miniatura|L'endometri s'acumula i es descama durant el cicle menstrual. La menstruació també anomenada menorrea o regla (familiarment la saó) és un fenomen fisiològic de les dones que es presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa. Consisteix a expulsar els òvuls no fertilitzats, en forma de fluix hemàtic, semblant a pèrdues de sang, a la fi de cada cicle menstrual. L'òvul procedeix de la cavitat uterina o úter i surt per la vagina. Les pèrdues de sang són de petita quantitat però contínues durant el dies que dura la menstruació, de tres a cinc dies, tot i que es considera normal un període de dos dies fins a set. Això depèn de cada dona, ja que es pot presentar una menstruació de forta quantitat i de llarga durada (com per exemple de fins a uns vuit dies.) Habitualment els primers dies el fluix és més abundant, mentre que els darrers dies és molt menor. La quantitat total de sang perduda en el cicle menstrual varia en funció de la persona, però la mitjana és d'uns vuitanta mil·lilitres, aproximadament mig gotet de vi. La menstruació està regulada per les hormones femenines.
La menstruació segueix un cicle regular. Normalment el cicle de la menstruació dura aproximadament 28 dies, tot i que depèn de cada dona. El període que es considera normal va de 21 a 45 dies. El cicle menstrual d'una dona pot ser regular o no. Regular vol dir que tots els cicles consten del mateix nombre de dies. Amb l'edat, els cicles menstruals es van tornant més regulars.
La menarquia és la primera vegada que una dona té la regla, cosa que es produeix a la pubertat, entre els 10 i 16 anys. L'edat en què es produeix la primera menstruació és molt variable, fins i tot es pot veure afectada per l'hàbitat geogràfic. Per exemple, les dones de zones de clima temperat arriben abans a la maduració sexual. Entre els 45 i 55 anys (mitjana 51.4 anys tot i que varia en funció del lloc de residència), les dones deixen de produir òvuls i, per tant, d'expulsar-ne els residus associats, és la menopausa.
Cicle menstrual Fase ovàrica o proliferativa miniatura|Un ovari a punt d'expulsar un òvul. miniatura|Esquema del cicle ovàric: (2) maduració del fol·licle ovàric, que a (3) ja és madur. A (4) expulsa l'òvul mentre que el que queda del fol·licle, a (5), forma el cos luti, que es va deteriorant (6)).
Aquesta fase té com a element fonamental el fol·licle. El seu desenvolupament i maduració a la dona presenta tres característiques bàsiques: Selectivitat: El fol·licle destinat a ovular, procedeix d'una àmplia gamma de fol·licles en creixement, que de la mateixa manera, procedeix d'un altre subconjunt de fol·licles primordials que es troben en repòs i que es formaren durant el procés embrionari i fetal. Continuïtat; La posada en marxa del desenvolupament fol·licular és un procés continu, fins que les reserves estan exhaustes. Regularitat: El desenvolupament fol·licular és un procés regular i ordenat, amb un índex constant de fol·licles que abandonen la reserva en una unitat de temps. Això significa que l'ovari és un sistema regulat i coordinat de manera que l'inici del creixement fol·licular es realitza en intervals de temps regulars.
Durant la primera meitat del cicle menstrual, els nivells d'estrogens creixen i fan que el recobriment de l'úter,creixi i s'amplii. Com a resultat de l'hormona fol·liculoestimulant un oòcit (òvul) comença a madurar en els ovaris. Al voltant del 14è dia d'un cicle típic de 28 dies, un augment en l'hormona luteoestimulant fa que l'ou abandoni l'ovari. Aquest procés s'anomena ovulació. La literatura científica, assegura que l'acció de les gonadotropines hipofisaries és fonamental.
