització i identificació dels components i funcions que defineixen cada entitat nosològica com quelcom únic i discernible de la resta. Així, són estudiades en un context més ampli, comparatiu, i sistemàtic, dins d'un esquema global de la patologia.
Introducció La salut és definida per l'Organització Mundial de la Salut a la seva Constitució com […] l'absència de malaltia. Quan aquestes condicions no estan acomplertes, es pot considerar que algú està malalt o té una malaltia. La medicació i la ciència de la farmacologia són utilitzades per tal de guarir o reduir els símptomes d'una malaltia o les seves condicions mèdiques.
Es parla de malaltia quan hi ha condicions del cos o de la ment que causen dolor, disfunció o angoixa a la persona afectada o les persones properes a aquesta. De vegades, el terme s'aplica a lesions, discapacitats, síndromes, infeccions, símptomes, comportaments anormals i variacions atípiques de les seves estructures i/o funcions.
Causes de les malalties miniatura|upright|L'obesitat fou un símbol d'estatus durant el Renaixement: "El general toscà Marco Alessandro del Borro". Però avui dia és vista com un problema de salut. Hi ha molts factors que poden causar l'aparició d'una malaltia, aquests factors poden ser tant intrínsecs com extrínsecs al cos. La presència de factors intrínsecs no exclou l'acció simultània dels extrínsecs, i viceversa, moltes malalties resulten d'una combinació d'ambdós tipus de factors. Els factors poden ser psicològics, biològics, químics, bioquímics, socials, mediambientals, etc.
Un patogen o agent infecciós és un agent biològic que causa una malaltia o patologia al seu hoste. Els postulats de Koch han estat generalitzats per a determinar si una malaltia infecciosa ha estat causada per un determinat agent. Només algunes malalties, com per exemple la grip, són contagioses, els microorganismes que causen aquestes malalties es coneixen com a patògens i inclouen diferents tipus de bacteris, virus, protozous i fongs. Les malalties infeccioses es poden contagiar, per exemple, per contacte d'una mà amb material infecciós a la seva superfície amb la boca, per picades d'insectes o d'altres portadors de malalties, per la ingesta d'aigua o d'aliments contaminats (normalment a través dels excrements), etc. També hi ha malalties de transmissió sexual com la sífilis o la sida.
Algunes malalties, com la majoria de les formes de càncer, les malalties del cor i els trastorns mentals, no són malalties infeccioses. Moltes malalties no infeccioses tenen un origen genètic parcialment o totalment i, per tant, poden ser transmeses d'una generació a una altra.
Les condicions socials en què viuen les persones són considerades com uns determinants socials de la salut, atès que determinen la salut dels individus. Les malalties habitualment estan relacionades amb circumstàncies socials, econòmiques, polítiques i mediambientals. Han estat reconeguts per diverses organitzacions de salut com per exemple l'Agència Sanitària Pública del Canadà o l'Organització Mundial de la Salut com a factors que influeixen en gran manera sobre el benestar personal i col·lectiu.
Quan no es coneix bé la causa d'una malaltia, les societats tendeixen a mitificar-la o utilitzar-la com una metàfora o un símbol del que aquella cultura considera com a dolent. Per exemple, fins al descobriment de l'origen bacterià de la tuberculosi, descobert el 1882, els experts atribuïen la malaltia a factors hereditaris, a l'estil de vida sedentari, a un estat d'ànim deprimit, als excessos sexuals, als excessos alimentaris o a l'abús de l'alcohol; tot un seguit de mals socials de l'època.