Fase uterina o secretora
Durant la segona meitat del cicle menstrual, l'oòcit comença a desplaçar-se a través de la trompa de Fal·lopi cap a l'úter. Augmenten els nivells de progesterona, el que ajuda a preparar el recobriment de l'úter per l'embaràs. Si un oòcit és fecundat per un espermatozoide i si a més s'adhereix a la paret de l'úter, comença un embaràs. Si no es produeix l'embaràs, els nivells d'estrogen i progesterona decreixen, i el recobriment dilatat de l'úter és lliurat durant el període menstrual.
En canvi, si la dona no és fecundada per cap espermatozoide l'oòcit es dissol o és absorbit pel cos, que es prepararà per a crear un nou oòcit. La menstruació és deguda a l'eliminació de l'endometri o capa mucosa que durant la fase proliferativa del cicle menstrual ha recobert internament l'úter per assegurar la nidació de l'oòcit en cas de captació d'espermatozoide o fecundació.
Etapes Sota la successiva acció dels estrògens i la progesterona, l'endometri segueix un cicle amb les següents etapes
Dia 1 a dia 4 del cicle: Etapa menstrual o de disgregació. Els nivells hormonals femenins (estrògens i progesterona) disminueixen i el recobriment dilatat de l'úter a l'endometri es disgrega, és a dir, se separa de la resta de l'úter i es desfà. Dia 5 a dia 13 del cicle: Etapa progestacional o secretora: Augmenten els nivells de progesterona. L'endometri completament desfet surt en forma d'un fluid que sembla sang, i que és la regla o menstruació. Dia 14 a dia 28 del cicle: Etapa estrogènica o proliferativa. Augmenten els nivells d'estrògens. La capa de mucosa que recobreix l'úter es fa cada cop més gruixuda, per acollir millor el fetus en cas d'eventual embaràs. Si l'òvul troba un espermatozou prou resistent per arribar a captar-lo, evolucionarà a fetus, es produirà un embaràs i començarà un cicle diferent: el cicle embaràs-part-postpart. El més habitual però, és que l'òvul no aconsegueixi cap espermatozou i llavors, en acabar la fase proliferativa, l'úter passarà un altre cop a la primera etapa, la de disgregació, per fer net i començar a intentar-ho tot de bell nou.
El fluix vaginal al llarg del cicle menstrual miniatura|Cicle menstrual
El fluix vaginal també segueix el cicle menstrual. Així, la seva quantitat i aspecte varien cíclicament en coordinació amb la menstruació. Tot just després de la menstruació el fluix és escàs i, a mesura que es va acostant el període d'ovulació es fa molt abundant. En aquest període, si es toca amb un dit de l'interior de la vagina, aquest és elàstic i cristal·lí, semblant a la clara d'ou. En la segona part del cicle menstrual el fluix és menys abundant, més espès, obscur i adherent. Després de l'ovulació la quantitat de fluix comença a disminuir fins a l'inici del nou cicle.
La literatura científica, ens mostra que fluids vaginals anormals i/o patològics es manifesten de manera exacerbada en determinats moments del cicle menstrual. Abans de la menstruació, quan disminueix el Ph o grau d'acidesa del fluix, s'és especialment propens a la proliferació de fongs. A vegades, doncs, el moment del cicle menstrual en el qual es troba la dona, pot ocultar la simptomatologia d'un fluix vaginal patològic.
Cicle sexual femení, cicle menstrual i cicle ovàric miniatura|Cicle menstrual Vegeu: Cicle ovàric
Un cicle menstrual s'inicia el primer dia que hi ha sagnat i s'acaba el primer dia que comença la següent regla. El cicle menstrual va de regla a regla. La majoria dels cicles menstruals oscil·len entre els 28 i els 32 dies. La menstruació acostuma a durar entre 5 i 7 dies. Però tant la menstruació com la durada del cicle menstrual presenta una gran variabilitat en funció de cada dona.