Segons la medicina evolutiva, moltes malalties no estan directament causades per una infecció o disfunció sinó que són una resposta creada pel cos. La febre, per exemple, no és causada directament per cap bacteri o virus sinó que el cos, quan identifica immunològicament la presència d'aquests patògens, ho fa denotar amb un augment de la temperatura corporal. La medicina evolutiva identifica un conjunt de respostes que ajuden la febre a crear aquest estat de malestar general.Hart, B. L. (1988) "Biological basis of the behavior of sick animals". Neurosci Biobehav Rev. 12: 123-137. Johnson, R. (2002) "The concept of sickness behavior: a brief chronological account of four key discoveries". Veterinary Immunology and Immunopathology. 87: 443-450 Kelley, K. W., Bluthe, R. M., Dantzer, R., Zhou, J. H., Shen, W. H., Johnson, R. W. Broussard, S. R. (2003) "Cytokine-induced sickness behavior". Brain Behav Immun. 17 Suppl 1: S112-118 Entre aquestes, s'hi inclouen canvis com la letargia, depressió, anorèxia, somnolència, hiperalgèsia, i la incapacitat per a concentrar-se. Tot aquests aspectes, juntament amb la febre, són causats pel cervell a través del control sobre el cos. Tot i això, també es poden donar sense acompanyar cap infecció, com per exemple en la malnutrició o l'embaràs tardà, produint un cost que supera el benefici. En humans, un factor important en la malaltia és també l'intel·lectual, que té un paper important davant falses informacions o en l'efecte placebo.Humphrey, Nicholas. (2002) "Great Expectations: The Evolutionary Psychology of Faith-Healing and the Placebo Effect ", in The Mind Made Flesh: Essays from the Frontiers of Psychology and Evolution, chapter 19, pages 255-85, Oxford University Press
Classificació de les malalties De l'estudi de les diferents classificacions de les malalties s'encarrega una branca de la medicina anomenada nosologia.
Hi ha diverses maneres de classificar les malalties. No obstant això, a causa de la constant evolució de la medicina, aquestes classificacions no són estàtiques. Les malalties poden ser classificades, per exemple, segons les seves causes (classificació etiològica), dels seus símptomes (classificació nosogràfica) o segons les funcions o els òrgans afectats (classificació funcional).
Classificació segons la causa Un exemple de classificació etiològica seria:
Malalties causades per agents físics: fred, calor, etc Malalties infeccioses: són aquelles causades per agents infecciosos transmissibles, com poden ser els eubacteris, els virus i els prions. Malalties parasitàries: estretament relacionades amb les malalties infeccioses, encara que stricto sensu no se les pot considerar com a tals, són aquelles causades per entomopatogens, protozous, fongs i cucs. Malalties genètiques: són les causades per la presència o absència de gens que afecten l'ADN del pacient. Malalties tòxiques: són les causades per l'exposició a toxines mediambientals, com per exemple, els metalls pesants. Malalties nutricionals: són les causades per la manca o la deficiència de determinats nutrients. També hi ha les malalties causades per ferides, malformacions, o desús de parts del cos. Malalties autoimmunitàries: són aquelles en què el sistema immunitari de l'afectat ataca els teixits del seu propi cos. Malalties traumàtiques: causades per xocs psicològics o físics, cremades, etc.
També es pot diferenciar entre malalties endògenes, quan la causa és interna i malalties exògenes, si la causa és externa.
També cal tenir en compte les malalties causades per les mateixes creences del pacient, les malalties causades per una combinació de les causes exposades i les malalties d'origen desconegut. Per exemple, també s'hi inclou el tel·lurisme, que és la influència morbosa de la terra en la producció de malalties.
Classificació segons el nivell anatòmic A una classificació funcional podrien diferenciar:
Disfuncions a nivell molecular Disfuncions a nivell cel·lular Disfuncions a nivell d'un òrgan Disfuncions a nivell d'un sistema d'òrgans
Classificació per grans sistemes Malaltia mental Les malalties mentals (Incapacitat emocional o Disfuncions cognoscitives) són una categoria general d'un grup de malalties que entraria dins d'aquesta classificació funcional, poden incloure inestabilitat afectiva o emocional, desregulació conductual i/o disfunció cognitiva. Malalties específiques conegudes com a malalties mentals inclouen la depressió major, el trastorn d'ansietat generalitzat, l'esquizofrènia, i el trastorn de dèficit d'atenció i la hiperactivitat, entre d'altres. Les malalties mentals poden tenir una causa biològica (per exemple anatòmica, química, genètica) o psicològica (per exemple un trauma o un conflicte). Poden interferir en les habilitats intel·lectuals i en les relacions socials. Ocasionalment, poden comportar una lesió cerebral.
Malaltia orgànica Una malaltia orgànica és aquella causada per un canvi físic o fisiològic d'algun teixit o òrgan del cos. S'utilitza habitualment en contrast amb les malalties o trastorns mentals. Sovint s'utilitza el terme de malaltia funcional per aquella malaltia en què no hi ha un canvi físic del teixit o òrgan.
Altres criteris de classificació També es pot parlar de:
Malalties agudes o malalties cròniques, en funció de si tenen un desenvolupament ràpid o són de llarga durada Malalties benignes o malalties malignes, segons la seva gravetat