La literatura científica mostra que en condicions normals de maduresa sexual la vagina de la dona sofreix uns canvis sota l'acció hormonal gonadal que es repeteixen d'una manera periòdica i que ens serveix per a conèixer les diverses fases del cicle femení. La colpocitologia és la tècnica que ens permet una fidel representació de les oscil·lacions hormonals fisiològiques de l'ovari i un dels mitjans més fàcils per a seguir la cronologia de l'esmentat cicle. La intensa activitat de l'epiteli estratificat de la vagina dona lloc a una descamació constant, però variable en els tipus cel·lulars segons el moment que s'estudia, descamació que constitueix la base principal del contingut vaginal fisiològic.
Gràcies a això podem afirmar que cicle sexual femení són un conjunt de canvis cíclics d'unes quatre setmanes de període que es produeixen a l'organisme de les dones i que depenen de dos cicles que es troben interrelacionats entre ells: el cicle ovàric i el cicle uterí. El cicle uterí també és conegut com a cicle menstrual, i està controlat pel cicle ovàric a través de les hormones femenines ovàriques: l'estrogen 17-beta estradiol (secretat pel fol·licle ovàric i pel cos luti) i la progesterona (secretada pel cos luti o cos groc).
Cicle de la fertilitat femenina Les dones no neixen fèrtils, ni ho són fins que no tenen una certa edat. Llavors viuen uns anys als quals poden tenir fills de manera normal, si volen. Passat aquest temps, al qual qual han pogut prendre la decisió de tenir o no fills; la fertilitat disminueix fins que desapareix, i també les menstruacions, tornant al punt de partida.
Pubertat i primeres menstruacions miniatura|Canvis físics a la pubertat: L'estat I és encara la infantesa, abans de la pubertat, que comença al II; el III és el de lestirada, que sol precedir la menarquia o primera regla; i el V és ja l'etapa adulta. A partir del III també sol començar a aparèixer l'acne. La pubertat és el conjunt de canvis al cos i al cap d'una nena per tal que pugui ser capaç de reproduir-se, és a dir de ser mare i criar els seus fills. Passa a la infantesa i a l'adolescència. El fet de passar a ser independent per a poder encarregar-se, criar i educar a les pròpies criatures, la pròpia llar, etc. té a veure sobretot amb la cultura, això és possible en alguns llocs als deu o dotze anys però no als Països Catalans ni en general al món occidental actual.
En canvi, l'objectiu de la pubertat és que el cos sí que estigui completament preparat i per això ha de ser, des del punt de vista fisiològic, madur. Les nenes arriben a la pubertat abans que els nens, tot i tenir un aparell reproductor més sofisticat. Per a poder estar embarassades i que el futur nadó càpiga a la panxa, els malucs es fan més amples; també creixen els pits (d'això se'n diu telarquia), perquè puguin produir llet per a alletar els seus fills, etc. Però també hi ha canvis a l'interior del cos, encaminats a fer que un ventre que abans no podia comenci a fer, un rere altre i sense parar, òvuls (una mena d'ous), que es fecunden en contacte amb el semen (els ous dels mascles). La fecundació o fertilització està lligada a la sexualitat, per tant els canvis hormonals o d'altre tipus lligats a la fecunditat i la sexualitat, a més dels propis de la maternitat (també al part, per exemple) són els que formen part de la pubertat.
Una nena a partir dels vuit o nou anys pot començar a notar que li creixen pèls a les aixelles, a les cames, al pubis, farà una estirada i els mugrons començaran a sobresortir, de vegades fan mal. A poc a poc començarà a tenir pits. A mesura que es fan aquests canvis externs, també s'estan desenvolupant els seus òrgans sexuals interns. Si els nens poden observar com canvia el seu penis, les nenes observen que un dia, que pot ser als deu o onze anys, potser abans, han fet una taqueta de color sang, o potser s'ha assecat una mica i es veu marró, a les calces. Caldrà fer ús d'un tampó, compresa o copa llunar per a no tacar-se la roba, i tenir en compte els mètodes anticonceptius a escollir per a no tenir embarassos indesitjats, tal vegada a partir d'ara mateix o en un futur.